Totes dues tenen 14 anys i fan 3er d’ESO. Totes dues van haver de superar un munt de proves davant la càmera abans de ser escollides per participar en la seva primera pel·lícula. Totes dues han viscut un feliç debut cinematogràfic, amb dos dels millors films de 2022. I totes dues estan nominades al Gaudí a Millor interpretació revelació, una de les tres noves categories (les altres dues són Millor direcció novella i Millor guió adaptat) que l’Acadèmia del Cinema Català proposa enguany pels seus guardons, que s’entregaran aquest diumenge dia 22.

🟠 Premis Gaudí 2023 | DIRECTE: Última hora de la catifa vermella i la gala
 

🟠 Guanyadors dels Premis Gaudí 2023: llista completa de pel·lícules i artistes
 

La Carla

Carla Quílez (Barcelona, 2008) i Xènia Roset (Lleida, 2008) no es coneixien abans de la videotrucada a tres suggerida per Revers (uns dies després ja es trobarien físicament a la reunió de nominats organitzada per l’Acadèmia). Una conversa lleugera i simpàtica amb què mirem d’entendre com viu una adolescent tot el que elles estan experimentant des que La Maternal i Alcarràs van començar les seves respectives, i molt exitoses, carreres per certàmens de classe A i sales de cinema.

thumbnail  U6A3289
Carla Quílez i Xènia Roset han debutat en el cinema amb Alcarràs i La Maternal / Foto: Malena Sueiro / White Horse

La segona pel·lícula de Pilar Palomero es va presentar entre ovacions al Festival de Sant Sebastià, i la seva extraordinària protagonista, la Carla, va aixecar la Conxa de Plata a Millor interpretació (ex aequo amb el francès Paul Kircher, per Le lycéen), convertint-se en l’actriu més jove en aconseguir-lo a la llarga història del certamen donostiarra. Quílez va dedicar el guardó a “les dones guerreres i lluitadores”, com els personatges que expliquen les seves experiències com a mares adolescents a l’emocionant La Maternal, una història on la ficció es barreja amb les vivències reals d’algunes de les seves actrius.

El premi a Sant Sebastià va ser increïble, després de guanyar-lo, totes les entrevistes, tots els missatges que vaig rebre, va ser impressionant

“El premi a Sant Sebastià va ser increïble, després de guanyar-lo, totes les entrevistes, tots els missatges que vaig rebre, va ser impressionant. Jo pensava que si guanyàvem alguna cosa seria per la pel·lícula, jo em descartava. Tinc 14 anys, i no està molt ben vist que una nena de la meva edat guanyi un premi tan important com aquest. Ja havia tornat a casa i em va trucar la Pilar Palomero per dir-me que havíem de tornar per recollir el premi. Jo sortia de l’institut i no m’ho podia creure, em vaig posar a plorar com una boja, va ser molt heavy”, recorda.

La Xènia

Xènia Roset, per la seva banda, és una de les lluminoses troballes del llarguíssim procés de casting que va fer Carla Simón abans de rodar Alcarràs. La jove actriu debutant interpreta la Mariona, la filla mitjana dels Solé i un dels principals motors d’una trama que ha enamorat tothom, i que va aconseguir l’Os d’Or al Festival de Berlín, una fita històrica pel cinema català. Ara, el film continua la carrera de guardons d’enguany, sent una de les clares favorites als Goya, als Feroz i a uns premis Gaudí que li han donat tota una alegria a la Xènia: “És una cosa que no em podia esperar de cap manera. Recordo sortir de l’institut i començar a rebre missatges. I jo en plan, 'però què és això?' Després la mare m’ho va explicar, i em vaig emocionar molt. Estar nominada al Gaudí a la meva edat... és bastant impressionant! La Carla és la protagonista de La Maternal, però Alcarràs és molt més coral, no hi ha un protagonista clara. I estic contentíssima, arribar aquí ja és un premi molt gran, passi el que passi”.

Guanyar premis o no guanyar-los no importa, perquè ens enduem una experiència impressionant

La xerrada a tres bandes ens permet pensar que totes dues, la Carla i la Xènia, estan vivint aquesta aventura amb naturalitat, i, tot i que confessen els inevitables nervis per l’experiència, un diria que estan molt ben acompanyades en aquesta aventura per les seves famílies i pels propis equips dels seus respectius llargmetratges. “Guanyar premis o no guanyar-los no importa, perquè ens enduem una experiència impressionant, i s’ha format una família molt maca amb la Pilar Palomero i amb l’equip. Aquest és el millor premi. I si en ve algun més, que vingui”, afegeix Quílez.

Un vespre que jo ja estava al llit, va entrar la mare plorant. Portava el telèfon a la mà, me’l va passar i em van dir que m’havien escollit per ser la Mariona, i jo també em vaig posar a plorar de l’emoció

Els camins

Conscients de l’impacte que les seves pel·lícules han tingut al panorama cultural del nostre país, totes dues ens expliquen els camins que les van dur fins a posar-se a les ordres de Carla Simón i de Pilar Palomero, respectivament. La Xènia Roset fa teatre al seu poble, a Torregrossa, des de fa uns quants anys, i la mare d’una amiga li va explicar que s’estaven organitzant unes proves per rodar una pel·lícula. Ens explica que la seva mare anava posant aigua al vi: “Em deia que no hi confiés gaire, que segur que no em trucarien i que la cosa no arribaria enlloc”, confessa. Mentre, ella, anava superant proves de càsting, una darrere l’altra. Un procés interromput per la covid, que va aturar un any el rodatge, amb el perill que els canvis físics propis de l’adolescència la poguessin descartar. “Un vespre que jo ja estava al llit, va entrar la mare plorant. Em vaig espantar una mica, perquè allò no era normal. Portava el telèfon a la mà, me’l va passar i em van dir que m’havien escollit per ser la Mariona, i jo també em vaig posar a plorar de l’emoció. Havia dedicat moltes hores als castings, i ha estat molt bé, des de petita tenia el somni de fer una pel·lícula i l’he complert”, explica.

