"Va ser l'any 1989 que Miquel Marcé es va convertir en Dalí", assenyala Carles Cubos, un dels vèrtexs de la triada de cineastes, que completen Jordi Sans i Pep Roig, que han dirigit De Dalí a Miquel el documental que ens apropa a la vida del clon de Valls del geni del surrealisme.
1989 va ser l'any que va morir Salvador Dalí. També va morir la mare del Miquel. "Quan va morir ella, en Miquel assegura que va tenir com una aparició. Diu que va veure una llum que li va donar molta força i el va fer reencarnar en Salvador Dalí. A partir d'aquí va començar a viure com a tal". I viure com a tal implica ser Dalí les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. "A Valls ja ningú recorda veure'l vestit de Miquel".
Persona i personatge
"En Miquel Marcé és un paio que ha fet de tot a la vida: cantant, boxejador... Ha tingut una vida molt particular". Carles Cubos, com Miquel Marcé, és de Valls. Es coneixen de tota la vida. "Per Festa Major, a Sant Joan, elaborem una beguda molt típica que es diu Boladís, de la qual nosaltres fem una vídeo promocional. El Miquel ha estat el protagonista d'aquests vídeos des de fa 13 anys. Allà va néixer la nostra relació, fins al punt que ara mateix som molt amics".
Miquel Marcé fa més de 30 anys que viu sent Salvador Dalí
"Ja no hi ha diferència entre la persona i el personatge. A ell, de fet, li agrada que li diguin Dalí. Si li diuen Miquel, contesta, però li agrada que el reconeguin com a Dalí". En aquest intent per traçar la personalitat i les circumstàncies d'una persona com el Miquel i un personatge com el Dalí de Vall, el més díficil ha de ser no caure en la paròdia. "A nosaltres el xou no ens interessa. El que volíem aconseguir amb el documental era despullar el personatge i arribar a la persona".
Espais únics
Ho han aconseguitr, De Dalí a Miquel és una llargmetratge perfilat amb un profund to humanista. "Amb en Miquel hem arribat a uns espais on ningú ha arribat abans: els seus espais, el seu dia a dia". Dins d'aquests espais ell reflexiona sobre la seva visió del món. "Sí, hem aconseguit despullar aquest personatge que un dia es va menjar a la persona i hem recuperat tot el que hem pogut d'aquella persona que hi ha amagada allà sota. D'aquí el títol: De Dalí a Miquel".
De Dalí a Miquel com deixa entreveure el seu títol és un viatge a la inversa. "No ens interessa tant l'extravagància com saber qui és Miquel Marcé, aquesta persona que ha interpretat durant tants anys un personatge. Els tres que hem fet la pel·li som, per sobre de tot, amics del Miquel. I fer una pel·lícula d'un amic és molt fàcil perquè aquella persona se t'obre per complet".
En un món que estigmatitza el que se surt de la norma, quan Miquel va iniciar la transformació a Dalí a Valls, primer, i durant un temps a tot el país, l'impacte va ser fort. "Va anar a molts programes de la tele. Va anar al programa del Pedro Ruiz, amb l'Arús...". Eren els inicis de la telescombraries i en Miquel era un caramel per aquests programes. "Sí, aquest és un món en què costa acceptar la diferència, més quan s'és pobre. El ric estrafolari cau simpàtic, al pobre se l'estigmatitza".
Altres històries
El documental, finançat a través d'una campanya a Verkami i que ara prepara la seva presència a diversos festivals, es va estrenar el passat 8 d'aril al cinema JCA de Valls. La idea, però, de retratar aquesta transformació de Miquel a Dalí va començar a prendre forma el 2015. "Va ser aleshores quan vam creure que seria interessant documentar la vida del Miquel. No només això sinó que a través de la seva figura explicar altres històries".
De Dalí a Miquel és el documental que ens descobreix la persona que viure rere el personatge
En Carles, el Jordi i el Pep es van proposar explicar històries més genèriques, no només vinculades al Dalí de Valls, a través del seu film. Volien parlar de la soledat i la precarietat en què viu molta de la nostra gent gran. "En Miquel ara té 77 anys i viu amb una pensió de 370 i escaig euros al mes. La pensió mínima com a jubilat no contributiu". En Miquel passa els dies pintant compulsivament. "El seu art té diversos valors. Per començar, la seva obra és molt extensa. Ha pintat prop de 3000 quadres. Ell no té tècnica, no beu de cap corrent artística, ell fa el que li sembla. El seu és un estil molt naïf que pot ser d'aquí uns anys es valorarà".