La xarxa no perdona. El País ha fet un canvi de portada en la seva edició impresa en deu minuts i encara menys temps han trigat a destacar-ho alguns tuitaires:

No és tan estrany que un diari canviï la seva primera pàgina de la versió impresa d'una edició a una altra. En aquest cas, a més, el que han fet és canviar el títol principal de la primera edició per un dels texts que figuraven entre els subtítols a la segona edició. Senzillament: les idees ja les tenien i s'han repensat quina era la que havia de manar. Per a uns tenia més pes la decisió del PSOE de buscar alternativa a Rajoy i per a altres el rebuig de Ciutadans i Podemos a aquesta opció.

El debat periodístic és també un altre. Té a veure amb les penes i treballs de la premsa impresa per no aparèixer desactualitzada. El País ja havia publicat a la tarda nit de diumenge, a la seva web, que el PSOE dóna llum verda a Sánchez per cercar un acord amb C's i Podemos. Però la següent notícia –el rebuig dels potencials socis– havia arribat més tard i, per tant, era de més actualitat per al paper.

El País no ha fet res de peculiar. El passat dia 1 de setembre, The Wall Street Journal, bíblia de les notícies financeres als EUA, va fer dues edicions amb dos titulars contradictoris sobre Trump i les seves propostes sobre immigració:

No es tracta, com diu la tuitera (una professora d'universitat), de dues edicions per a dos segments de població diferents, com es va fer córrer a les xarxes. El que passa és que es van imprimir a diferents hores (als EUA continentals es travessen quatre fusos horaris), com va explicar Colleen Schwartz, la vicepresidenta de Comunicació del diari. L'edició titulada "Trump rebaixa el to" es va fer hores abans que el candidat republicà pronunciés un altre discurs on va tornar a fer servir els estereotips xenòfobs de sempre. L'edició que recollia aquests fets es titula "Trump va fort amb el Mur [amb Mèxic]".

Un cop més, el fet que aquest diari doni suport als republicans en els seus editorials, que sigui "el diari dels mercats" i propietat del magnat Rupert Murdoch, va fer bo el rumor per sobre dels fets, del seny i de la història del WSJ.

El que és estrany de la facècia d'El País és que aquest debat de portada, natural i ordinari, es transparenti d'aquesta manera. Els diaris són molt tancats a l'hora d'explicar els seus tràfics interns –i no diguem d'ensenyar-los–. Una redacció és una comunitat molt insular i més encara quan es tracta de la portada. Tot plegat genera un ambient de secretisme desproporcionat. Pitjor encara si, com aquests dies (mesos, anys…) la suspicàcia envers els diaris és gran. Molts els veuen com una mena de parlament paral·lel, un actor polític no electe amb la seva pròpia agenda –i no es pot dir que no s'ho mereixin–.

Si a tot això s'hi afegeix que sempre hi ha algú de guàrdia a les xarxes, vigilant, i un nivell de murrieria i sarcasme grans… el resultat és que un incident relatiu com aquest de la "doble portada" es transforma en una conspiració i els seus protagonistes són sotmesos a rigors severs en piulades com aquesta:

És segurament injust. Però no s'hi val a badar.