La sorprenent i emotiva aparició aquesta passada nit de Tracy Chapman a la gala dels Grammy ha comportat que una de les seves cançons més famoses, Fast Car, hagi tornat al capdamunt de les llistes d'èxits només unes hores després d'aparèixer a la cerimònia que anualment premia les millors creacions de la indústria musical dels Estats Units. La gran triomfadora de la nit ha estat Taylor Swift, que s'ha convertit en la primera artista en aconseguir quatre guardons al millor àlbum de l'any. Però la nit ha tingut altres moments estel·lars, com per exemple, la reaparició en públic de Céline Dion afectada per una malaltia neurològica que la ha obligat a abandonar la seva carrera. No ha estat la única reaparició perquè sobre l'escenari també hi ha actuat Miley Cyrus. La cantant ha interpretat Flowers, cançó que uns minuts abans havia estat guardonada com a millor enregistrament de l'any i, en plena actuació, no se n'ha estat de recordar que era el primer gramòfon que guanyava en tota la seva carrera.

Però si hi ha hagut un moment especialment emotiu ha estat la interpretació que han fet Tracy Chapman i Luke Combs de la cançó que la cantautora va compondre el 1988. Ella, cantautora que aquest any farà 60 anys, activista dels drets de les persones afro-americanes i de la comunitat LGTBI. Ell, el cantant del moment del poderós gènere country que, als Estats Units mou muntanyes, estadis i molts seguidors. De fet, la mateixa Taylor Swift en prové i no se n'amaga. L'any passat, Combs va sorprendre tothom i va fer una impactant versió de Fast Car que va popularitzar als seus concerts i més tard va arrasar a totes les plataformes musicals. L'estiu passat es va convertir en la segona cançó més escoltada als Estats Units l'estiu passat. Al cap d'unes setmanes, d'aquella interpretació, de fet, en va sortir el videoclip oficial. És aquest:

La cançó, ara a mans de Combs, es va convertir en un èxit fins el punt que va arrasar a les llistes de reproduccions. És més, el novembre del 2023, aquesta versió de Fast Car, va aconseguir una fita: ser la primera cançó no originàriament country que guanyava el premi a la millor cançó dels CMA (Country Music Awards). Com que la lletra i la composició és obra de Tracy Chapman, el guardó va recaure en ella a través de la interpretació de Combs, que va ser qui va recollir l'estatueta. Uns mesos després, la societat Chapman-Combs ha assolit una nova fita de la indústria musical. Aquesta matinada, tots dos han actuat per sorpresa a la gala dels premis Grammy en un duet tan inèdit com sorprenent, emotiu i -sobretot- valorat per la crítica i el públic que ja el situen com un dels moments més especials de les 66 gales que s'han fet fins el moment. L'actuació suposava un cert retorn de Chapman als escenaris d'on en viu bastant apartada. De fet, el seu últim disc ja té 16 anys i des del 2008 que no publica res. El moment ja ha fet la volta al món a través de les xarxes socials i especialment el moment en què ni Taylor Swift se'n pot estar i, des del públic, es posa a cantar-la.

L'efímer duet ha fet les delícies del públic perquè concentrava en un mateix escenari les dues versions, la original de Chapman i la country de Combs, així com dues generacions de músics, dos artistes d'orígens diferents, dues maneres d'entendre la música, i -en el fons- dues visions sobre els Estats Units. Així les coses, al cap d'unes hores d'actuar a Crypto.com Arena de Los Ángeles, la cançó s'ha situat, en la seva versió original, al número 1 de les llistes, començant per l'Itunes. Ho ha fet 36 anys després de la seva publicació i la mateixa Chapman ho ha celebrat a les xarxes amb un missatge de sorpresa i alegria: "Això és una bogeria!"

Per cert, la versió de Luke Combs estava nominada a la categoria, precisament, de millor cançó country de l'any però no s'ha alçat amb el gramòfon. En aquesta categoria ha guanyat White Horse de Chris Stapleton. Curiosament, però, el què serà recordat de la nit en aquest gènere no és aquest guardó sinó la interpretació, històrica, que n'han fet Tracy Chapman i Combs.