Ja està en marxa el Visa per la Imatge a Perpinyà, un dels certàmens de fotoperiodisme més importants del planeta i que es pot visitar fins al 14 de setembre, amb 26 exposicions repartides arreu de la capital del Rosselló. El festival va inaugurar aquest dissabte la seva 37a edició, marcada principalment per la guerra a Gaza, la invasió d'Ucraïna, la violació dels drets humans a El Salvador, la mort del papa Francesc i la crisi climàtica. Segons el seu director, Jean-François Leroy, la mostra pretén ser un antídot "contra la indiferència" en un món que "es torna boig". Leroy ha recordat que el Visa és "un resum del que ha passat al món" des dels ulls dels millors fotoperiodistes, i que és més important que mai per mostrar "el món real" a una població que cada vegada consumeix més notícies falses i contingut generat per intel·ligència artificial.
Durant les pròximes dues setmanes, Perpinyà serà la capital del fotoperiodisme, i els visitants podran contemplar diverses exposicions de manera gratuïta en llocs com el convent dels Mínims i l'església dels Dominicans. En elles, trobaran centenars de fotografies que conten el costat més fosc de l'ésser humà i sobre esdeveniments que han marcat l'actualitat de l'últim any. El director ha lamentat que "desafortunadament" en cada edició hi ha exposicions de guerra, conflictes armats i terrorisme perquè arreu del món sempre hi ha escenaris bèl·lics, que han de tenir un espai al Visa per la Imatge. A ElNacional.cat us parlem de dues exposicions imprescindibles i altres claus d'aquest prestigiós certamen.
"Sense sortida - Franja de Gaza, 7 d'octubre del 2023 - 18 de maig del 2025", Saher Alghorra
Per començar, cal tenir en compte que el festival ha concedit el premi Visa d'Or Humanitària del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) 2025 al fotògraf palestí Saher Alghorra, que documenta el dia a dia de la guerra a Gaza des de l'octubre del 2023 —un conflicte en el qual més de 62.000 persones han estat assassinades per l'exèrcit d'Israel. L'exposició "Sense Sortida - Franja de Gaza, 7 d'octubre del 2023 - 18 de maig del 2025" es pot visitar al convent dels Mínims i destaca per imatges com la del cos sense vida del petit Ziad Mahmoud Ziad Saydam, víctima d'un atac israelià, amb sa mare plorant al costat.
"Salvador: Així és la vida en el CECOT", Juan Carlos
D'altra banda, és bo saber que tots els fotògrafs que tenen una mostra al certamen desfilaran per Perpinyà durant els pròxims dies, per tal de conèixer-los, fer visites i conversar-hi sobre el tema fotografiat. És el cas del Juan Carlos, el primer salvadoreny que participa en el Visa, amb el reportatge fotogràfic "Salvador: Així és la vida en el CECOT" —a l'edifici antic de la Universitat de Perpinyà. L'exposició mostra imatges de la polèmica macropresó d'El Salvador, construïda pel govern per acabar amb les pandillas. L'autor assegura que el tema "és molt complex" perquè es confonen i barregen conceptes com ara la seguretat amb la vulneració dels drets humans, i adverteix que aquesta mena d'infraestructures s'han posat com "un model a seguir" en altres països. Al CECOT hi ha entre 10.000 i 20.000 persones innocents, que pateixen les situacions d'insalubritat i duresa de la resta de presos. "Hi ha molta gent que mor dins la presó, d'altres ho fan quan surten per problemes de salut originats a dins", afegeix.
Altres claus del Visa per la Imatge
Leroy ha reivindicat la importància del festival en plena època de les notícies falses i el contingut generat per intel·ligència artificial, tot i que li faci mal parlar d'aquests temes en una mostra on "tot és veritat" i que s'ha convertit en una visió "del món real". Ara bé, sí que ha celebrat que "és il·lusionant veure que la gent busca relats vertaders". "Que el món vagi pitjor que de costum fa que el Visa per la Imatge sigui més necessari que mai", ha insistit. En l'edició de l'any passat, el certamen va rebre 242.000 visitants, 54.000 més que l'any 2019, abans de la pandèmia de la covid-19.
A banda de les dues exposicions que destaquem, el festival també mostra la transformació de la conca del mar d'Aral (entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan), que s'ha buidat després de dècades d'explotació de l'aigua; el tràfic d'estupefaents a l'Iraq; la repressió de les dones a l'Afganistan pel règim talibà; o una retrospectiva de 40 anys de fotografia social del francès Jean-Louis Courtinat, més enllà dels temes ja esmentats —la invasió d'Ucraïna, la mort del papa Francesc i la crisi climàtica. També hi ha una exposició de premsa diària internacional, amb capçaleres com El Periódico, de Catalunya, Le Monde i Le Figaro, de França; The Guardian, del Regne Unit; The Washington Post, dels Estats Units; i Politiken, de Dinamarca.