Barcelona, 24 de juny de 1414. Fa 612 anys. El Dietari de la Generalitat —creat dos anys abans (1412)— consigna, per primer cop, la celebració de la festa de Sant Joan. Tot i això, segons la tradició cristiana, l'onomàstica del Baptista ja feia uns mil anys (des del segle IV) que havia estat instituïda i situada sobre el solstici d’estiu, una de les grans festes del calendari de les societats antigues. Tot i que l’anotació del Dietari no fa cap referència al foc —l’element central de la festa pagana—, altres fonts confirmen que, pel cap baix, des de fa sis segles, les primitives celebracions del solstici d’estiu i l'encesa de fogueres van ser associades a la festa litúrgica de sant Joan Baptista, un dels personatges més destacats de l’Església cristiana. Per què l’Església va imposar la diada de Sant Joan sobre la festa del foc?
L’origen. Per què encenem fogueres la nit del solstici d’estiu?
La cerimònia d’encesa de fogueres durant el vespre i la nit del solstici d’estiu clava les seves arrels a l’antiguitat. En el decurs del I mil·lenni aC, les civilitzacions nord-ibèrica i protobasca que poblaven, respectivament, l’arc mediterrani entre el Roine i el Túria i la serralada pirinenca van instituir l’encesa de les fogueres com l’element principal de la celebració del solstici d’estiu. En aquest punt, és important aclarir que, inicialment, el material de combustió no eren els estris vells que es volien destruir per a donar pas a una nova etapa, sinó llenya recollida a propòsit. Per a aquells avantpassats nostres, el foc que trencava la foscor representava el triomf de la claror. Aquesta tradició partia d’un relat cosmogònic que volia explicar l’origen de l’univers a través d’un pacte sagrat entre l’espècie humana i les forces de la natura.
La festa del foc i la celebració de la vida
La cosmogonia de la civilització protobasca, que ha estat transmesa oralment des de l’antiguitat fins a l’actualitat, és la que millor ens explica la simbologia del foc i la seva associació amb la representació de la vida. Aquesta cosmogonia explica que, a l’alba dels temps, la humanitat malvivia en la foscor, atemorida pels dimonis que imperaven en la tenebra (Gavekoak, la nit dels morts). Fins que, amenaçada la seva supervivència, van pactar amb Ama Lur (la Mare Terra) la progressiva aparició de la llum que foragitaria els dimonis. Primer, Ama Lur els obsequiaria amb Ilargia (la Lluna) i, després, amb Eguzki (el Sol), i la tenebra esdevindria, successivament, penombra i claror. Per aquelles societats antigues, la foguera que esqueixava la foscor de la nit simbolitzava el triomf de la vida (Egunekoak, el dia dels vius).
Què representava el solstici d’estiu per a les civilitzacions antigues?
Per a aquells avantpassats nostres —nord-ibèrics i protobascs—, el solstici d’estiu representava el dia de màxima plenitud de la llum i de l’energia solar. És a dir, el triomf de la claror —d’Eguzki, el sol que simbolitzava la vida— sobre la foscor —la tenebra que representava la mort. La celebració del solstici d’estiu era una exaltació de la vida i una mostra d’agraïment a Ama Lur (la Mare Terra) pels aliments —les collites— que brindava a aquelles societats. Aliments que garantien la supervivència del grup —i, per extensió, de la comunitat— durant les fredes i eixorques jornades d’hivern. I això explicaria, també, que en aquelles societats antigues el solstici d’estiu representaria el triomf de la vida sobre la mort. Triomf que es representava amb les flames de la foguera que esqueixaven la tenebra.
Què representa sant Joan Baptista per a la tradició cristiana?
Per a la tradició cristiana, el Baptista representa el principi del camí que recorrerà Jesús, el fill de Déu que ha vingut a la terra per a oferir la salvació a la humanitat. Per tant, el Baptista és considerat el precursor del Messies o, el que és el mateix, el nexe d’unió entre l’Antic i el Nou Testament. En la tradició cristiana, sant Joan és l’últim profeta de l’Antic Testament i el primer del Nou Testament, i representa el final d’una vella era —d’una època fosca, durant la qual les ànimes dels difunts, tant justos com injustos, restaven eternament en una mena de purgatori anomenat Seol— i el principi d’una nova era —d’una època de claror, marcada per l’arribada del Messies (que ha arribat per a salvar la humanitat) i l’aparició del cel (o del paradís celestial), que és l’indret on l’ànima dels justos viatja per a reunir-se amb Déu.
Per què l’Església va situar la diada de Sant Joan sobre el solstici d’estiu?
L’Església catòlica va situar la diada de Sant Joan sobre el solstici d’estiu amb un propòsit claríssim: suplantar el ritual cosmogònic pagà que simbolitzava la fi d’una vella era (els temps tenebrosos) i l’inici d’una nova etapa (els temps virtuosos) amb la figura d’un model cristià —en aquest cas, i per raons evidents, el Baptista—, perquè era el darrer i el primer profeta, al mateix temps, de dues etapes diferenciades (l’Antic i el Nou Testament). En la litúrgia cristiana, el Baptista simbolitza el trànsit des de la vella etapa superada (en la qual tant justos com pecadors estaven condemnats a vagar eternament a l’espera d’una incerta resurrecció) cap a l’inici d’una nova etapa de plenitud (la vinguda del fill de Déu, la salvació de la humanitat i el premi als virtuosos amb la visió del paradís celestial). El triomf de la vida sobre la mort.