Hi ha una polèmica oberta molt forta al món científic i filosòfic internacional que gira sobre un projecte que a Silicon Valley està desenvolupant la Singularity University, el super think thank de Google, que dirigeix el cèlebre Ray Kurzweil i que compta amb el suport de grans institucions i de la NASA. El seu objectiu és assolir la immortalitat, una cosa que fins ara semblava matèria reservada dels somnis o de la ciència-ficció. En aquest singularíssim debat ha entrat Don DeLillo, un dels grans escriptors nord-americans, al seu últim llibre "Zero.K", que ha presentat aquesta setmana en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Per fer-nos una idea del rerefons de la controvèrsia potser seria apropiat esmentar que, segons Kurzweil, "l'home es fusionarà amb la tecnologia" i aquesta combinació "permetrà molt aviat viure eternament". Això conduirà, per exemple, que tinguem ordinadors dins del nostre cos. Don DeLillo aborda aquesta qüestió a partir del cas d'un centre de criogenització, com podria ser el de la Alcor Life, als Estats Units, però que a la novel·la es troba en un lloc indeterminat. on congelen els cossos de persones mortes per tornar-los la vida en un futur.

Adverteix DeLillo a través d'un dels seus personatges que "tot ja està succeint en el futur. En el futur ara mateix". La Humanitat es trobaria així en una zona particularment impactada pel que succeirà en els anys venidors.

"Alguna cosa s'està pastant"

Tot això està provocant reaccions. "Alguna cosa s'està pastant", escriu. La vida transcorre amb més velocitat que abans. "El sentit que adverteix de perills i advertències s'està aguditzant", assenyala. Citant San Agustí, comenta el narrador que per a l'home pitjor que la mort és la mort sense mort, com a algú no nascut, sotmès a una solitud extrema. Què passarà llavors, amb les nostres aspiracions? Què passarà amb la Història quan el Temps desaparegui amb la immortalitat?

En termes col·loquials, DeLilllo escriu que "la mort fa que siguem valuosos per als altres" fins i tot en una fase com la que vivim i que el Pare Francesc ha definit com el d'"una Tercera Guerra Mundial per parts". A partir d'allà, la novel·la comença a penetrar en les pors i dubtes dels homes actuals, que de vegades senten que "la vida contemporània és tan insubstancial que puc travessar-la amb un dit".

El Punt Omega

En un llibre anterior, "Punt Omega", escriu DeLillo: "Theilard de Chardin ho sabia, el punt omega. Un salt exterior a la biologia. Fes-te aquesta pregunta. Hem de ser humans per sempre?. La consciència està esgotada. Toca ara tornar a la naturalesa inorgànica". I agrega en un altre moment: "L'esfera del pensament humà col·lectiu està a prop ja del seu terme, de l'últim resplendor." Aquest seria l'estat de la qüestió actual davant d'aquest dilema. D'una banda, les inseguretats i els dubtes dels humans. D'una altra, la determinació de la galàxia Google de cara a concloure el seu projecte. 

Qui guanyarà la partida? Kurzweil i el seu equip decidirà la sort de la Humanitat?, li preguntem DeLillo. "No sé com serà la mort. Pot ser que hi hagi avanços significatius o pot ser que vegem un efecte bumerang. Jo no sóc un filòsof". Això no obsta perquè a la seva novel·la "Zero.K" destaqui que "la tecnologia s'ha tornat una força de la Naturalesa. No podem controlar que recorre el planeta com una tempesta i no podem amagar-nos d'ella". 

Per això, la mort de la mort va ser possiblement el gran tema del segle XXI, que alguns defineixen ja com "l'era de la intel·ligència artificial". Com diu DeLillo, "la ciència està atapeïda d'una fantasia irreprimible", i cada dia té més força.