thumbnail  U6A3298
Carla Quílez i Xènia Roset estan nominades al Gaudí a Millor interpretació revelació / Foto: Malena Sueiro / White Horse

Més curiosa va ser l’arribada de Carla Quílez a La Maternal: “Jo tinc un compte d’Instagram des dels 13 anys. Supervisada pels meus pares, eh... I allà hi penjo coreografies de dansa urbana, hip hop... Porto ballant des dels 6 anys, era una mica la meva vida. Penjava aquests balls sense cap finalitat, i alguns es van viralitzar molt. Un dia em va escriure la Irene Roqué (la responsable de càsting del film), dient-me que m’havien vist i que estaven interessades a fer-me una prova perquè creien que podria ser candidata a protagonitzar La Maternal. D’entrada jo em pensava que allò era mentida, perquè no et pots refiar d’una cosa així. Amb ma mare no teníem clar que la cosa anés de debò. Però sí, i fins aquí hem arribat”, diu amb un somriure als llavis.

Les escollides

Un cop escollides, totes dues van viure els processos de construcció de personatges proposats per Pilar Palomero i Carla Simón. Recorda Quílez: “A partir de tenir a la protagonista, va venir la resta. El casting amb l’Ángela Cervantes (la seva mare al film) i amb el Jordan Cornejo (l’Efraín, el pare de la criatura), i després vam anar una setmana a Cardedeu, a una casa nosaltres sols, amb el Rubén Martínez, que era el coach. I allà vam construir el passat dels personatges, el què els passa abans de començar la pel·lícula. Els conflictes mare-filla, l’amistat amb el noi... Vam construir un abans del què succeeix a la pel·lícula, i això va ser molt bo”.

La Xènia Roset va viure una rutina similar: “Vam estar quatre mesos treballant en una casa als afores de Lleida. I anàvem anant-hi, un dia tota la família Solé, un altre hi anàvem la mare i les nenes, depenia segons el dia. I allò servia perquè unes persones que no ens coneixíem de res anéssim agafant confiança, i construint una família de veritat. Va ser molt bonic, tot aquest procés de construcció d’una relació nova”, explica mentre Carla Quílez la mira amb atenció.

Alcarràs

Tot això va servir perquè totes dues afirmin amb contundència que els vincles aconseguits són, ara per ara, indestructibles. “Jo segueixo parlant cada dia amb les noies de la pel·lícula, ens hem fet millors amigues. Et poses a pensar i veus que, si no fos pel rodatge, segurament mai les hauria conegut. I ara són família. I no només elles, també molta gent de l’equip”, raona Quílez. “Nosaltres parlem moltíssim, cada dia hi ha algun missatge al grup de wasapp de la família Solé”, respon Roset: “I m’agrada molt, veus que no ens oblidem els uns dels altres. Jo els tinc agregats a l’agenda com a 'mare' o 'pare'. Ja són com de la família, em sento molt a gust amb ells”.

Uns altres gustos

No volem deixar passar l’oportunitat per conèixer una mica els gustos audiovisuals de les nostres protagonistes, i si havien vist o no les primeres pel·lícules de les seves directores. Després de coincidir en com Palomero i Simón les van cuidar durant tot el procés de preparació, rodatge i promoció, ens responen. Diu Xènia Roset: “Quan ja m’havien escollit, vaig veure Estiu 1993, però em vaig adormir a mitja pel·lícula”, confessa, entre les riallades de totes dues. “És un cine que no estic acostumada a veure. A mi m’agraden les pel·lícules de princeses o de l’spider-man... Però també et dic que no veig gaires pel·lícules, em canso, són molt llargues, ni tampoc m’agrada gens mirar la tele. M’avorreixo molt ràpid. Això sí, m’agradava moltíssim la sèrie Plats Bruts. Me la sé de memòria, fins i tot els diàlegs”.

La Maternal

I afegeix Carla Quílez: “A mi em passa com a la Xènia, m’avorreixo molt. De vegades veig alguna sèrie, perquè potser les trames són més llargues, però els capítols són més curts i se’m fan menys pesats. La Casa de Papel m’encanta. Ara que m’he ficat en aquest món, sí he vist algunes pel·lícules com Cinco lobitos. Però la cosa és que jo segueixo els premis Goya des de petita, i quan vaig veure que Las niñas tenia tantes nominacions, vaig veure-la i em va agradar molt. Clar, quan ens van escriure pel casting de La Maternal i la Irene Roqué em va dir que era la nova pel·lícula de la Pilar Palomero... no pot ser! Va ser un impacte!”, diu entre riallades.

Acabem la conversa i la Xènia interromp l’acomiadament: “Puc preguntar-li una cosa a la Carla?”. I li demana el seu perfil d’Instagram, amb ganes de seguir-la i veure els balls que Quílez continua penjat a la xarxa social. La Carla fa el mateix. Connectades de manera virtual, totes dues s’aniran trobant fins que, aquest diumenge, compartiran la vivència de ser nominades a un premi Gaudí, i potser, alguna d’elles el guanyi. Felicitats i a gaudir de l’experiència.