La muntanya de Montjuïc suma una nit màgica (i nostàlgica) més aquest any després del recent retorn de El último de la Fila. En aquesta ocasió en un espai més reduït, el Palau Sant Jordi, s'ha donat el retorn més de vint anys després del mestre de la guitarra: Eric Clapton. Als seus 81 anys, el músic britànic ha ofert aquest diumenge al vespre un espectacle vibrant i emotiu per als prop de 18.000 espectadors que van abarrotar el recinte malgrat l'elevat preu de les entrades. 

Entre el públic barceloní abundava el fan veterà, i molts pares i fills junts, abillats amb samarretes que deien “Clapton is God” i fins i tot amb algunes elàstiques del Barça, ja que el concert coincidia amb el gran partit de la temporada contra el Real Madrid que ha brindat la Lliga al conjunt blaugrana. De fet, al llarg de l'hora i mitja de recital de Clapton, s'ha vist més d'una pantalla encendre's furtivament per consultar en directe el resultat del partit.

L'encarregat de donar el tret de sortida va ser el també veterà guitarrista anglès Andy Fairweather Low, que va oferir com a teloner un recital de rock i blues, amb menció especial per a una versió de Don’t think twice, it’s alright de Bob Dylan. Minuts abans que el rellotge toqués les 21:00 h, Clapton ha sortit a l'escenari acompanyat de la seva excel·lent banda: Doyle Bramhall a la guitarra, Nathan East al baix, Chris Stainton al teclat, Sonny Emory a la bateria i Tim Carmon amb el seu òrgan Hammond. També dues coristes: Sharon White i Katie Kisson.

Clapton ha obert la veda amb Badge, que remet a Cream, la banda que va liderar als anys seixanta juntament amb Jack Bruce i Ginger Baker. Després, el veterà artista ha continuat amb Key to the highway, I’m your hoochie coochie man i l'extensa I shot the sheriff. En totes les cançons de la nit, el protagonista de la cita al Palau ha deixat que els seus companys es lluïssin, donant espai per a nombrosos solos que han estat projectats per les pantalles sobre l'escenari i ovacionats per un públic agraït. Després dels quals, Clapton ha llançat el nom de cada músic.

En acabar la seva versió rockera del reggae setanter de Bob Marley I shot the sheriff, Eric Clapton ha aparcat la guitarra elèctrica i ha agafat una guitarra espanyola per oferir un blues més íntim. La resta de la banda ha abandonat l'escenari i el protagonista s'ha assegut sota un focus càlid per oferir de manera sorprenent una versió acústica del que podria ser el seu tema més celebrat: Layla. El públic ha reconegut ràpidament els acords del principi de la cançó i s'ha estès un rugit pel Palau, després del qual els fans han començat a acompanyar el músic britànic amb veu i palmes. Tot seguit, el mític artista ha fet un nus a la gola a tot l'estadi amb una interpretació sentida de Tears in heaven, la cançó que va escriure per al seu fill Conor, mort amb quatre anys el 1991 per una caiguda accidental. 

Un recital hipnòtic de guitarra que (aquí sí) acaba amb bis

Per al darrer terç de la cita, Clapton ha tornat a la guitarra elèctrica i, acompanyat de la seva banda, ha ofert un recital hipnòtic de guitarra amb Holy Mary, Cross roads blues, Little queen of spades i Cocaine. El veterà guitarrista s'ha acomiadat del públic amb una breu inclinació. En aquell moment ha vingut al cap dels presents l'episodi d'aquest dijous a Madrid, quan en el seu comiat li van llançar des de la pista un disc de vinil que li va acabar colpejant a l'avantbraç, per la qual cosa no hi va haver bis i la nit va acabar abans d'hora. En aquesta ocasió el públic al complet s'ha comportat i, després de fer-se pregar durant uns minuts pels aplaudiments i víctors del Palau Sant Jordi, Clapton i la seva banda han tornat per posar punt final a la nit màgica a Montjuïc amb un altre blues, també prestat: Before you accuse me.