Quan a Instagram o a un correu electrònic volem escriure “Gal·la” i el sistema ens ho impedeix, no és només una molèstia: és una exclusió lingüística. Quan el nostre teclat ens força a escriure “galla” sense ela geminada o quan ens hem de veure obligats a fer martingales com “gal.la”, “gal-la” i etc., quan no podem posar “Marçal” amb ce trencada, o quan els accents ò i è es transformen automàticament en “ó” i “é”, estem davant d’un problema greu. El món digital no està pensat per al català, i això no és una anècdota: és una injustícia estructural.

Quan a Instagram o a un correu electrònic volem escriure “Gal·la” i el sistema ens ho impedeix, no és només una molèstia: és una exclusió lingüística

Sense ells, la llengua es deforma

El català és una llengua rica, precisa i amb caràcters propis que la distingeixen: la ela geminada (l·l), la ce trencada (ç), les dièresis (ï, ü) i els accents oberts i tancats (à, è, é, ò, ó, í, ú). Aquests no són capritxos tipogràfics: formen part essencial del nostre sistema ortogràfic i del sentit de les paraules. Sense ells, la llengua es deforma. Però el problema va més enllà de l’ortografia. Molts sistemes digitals —formularis web, registres d’usuari, sistemes de correu electrònic, dominis d’internet, aplicacions mòbils— no permeten fer servir aquests caràcters amb normalitat. Quan això passa, el català queda arraconat. El que hauria de ser un dret —escriure correctament— es converteix en un obstacle. Se’ns força a autocensurar la llengua per poder encaixar en un món digital pensat només per a unes quantes llengües globals. Aquest fenomen té un nom: Universal Acceptance (UA). És el principi que diu que totes les llengües i caràcters han de ser acceptats pels sistemes digitals. També hi entren els noms de domini, com per exemple el .cat, reconegut oficialment per l’ICANN des de l’any 2005. Però encara avui molts portals rebutgen correus amb aquest domini, com si aquests fossin invàlids. Que sí, que això continua passant a ple 2025!

Se’ns força a autocensurar la llengua per poder encaixar en un món digital pensat només per a unes quantes llengües globals

El resultat preocupa per dues raons: per la pèrdua de funcionalitat i per la pèrdua de dignitat. No poder posar el teu nom correctament, no poder tenir una adreça de correu amb la teva identitat lingüística o veure com el teu idioma apareix trencat o mutilat en aplicacions és una forma de violència digital. Subtil, però real. I si no és violència, és, com a mínim, una discriminació i una vulneració dels nostres drets com a usuaris d’internet. La tecnologia no és neutra. Si el català no hi és —o no hi és ben bé—, queda invisibilitzat. I el pitjor és que això es normalitza. Ens hem acostumat a escriure malament les paraules, a adaptar-nos i a no molestar. Però prou! Cal reivindicar no només el dret a parlar català, sinó a viure’l plenament al món digital.

La tecnologia no és neutra. Si el català no hi és —o no hi és ben bé—, queda invisibilitzat. I el pitjor és que això es normalitza

El català no només vol sobreviure a internet. Vol funcionar, voler crear, voler programar-se. Volem que el nostre nom d’usuari, la nostra botiga, la nostra empresa i els nostres textos respectin la llengua tal com és. Amb totes les seves l·l, ç, ò i ü. Per no parlar dels robots i de les IA… Poden fer milions de coses i no podem fer que maquinetes com Alexa o la Thermomix incloguin el català? Ho sento, no m’ho crec. No interessa? Que no hi ha prou catalans per incloure el català com a llengua totalment vàlida i reconèixer-la en aquests espais tecnològics? Per aconseguir-ho, necessitem tres coses: pressió política, compromís institucional i desenvolupament tecnològic propi. L’altre dia ja us vaig parlar del Pacte Nacional per la Llengua… A veure si és veritat que s’aconsegueixen certes coses. Som al 2025 i necessitem participar en els espais globals on es defineixen les regles del joc (com ICANN, W3C o els fòrums d'IA), però també exigir als gegants digitals que deixin de discriminar llengües com la nostra. I, sí, gent, sí: això també va de sobirania. Sense sobirania lingüística, no hi ha sobirania digital. El català ha de poder existir en igualtat de condicions a internet o assumir que, com a llengua, també serem expulsats del futur. No demanem privilegis, exigim normalitat! Per què? Doncs perquè tenim dret a escriure ‘Gal·la’. Amb punt volat, amb orgull i, sobretot, amb dignitat.