Cartagena (llavors capital de l’estat cantonal de Cartagena), 16 de desembre del 1874. Fa 151 anys i escaig. Roque Barcia Martí, el cap del govern sobirà de Cartagena, a través de Daniel Edgar Sickler —ambaixador nord-americà a Madrid— enviava una missiva oficial a Ulysses S. Grant, president dels Estats Units, sol·licitant formalment la incorporació del cantó de Cartagena a la Unió. Tot seguit, i abans de rebre resposta, el president Barcia ordenaria hissar la bandera dels Estats Units al pal principal del castell de Galeres. Per què el president Barcia va sol·licitar la incorporació del cantó de Cartagena als Estats Units, i per què va hissar, al lloc més visible del port, de la ciutat i del territori cantonal, la bandera dels Estats Units?
Què era el cantó sobirà de Cartagena?
El cantó sobirà de Cartagena era el resultat d’un fenomen anomenat Revolució Cantonal, que va esclatar durant els primers compassos de la Primera República espanyola (1873-1874) i que enfrontaria, per una banda, el govern central —els republicans unitaris, partidaris d’una arquitectura unitària de l’Estat— i, per l’altra, els governs municipals de les ciutats més importants de l’est i del sud peninsulars —els republicans federals, partidaris d’un model d’estat federal. En aquell context, l’exèrcit va mantenir una posició heterogènia. Mentre que, per exemple, alguns capitans generals, com Pavia o com Martínez Campos, eren clarament unitaristes, els oficials i la tropa de l’Armada naval es posicionarien a favor de la causa federalista.
Qui governava al cantó sobirà de Cartagena?
Quan va esclatar l’anomenada Revolució Cantonal (juliol, 1873), l’elit local de Cartagena (comerciants, armadors, oficials de la marina) va liderar la creació d’un estat cantonal o federal sobre les marques de l’antic regne de Múrcia, que es correspondria el territori de l’actual comunitat autònoma de Múrcia. I la capital va ser situada a Cartagena, nucli de la revolució i port comercial i base naval del territori. El primer president va ser el propietari agrari Antonio Gálvez Arce —popularment "Antoñete"—, el segon va ser el militar Juan Contreras y San Román, i el tercer i darrer —i el protagonista del fet més rellevant d’aquell episodi històric— seria el filòsof, periodista i escriptor Roque Barcia Martí, de remot origen català per banda materna.
Qui era Roque Barcia Martí i quin era el seu objectiu?
Roque Barcia Martí, nascut el 1821 a Isla-Cristina (originàriament La Figuereta, a la costa atlàntica andalusa) i descendent d’una família de conservers de l’Empordà que, a mitjan segle XVIII, havien emigrat a Galícia i després a Andalusia, era un diputat a les Corts del Partit Republicà Democràtic Federal (de la facció anomenada “intransigent”, liderada pel català Pi i Margall) i electe per la circumscripció de Vinaròs. Malgrat que les seves responsabilitats polítiques eren al País Valencià, sembla que hauria cedit a l’atracció que generava l’entusiasme del moviment cantonalista de Cartagena —que, amb els de Jerez i Cadis, era el més actiu— i s’havia lliurat a la tasca de contribuir a irradiar aquesta experiència arreu del territori de la República espanyola.
Quina va ser la reacció del poder central espanyol?
Passat un any de l’esclat de la Revolució Cantonalista (juny, 1874), els governs centrals unitaristes dels presidents Salmerón (juliol – setembre, 1873) i Castelar (setembre, 1873 – gener, 1874), amb l’inestimable concurs de l’exèrcit de terra, havien esclafat el moviment federalista, i Cartagena —que exercia amb plenitud la seva independència respecte a l’executiu de Madrid— havia esdevingut la darrera resistència del cantonalisme. La infanteria de la República espanyola, comandada pel general López Domínguez, va encerclar la ciutat i, durant setmanes, la va sotmetre a un bombardeig incessant, que causaria més de 5.000 morts civils (defensors i veïns de la ciutat) i la destrucció de les ¾ parts del parc immobiliari de Cartagena.
Per què Roque Barcia va demanar la incorporació del cantó de Cartagena als Estats Units?
En aquell context crític, Barcia va recordar que l’Armada dels Estats Units mantenia, des de principis del segle XIX i amb caràcter permanent, un esquadró naval estacionat a la Mediterrània, que tenia la missió de defensar els interessos econòmics nord-americans a la costa nord-africana. I va pensar que l'única manera de posar fi a aquells salvatges bombardeigs sense rendir la plaça era pactant la incorporació del cantó de Cartagena als Estats Units, com un estat més de la Unió. Un quart de segle abans de la derrota espanyola a Cuba —contra l’exèrcit dels Estats Units (1898)— Barcia ja sabia allò que ni el poder polític, ni el comandament militar, ni l’oligarquia econòmica serien capaços de veure: la immensa superioritat militar dels Estats Units.
Per què Roque Barcia va hissar la bandera de les barres i estrelles al punt més alt de Cartagena?
Barcia no va esperar la resposta del president Grant. I va hissar la bandera de “les barres i les estrelles” amb una finalitat dissuasiva: fer veure als espanyols que aquell bombardeig era una agressió a territori nord-americà. Però la incògnita és: què hauria passat si el president Grant hagués acceptat la proposta de Barcia? El líder cantonalista havia calculat les conseqüències de la seva acció? I no tenim una resposta clara, perquè Grant no va respondre, i després de l’ocupació de l’exèrcit unitarista (12 de gener del 1874), Barcia —per a esquivar la presó— es retractaria. Però sí que sabem que el seu ideal polític era molt més proper al model nord-americà que a l’espanyol i que en una Cartagena nord-americana hauria pogut desenvolupar i culminar el projecte polític cantonalista.