Rimes teixedes amb vocables de flamenc, hip hop, cobles, electrònica... Així, amb molt d'art i flow és com Queralt Lahoz ha modelat el seu segon treball, Pureza, indiscutiblement, un dels discos d'aquesta temporada. Nou mostrari de composicions que la cantant de Santa Coloma de Gramenet presentarà aquest vespre al Camp de Futbol Municipal Teixonera-Vall d’Hebron en una de les primeres actuacions programades dins del cartell de la Mercè musical d'enguany.
Queralt Lahoz, la puresa i l'art del barri. Foto: Sergi Alcàzar
Amb Pureza tot han estat elogis.
No visc pensant que volen els demés. Tinc pressió per mi mateixa. Tinc molt clar que el que faig ha de fer-me feliç. Tot el que faci ha de ser per a mi, i això m’ha tret pressió.
Què vas sentir la primera vegada quan vas escoltar el disc?
El disc va ser una viatge. I quan el vaig escoltar acabar... Quan vaig arribar a ‘Si la luna quiere’, el cinquè tema, vaig començar a plorar. Vaig sentir-me com una nena, feliç, amb un regal que s’ha fet a si mateixa. Totes les Queralt Lahoz estan representades en aquestes nou cançons.
Quantes Queralt hi ha?
Som moltes persones dins d’una. Al disc hi son gairebé totes. Algunes, però, les he deixat pel següent.
Quan saps què vols, quan et coneixes i et reconeixes, tot el que fas és des de l’amor
Pureza és un disc molt identitari com a persona i com a societat. És molt tu i tu representes moles coses.
Parlo de moltes coses, i això és el que em sembla més interessant. El primer disc era més monotemàtic. Aquest havia de representar la complexitat del meu univers. Volia parlar de la meva realitat, del que jo visc: una dona de classe treballadora crítica amb la societat en què vivim. Però tot des de l’amor. Quan saps què vols, quan et coneixes i et reconeixes, tot el que fas és des de l’amor. És el missatge que vull transmetre a la gent que m’escolta.
Musicalment també és un aiguabarreig molt actual: flamenc, hip hop, electrònica, coples, urbana...
El barri sonava així. Sóc filla de la meva generació. Internet va irrompre quan jo era petita, i amb la xarxa tota una pluja d’informació. Podia escoltar tota la música que volgués. Això i que el meu barri eren ‘pajaritos’ i Radio Teletaxi. Em dic Queralt, sóc catalana, xarnega, dona i estic orgullosa. La meva música és això. La meva música és això. La mescla és poderosa.
Queralt Lahoz; catalana, xarnega, dona i orgullosa. Foto: Sergi Alcàzar
Com va entrar la música a la teva vida?
Ma mare diu que vaig començar a cantar i parlar al mateix temps. La música ha estat la meva eina per a comunicar-me i fer-me lliure. A mi la música m’ha salvat de tots els mals que he viscut. Ha estat la meva guarició.
Qui eren les teves ídols, les teves heroïnes?
La meva àvia, la meva mare... que canta súper bé. De petita flipava amb la Niña Pastori, Estrella Morente, Anastasia.. De nena també al·lucinava amb Janis Joplin. I amb Caracol i Valderrama, que era la música que escoltava la meva àvia a la ràdio. Valerrama era com un ocellet.
La Mala Rodríguez?
D’adolescent, la vaig descobrir. Va ser una dona que va impactar moltíssim. Una dona molt necessària. Un referent absolut, per tenir el seu propi accent i per ser dona. Necessitàvem trobar dones que ens representessin. Dones que no només fossin cossos.
Això no és un prejudici? Tu també tens una imatge atractiva.
Però ve de sèrie, jo no ho provoco. La imatge forma part del tot de l’artista, però el que jo m’adonava és que els homes no havien de transmetre aquesta mena d’imatge. És amb el temps que comences a interessar-te per figures com Celia Criuz, Rocio Jurado, Lola Flores.. Dones que han deixat un missatge i un llegat. Dones que van lluitar a mort perquè es respectés el seu espai en un món dominat per homes. Encara ara continuo buscant en el passat per trobar les dones que han fet que el camí sigui ara més fàcil.
Si tens diners et pots dedicar a pintar, escriure o cantar. Si no tens res, el més important és menjar
El teu camí fins aquí ha estat fàcil.
