En un test de fa un temps, vam veure que algunes preposicions, de vegades, poden ser una mica deshonestes. Sí, perquè depèn d’on apareguin, canvien de forma o, simplement, desapareixen. No ens en podem refiar...
Doncs avui veurem que, a sobre, també hi ha preposicions que poden arribar a ser unes autèntiques dictadores, ja que imposen sense miraments el seu règim, l’anomenat règim preposicional.
I les pobres víctimes d’aquesta dictadura no són altres que els verbs, concretament, els verbs preposicionals (o verbs de règim preposicional, o verbs regits per preposició).
Aquests verbs necessiten una preposició determinada, la preposició que els regeix, per connectar-se amb el seu complement obligatori (el complement preposicional) i poder tenir sentit. Si no, malament rai...
Com veuràs en els exemples següents, aquestes preposicions tan manaires són principalment a, de, en, amb i per:
accedir a (un lloc); renunciar a (un privilegi); acostumar-se a (una novetat); adonar-se de (matisos); recordar-se de (persones); informar-se de/sobre (notícies); confiar en (un company); creure en (una idea); participar en (una activitat); somiar en/amb (algú); comptar amb (una amiga); conformar-se amb (una situació); interessar-se per/en (un tema); optar per (una elecció); amoïnar-se per (un problema)
L'única manera que tenen els verbs de deslliurar-se d'aquestes preposicions és mitjançant la substitució pronominal: substituir el complement preposicional pel pronom feble corresponent, que, un cop més, el dicta la preposició: hi per a les preposicions a, en, amb i per; i en per a la preposició de. I, compte, perquè si ens deixem aquest pronom, hi ha risc de presó, perquè la frase no serà correcta gramaticalment!
Per tant:
- accedir a un lloc -> accedir-hi
- acostumar-se a una novetat -> acostumar-s’hi
- parlar de/sobre temes -> parlar-ne
- adonar-se de canvis -> adonar-se’n
- confiar en un company -> confiar-hi
- participar en una activitat -> participar-hi
- somiar en/amb algú -> somiar-hi
- comptar amb una amiga -> comptar-hi
- interessar-se per/en una qüestió -> interessar-s’hi
- amoïnar-se per un problema -> amoïnar-s’hi
Doncs ara, després de tota aquesta teoria amb tuf autoritari, vegem si ets capaç d'acatar les normes i tries les preposicions i els pronoms adequats en cada cas.
Posa't a prova!