"És un honor formar part d'aquesta excelsa llista de títols i autors del fantàstic i del terror, soc capaç de somiar moltes coses, algunes de fosques i terrorífiques, però mai no vaig imaginar agrair aquest premi aquí, a Sitges, La Meca, casa. S'ha parlat molt aquests dies que soc una de les primeres dones espanyoles en rodar una pel·lícula de terror, per això vull dedicar aquest premi a totes aquelles que em seguiran", ha dit Carlota Pereda (Madrid, 1975), després de l'anunci del Méliès d'Or que premiava el seu primer llarg, Cerdita. Un film que arribarà a les sales aquest divendres i que desenvolupa el curtmetratge homònim que va firmar fa quatre anys, i que també va ser motiu de satisfaccions constants, recollint desenes de guardons (Goya inclòs). Una cosa que tota apunta que es reproduirà ara, perquè el reconeixement acabat d'aconseguir segueix els del Méliès d'argent al Millor Llargmetratge Europeu al Festival Europeu de Cinema Fantàstic d'Estrasburg i al de Millor Pel·lícula de Terror al Festival de Cinema Fantàstic d'Austin.
El premi aconseguit a la ciutat texana se suma als aplaudiments aconseguits a Sundance, a la seva estrena nord-americana i la reacció coneguda a les xarxes socials de personatges tan reconeguts com els directors Edgar Wright (Última noche en el Soho) i Sean Baker (The Florida Project), o del productor, i Rei Mides del cinema de terror a Hollywood, Jason Bloom. Encara més: Cerdita, el curt, va donar la campanada en un altre certamen nord-americà, el Slamdance, amb un premi de 25.000 dòlars ("em van venir molt bé durant la pandèmia") i una mentoria amb els totpoderosos germans Russo, directors d'Avengers: Endgame o Capità Amèrica: Civil Wars. Aquesta relació de supervisió durant un any, va continuar, Carlota Pereda els enviava els seus progressos i ells opinaven, fins i tot, ens explica, la van convidar a l'estrena a Londres de la recent El agente invisible, on la van felicitar per Cerdita, el llarg: "Els va encantar", confessa. Potser això expliqui el rumor que el dia de la seva trobada es va estendre a twitter sobre el seu fitxatge per a un futur projecte per a Marvel: "Ja, bueeeeno, és que... per què s'han inventat aquesta cosa? A qui li interessa inventar-se alguna cosa així sobre mi? Si no és per allò dels Russo no m'ho explico", diu petant-se de riure. I continua: "No, no faré res amb Marvel. El que sí que faré és una pel·lícula amb Filmax que es dirà La ermita, de terror i amb Belén Rueda, comencem a rodar a Euskadi a l'octubre", explica.
Un còctel sagnant, una festa per a amants del gènere
Parlem de la pel·lícula, un còctel que utilitza ingredients del terror slasher, de costumisme esquitxat d'humor, de drama sobre el bullying i de crit de rebel·lia contra la dictadura dels cossos normatius i la gordofobia. Temes que ja estaven en Cerdita curtmetratge i que ara es veuen potenciats de forma sàvia i sorprenent. Explica Carlota Pereda: "Vaig escriure el primer tractament d'una tirada, gairebé com un vòmit. Després, en reescriure i començar a treballar amb cap de guionista i també de directora, vaig anar reforçant la idea que el que succeeix en el primer acte anava a ser la realitat, i la realitat sempre és més crua que el que anàvem a veure després. Quan et passa una cosa ben gran, t'adones que la vida segueix, que hi ha comèdia, que no passa res. Tu estàs amb el teu marró a sobre i veus que la gent està al seu, que segueix amb la seva vida. El segon acte té a veure amb això, i va en contra del que se suposa que ha de ser el segon acte d'un thriller, en el que han de passar més i més coses, tot ha d'anar més amunt. La idea era fer el contrari, posar el focus en una persona que mai no diu res ni fa res. Fer un thriller moral sobre una persona que no actua. Em semblava divertit, potser en un sentit una mica rar del que és la diversió. I allà inclous la comèdia, perquè per a mi sense comèdia no existeix la vida. Després, el tercer acte, la catarsi, ja et dona una bufetada", reflexiona entre rialles. Poc explicarem sobre la trama de Cerdita, convé veure-la el més verge possible, però sí és fonamental parlar del magnífic treball de la seva protagonista, en el curt i en el llarg, Laura Galán. "Hem fet la pel·lícula de la mà. Si després del curt érem amigues, ara som família. Laura té moltíssim talent, pot amb el que se li tiri a sobre".
