El reconegut i famós actor Leonardo DiCaprio va usar un astrònom francès per doblar les seves escenes on fa d'investigador i matemàtic. En concret, aquelles on DiCaprio escriu equacions i s'adona de l'impacte imminent d'un meteorit contra el planeta Terra. Un investigador francès va ser l'escollit per fer de doble. Es tracta de Michaël Marsset, que va pensar que li estaven fent una broma quan li van proposar de participar en el film Don't look up, així ho ha revelat en una entrevista Le Parisien.
L'investigador assegura que ràpidament, i sense pensar-s'ho massa, va respondre que estava interessat. "M'agrada el cinema, soc fan de DiCaprio i admiro el treball que fa des del punt de vista de l'activisme ecològic", afirma Marsset. L'investigador que va fer de doble també explica que va passar un càsting poc comú per a un actor. "Escriure equacions en una pissarra requereix pràctica. Volien algú que treballés al camp dels asteroides i el sistema solar perquè l'escena tingués autenticitat", explica Marsset.
El científic explica que la directora de càsting li va demanar que li enviés diverses fotografies de les seves mans, també que es filmés escrivint equacions en una pissarra. "En tenia una a casa que funcionava. Faig haver de fer un muntatge divertit, on escrivia equacions i, al final, vaig agafar un tros de vídeo on un asteroide col·lisionava contra la Terra. Crec que va ser bastant inesperat", afirma l'investigador. Marsset va participar en el rodatge quatre dies, durant els quals no va passar molt de temps davant la càmera. "M'asseia i esperava que em cridessin", diu l'astrònom, que reconeix: "No vaig fer gran cosa la major part del temps". No obstant això, precisa que en diverses ocasions va ajudar l'equip a augmentar la credibilitat científica de la pel·lícula.
"El que realment em va cridar l'atenció va ser la lentitud del procés: veure al director donar instruccions als actors. És com veure a un pintor pintant un llenç, és molt lent, a petits tocs. Refan les mateixes escenes una vegada i una altra des de diferents angles", recorda Marsset.
El film
Don’t look up, la comèdia que Netflix ha estrenat recentment de la mà d’Adam McKay, ha tornat a situar al centre del debat l’escalfament global. Ha estat una entrada colpidora i àcida, una al·legoria sobre un futur proper en què la inacció cínica de governants i gurus tecnològics condemna el planeta a una catàstrofe: l’impacte d’un gran meteorit.
La pel·lícula protagonitzada per Leonardo DiCaprio porta a la gran pantalla una fantasia d’esfondrament col·lectiu, de desastre, que ha recollit un èxit notable i que se suma a d’altres recents com la sèrie francesa El col·lapse o la britànica Years and Years. Ambdues són exemple de com les projeccions d’esfondrament civilitzatori s’han convertit en una valuosa matèria primera per a ficcions avui. Segons la Wikipedia, s’han creat més pel·lícules amb el tema de l’apocalipsi en l’última dècada que en les dues anteriors juntes. I ja n’hi ha més d’anunciades per a aquest any que comença.
La pandèmia sembla haver estat una espècie de caixa de Pandora que ens ha conduït a una consciència més aguda del fràgil equilibri que sustenta el nostre ordre social i econòmic. I malgrat que Don’t look up es va començar a produir el 2019, encaixa perfectament amb aquesta. Primer va ser el coronavirus, però després s’hi han sumat la crisi de desabastiment, la crisi energètica, amb especulacions sobre talls d’energia, i els efectes de potser l’amenaça amb més pes simbòlic, la del canvi climàtic. I davant dels indicis del present de disrupció social o climàtica, la ficció i l’entreteniment responen tractant d’imaginar, fascinats, formes en què el nostre món podria acabar, amb una motivació renovada. Què diuen sobre el món actual? I com podem conviure amb elles?