El diario de Anne Frank, el diari d'una jove jueva alemanya que acabaria morta a un camp de concentració, apareix ara en versió il·lustrada, en una edició de Penguin Random House. Ari Folman, fill d'una família de supervivents de l'Holocaust n'ha realitzat l'adaptació per a aquesta novel·la gràfica. I les il·lustracions són del també jueu David Polonsky. No és la primera vegada que els dos treballen junts; ja havien col·laborat anteriorment en una molt elogiada pel·lícula d'animació sobre les matances de palestins de Shabra i Shatila: Vals con Bachir.
Anne Frank. Foto: Collectie Anne Frank Stichting Amsterdam.
Anne Frank, joventut malaguanyada
Anne Frank va néixer a Frankfurt el 1929; era la segona filla d'una rica família jueva. De molt petita va anar-se'n a Holanda amb els seus pares, perquè la seva família va considerar que no era segur continuar a Alemanya davant l'ascens del nazisme. Però quan els alemanys van ocupar Holanda la seva situació es va complicar. El 1942 les SS van enviar una convocatòria a la germana gran d'Anne que feia preveure que se l'endurien a un camp de concentració. La família va decidir amagar-se en una vivenda camuflada en una fàbrica per intentar esperar la fi de la guerra d'incògnit. L'Anne hi passaria dos anys. Allà, en una reclusió obligada, prendrà especial rellevància el diari que escrivia la nena, que davant la seva solitud, adreçava a una amiga imaginària, la Kitty.
Crònica del tancament
Si el diari d'Anne Frank s'ha convertit en un mite és perquè per una banda reflecteix la persecució brutal contra una noia innocent, que primer serà discriminada pel seu origen, i més tard haurà de viure enclaustrada per evitar ser assassinada. Però el dietari també és especial per l'habilitat que té Anne Frank per explicar el microunivers claustrofòbic en el que estan obligats a conviure dues famílies, 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Un món en que la solidaritat es dóna la mà amb la irritació, les fòbies, la tensió, els antagonismes... La noia no amaga els conflictes, els xocs, les tensions, però també els amors, els detalls... És, òbviament, un text que no estava pensat per a ser publicat, i per tant presenta la intimitat sense disfressar-la. A més a més, Anne Frank explica al seu diari la transformació que pateix com a noia, i el paper que juguen en la seva maduració el tancament i la persecució. I mostra una gran maduresa i una tremenda lucidesa en explicar la seva situació.
Diari interromput
Anne Frank volia ser escriptora. La seva família va celebrar el desembarcament de Normandia, tot pensant que la fi del malson ja s'apropava. Però el 4 d'agost de 1944 la família va ser detinguda per membres de la SS. Sens dubte, algú els havia delatat. Anne Frank no podria continuar el seu diari. Ella, la seva germana i la seva mare van ser conduïdes al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir la mare. Les dues germanes van ser dutes al camp de Bergen-Belsen, prop de Hannover, però a finals de febrer de 1945, poques setmanes abans de la caiguda de l'Alemanya nazi, van morir de tifus. De les vuit persones tancades a la casa amagada, tan sols en va sobreviure una: el pare de l'Anne Frank. Quan va poder sortir del camp va recuperar el diari de la seva filla i va buscar editor per al text. El 1957 es publicaria en holandès, i més tard se'n farien edicions en moltres altes llengües arribaria a les grans pantalles amb una pel·lícula.
La dificultat d'una novel·la gràfica
No era fàcil il·lustrar la història d'Anne Frank. La prosa de Frank té com a element central les descripcions del seu patiment a la casa, però també inclou llargs monòlegs sobre els seus sentiments i sobre el seu procés de creixement, així com reflexions més generals sobre la judeïtat, la situació de la dona, l'adolescència... Els autors ho resolen intercalant pàgines de text del diari entre les vinyetes que representen escenes de la vida d'Anne Frank. Ari Folman i David Polonsky són capaços d'abastar tot el drama d'Anne Frank, i de condensar tota la tensió narrativa del dietari en el seu còmic. Sens dubte els autors han superat amb molt bona nota el difícil repte que plantejava l'adaptació a vinyetes del clàssic d'Anne Frank, tot i que el resultat és una obra que no és lleugera de llegir, per la presència de molt text combinat amb les imatges.