De Stephen King als coreans
La sang esquitxa moltes de les seqüències de la disfrutona Cerdita, "una pel·li amb un esperit bastant punk", diu Carlota Pereda, que deixa anar la seva passió pel cinema de gènere. "M'ha atret sempre, a mi m'agrada la ficció que sap que és ficció. Et permet tractar temes des de l'emoció, i l'emoció sempre arriba més lluny que el racional. És com la música, en cert sentit. Crec que amb el cinema de gènere pots arribar molt lluny temàticament, i també formalment. I te'l pots passar molt bé dirigint", apunta. Entre aquestes possibilitats temàtiques, la directora posa el focus, com dèiem, en el retrat costumista i en la grassofòbia. Respecte al primer aspecte, Pereda fa lliscar alguns dels seus referents: "Allò d'un poble tranquil en el qual mai no passa res, però... (rialles). Una cosa que fa Stephen King, que per a mi és un gran referent. Si ho llegeixes saps que per damunt de tot és un gran creador de personatges. Després els passen coses, però estan molt ben dibuixats, saps que si alguna vegada vas a Maine et trobaràs gent com la que ell descriu als seus llibres. I a mi em venia de gust fer una cosa semblant amb Extremadura. La gent que veus en pantalla saps que existeix. Per crear els personatges vaig pensar en gent que coneixia. La meva família és de Badajoz i estiueja a Villanueva de la Vera, que és on es van rodar el curt i el llarg. Continuant amb els referents, a més de Stephen King, per a mi també ho era el cinema coreà. Fan cinema molt local, des de la barreja de gèneres, i sempre molt polític. I el western també ho va ser per a algunes coses, el director d'art sempre em deia que estàvem rodant un western".
Quant a la dictadura dels cossos normatius, Carlota Pereda és contundent: "La intenció era que el bullying fos més terrorífic que totes les altres coses. Mostrar aquesta cosa de la violència institucionalitzada, que passa de generació en generació. Sembla que no, però tot això va sumant, i entres en una espiral que si no la trenques... encara que aquí no la trenca ella, sinó una altra persona i d'una forma una mica bèstia". Tornant al seu pròxim projecte, La ermita, el futur tanca un cercle amb el passat de la cineasta. I és que no serà la primera vegada que treballi amb Belén Rueda, musa del gènere ("una de les nostres grans scream queens, al costat de Leticia Dolera, Manuela Velasco... i Laura Galán", afirma). Carlota Pereda va començar la seva trajectòria com a script en la sèrie Periodistas, que Rueda protagonitzava. I va madurar realitzant, escrivint, muntant i dirigint moltíssimes sèries. Fins i tot dues de diàries, El secreto de Puente Viejo i Acacias 38. "Les sèries diàries són un Vietnam, aprens moltíssim i et trobes amb gent molt talentosa", confessa. "Tinc molt callo a televisió, i trajectòria, per això em fa gràcia allò de directora novella", diu, per acabar amb un desig que connecta amb les seves paraules després de guanyar, ahir, el Méliès de Oro a Sitges, dedicant-lo a les dones cineastes que seguiran els seus passos: "Tinc moltes col·legues que fan curtmetratges al·lucinants, hi ha lanter. Dones que fan gènere hi ha moltíssimes, no és que no hi hagi talent. Que n'hi hagi molt poques fent llargmetratges, això sí és més revelador, i rar. Però crec que canviarà, i molt aviat". Amén.