No. Jo sóc de classe treballadora. M’ho he hagut de currar. Estem acostumats a la imatge de la dona jove triomfadora, però aquesta no és la veritat. Si més no, no és la meva veritat. Hi ha gent que voldrà ser artista i no podrà, perquè no s’ho pot permetre, o que li serà molt difícil. A casa no teníem diners. Sempre em deien que estudiés una carrera, perquè la música no és una carrera, la música és per a privilegiats. Si tens diners et pots dedicar a pintar, escriure o cantar. Si no tens res, el més important és menjar.
I tu com ho has fet?
Currant-m’ho molt. Vaig deixar la carrera. Estudiava criminologia i ho vaig deixar a quart, quan només me faltava un any per acabar. Vaig veure la llum, vaig veure la felicitat. I la felicitat no estava entre els morts.
Però abans d’això ja havies cantat.
Amb 16 o 17 anys era la cantant d’una banda de reggae i mestissatge. Érem uns hippies i jo era la més petita del grup però també la més responsable. Ens dèiem Pocas Luces.
Pureza, segon disc de Queralt Lahoz és un dels treballs més destacats d'aquest 2021. Foto: Sergi Alcàzar
Ja està tot dit.
A la resta els agradava molt la jarana i les noies. Vaig passar-m’ho molt bé i vaig aprendre moltes coses però també em vaig cansar. Va ser aleshores quan vaig decidir deixar la música per estudiar criminologia. Tot va canviar quan Daniel Felices, guitarrista i compositor de D’Callaos em va proposar posar en marxa el projecte que ha acabat sent la meva carrera en solitari. El primer mes ja vaig guanyar 600 euros. Vaig enviar a prendre pel sac els estudis i la botiga.
Quina botiga?
La botiga de roba en què treballava per pagar-me la carrera. No volia viure dels meus pares. Volia ser independent. El fet és que em vaig adonar que feia feliç la gent amb la meva veu, que havia nascut per això. Després d'adonar-me que durant anys havia estat l'ombra de molts homes, vaig agafar els estalvis que tenia i em vaig llançar.
D’on sorgeixen les teves cançons?
Hi ha com tres maneres. A vegades les cançons sorgeixen d’una melodia i una lletra. D’altres, son els productors els que em proposen una melodia o un beta sobre el que vaig construint. I per últim, que és la manera que a mi més m’agrada, la improvisació. M’encanta improvisar. Se’m fa molt fàcil. ‘Con todo’ va sorgir d’una improvisació i em sembla un temarro. Improvisacions que sorgeixen de moltes hores de curro.
Tantes?
Amb els productors, ja sigui Fede Jahzzmvn, el Marc Soto o el Pau Garcia, quedem dos dies a les setmana. És com anar a missa, no fallem mai. Ens trobem tots els dimarts i dijous i currem durant hores i hores.
Ser la primera sempre fa vertigen. Cal que apareguin mamis per tot arreu
Hi ha poques dones productores?
Falten moltes dones en molts àmbits de la vida, i la producció musical és un d’ells. Però cada vegada hi ha més. Hi ha al hip hop, a l’electrònica, fins i tot al flamenc. Visibilitzar-les a totes elles és molt necessari. Passa que moltes vegades ens sentim soles, però veure que no ho estem, que hi ha més dones fent el que estem fent, ens dona força. Ser la primera sempre fa vertigen. Cal que apareguin mamis per tot arreu. Malauradament, a les dones ens han educat per ser competitives i des de l’enveja. El patriarcat també és això. És enfrontar-nos perquè no ens posem mai d’acord i seguir ells manegant el cotarro.
I la mami de veritat què pensa de tot plegat?
No ho sap, però ella és Pureza, sense ella no hi hauria aquest disc. Està molt orgullosa de mi. No ets conscient de tot el que t’han donat els teus pares fins que arribes a la maduresa. Mai els podem retornar tot el que ens han donat. Estem molt orgulloses l’una de l’altra.
Què fem amb la Rosalia i les comparacions.
Jo ja passo. Next. Pots parlar d’una generació que sí que existeix, que som, que fem, que creem. Però no ho podem reduir tot al treball d’una sola persona, menys quan totes bevem d’un llegat i d’una tradició que hem heretat.