Albert Serra (Banyoles, 1975) presenta aquest dijous el seu últim film, Pacifiction (Tourment sur les îles), a la secció oficial a competició del Festival de Cinema de Canes, un certamen que sempre ha rebut el seu cinema d'autor amb els braços oberts. La pel·lícula, rodada a la Polinèsia Francesa, sorgeix de l'interès per parlar del món "d'avui en dia" però enquadrat "plàsticament en un context de fantasia visual" d'un territori d'ultramar. Com ja és habitual en la seva filmografia, Serra torna a barrejar actors consolidats amb altres no professionals i defensa que hi treballa de la mateixa manera. "Les eines que té un actor professional en el meu cinema no li serveixen absolutament per a res", afirma.
Carla Simón: "En cap moment ens vam plantejar no fer 'Alcarràs' en català"
El 2016, el director ja va ser a la secció oficial de Canes, fora de competició, amb La mort de Lluís XIV, i tres anys després va rebre un premi especial del jurat per Liberté, que es va projectar en una secció paral·lela. Amb Tourment sur les îles opta per primera vegada al gran premi de Canes. És la primera presència catalana al certamen des que, el 2009, Isabel Coixet hi va competir amb Mapa dels sons de Tòquio, curiosament, també amb Sergi López com a protagonista.
Precisament, Serra entén la seva última pel·lícula com una "continuïtat natural" de la seva filmografia, malgrat que aquesta vegada toca aspectes "molts contemporanis". La cinta se situa en una illa de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on hi viu un representant de l'estat francès. Entre els representats polítics i l'estrat social més baix dels ciutadans, la trama pren el pols d'una població local en la qual hi pot desfermar-se la ira en qualsevol moment.
Pel cineasta, l'argument és un reflex de la societat, uns contrastos d'un món com l'actual en què la separació entre el poble i la el poder és "cada vegada més gran". "No volia que la cinta tingués contingut polític des d'un despatx o un nucli urbà, em sembla avorrit i burgès", diu.
Buscant la veritat
A Pacifiction, Serra repeteix la seva fórmula habitual de comptar amb actors consolidats al costat d'altres no professionals. Així, Benoît Magimel, recentment distingit amb el Cèsar al millor actor per Peaceful, es posa a la pell del comissari protagonista. L'acompanyen a la gran pantalla Sergi López –que interpreta l'amo d'una discoteca- i l'escriptora i crítica literària francesa Cécile Guilbert, que debuta com a actriu.
El director de Banyoles explica des de Canes que en els repartiments sempre busca "varietat" i no escull un actor o un altre en funció del rol que hauran d'interpretar. "Un mateix actor fa diversos papers, és en l'equilibri o el desequilibri col·lectiu, l'harmonia de les individualitat, el que acaba conformant la pel·lícula", precisa. De fet, diverses persones fan un mateix paper i algunes persones desapareixen del muntatge final. "No té massa importància, funciono amb la intuïció de com actuarà cada persona combinada a la resta", explica.
En aquest sentit, rebutja la distinció entre intèrprets de professió i amateurs perquè no hi veu "cap diferència". "He treballat amb actors professionals que eren inútils i amb no professionals que també. El fet que siguin una cosa o una altra, amb el sistema que faig servir, no hi influeix. Hi treballo de la mateixa manera", rebla. En aquest sentit, creu que les eines que teòricament té un professional "no li serveixen per a res", en el seu cinema. "És un no professional de facto", afegeix.
Paci-fiction
El rodatge es va desenvolupar enmig de la pandèmia, amb la població local sotmesa a un confinament total. Per Serra, el context generava una "sensació espectral" en què la vida "desapareixia".
El director també ha desvinculat la localització triada per al rodatge de la voluntat personal per descobrir un nou país, com sovint es pressuposa. "És un prejudici modern ridícul i infantil pensar que t'has d'interessar o has de tenir una connexió per a l'espai on rodes", critica. Així, esgrimeix que és una "ficció al Pacífic, una 'paci-fiction'" i que no li interessa "gens el què els passi a aquella gent".
També descarta abordar en un futur trames que parlin d'experiències personals o familiars, temàtiques sovint de directors joves actuals. "No trobo que em passi res interessant. Em passen mil milions de coses més interessants que a ells, això sí, però no suficientment interessants perquè en parli", etziba.
Un cineasta d'autor
El cineasta reconeix que fa cinema d'autor "una mica difícil per al gran públic" però celebra que interessi a França, d'on hi ha una llarga tradició per al cinema vist "d'una altra manera". Preguntat per si li agradaria rodar a Catalunya, hi respon afirmativament, especialment, perquè li agradaria "triar i poder variar" cada vegada que comença una pel·lícula, però les oportunitats els últims temps arriben de França.
La pel·lícula és una coproducció entre Andergraun Films –la seva productora-, la francesa Idéale Audience, l'alemanya Tamtam Films d'Hamburg i la portuguesa Rosa Filmes, amb el suport d'ARTE France Cinéma.