El Delta de l'Ebre és un dels espais més singulars de Catalunya. Un conjunt extens de zones humides, el més gran del país i un dels principals d'aquesta part de la Mediterrània. Un territori àmpliament humanitzat, caracteritzat per les plantacions d'arròs, però que manté un ecosistema molt ric, i per això ha estat declarat, des del 1986, Parc Natural. Al Delta hi trobem grans estanys voltats de canyissars, sòls salins amb vegetació de joncs, desertes platges de sorra amb grans dunes... Un espai ideal per veure natura, però també per practicar esports d'aventura o per gaudir de les especialitats gastronòmiques locals.

Desembocadura de l'Ebre. Aerispixel. Viquipèdia.

Què veure

És ideal visitar el Delta de l'Ebre en dos dies. Podem dedicar el primer dia a la zona situada al nord del riu. Aquí seria imprescindible visitar l'Ecomuseu, situat al centre de Deltebre, on se'ns informa sobre els ecosistemes de la zona, però també sobre les formes de vida tradicionals a la regió. Es pot visitar també, a la part nord, caminant una mica, les dunes situades prop de la platja de Riumar. En cotxe, respectant les limitacions establertes, es pot visitar la punta del Fangar, una de les principals zones d'hivernada d'ocells. Des d'aquí es pot anar cap a la bassa de les Olles o contractar una excursió amb barca cap a alguna musclera.

Far del Fangar. Josep Renalies. Viquipèdia.

Segona etapa

Si es fa un viatge de dos dies, es pot reservar la segona jornada per visitar la zona situada al sud del riu. Es recomana començar la ruta per la Casa de Fusta, un museu dedicat a les llacunes, on hi ha una interessant col·lecció ornitològica. Des d'allà es pot començar una bona passejada en bicicleta tot aprofitant el carril bici de l'Encanyissada. La de l'Encanyissada és la llacuna més gran del Delta, i a l'estiu és plena de colònies de martinets. Amb bicicleta també es pot visitar la llacuna de la Tancada; des de les talaies estratègicament situades es solen veure's flamencs, ànecs i fotges.

Flamencs al Delta de l'Ebre. Jordisanchez. Viquipèdia

Un univers que ve i se'n va volant

Al Delta no hi queden gaires mamífers: davant l'alta humanització han desaparegut els cérvols i els cabirols, i queden ben pocs eriçons i llúdries. Però en canvi l'avifauna és extremadament rica. A més a més de les espècies locals, el Delta és una zona de pas per a ocells migratoris i els zoòlegs consideren aquesta regió com una prioritat en les polítiques de protecció del medi ambient. Durant tot l'any es poden veure ocells, però el millor moment és a l'octubre i novembre. Hi ha desenes de milers d'ànecs i de fotges que passen cada any per la zona. És, sens dubte, la part de Catalunya on es poden veure més ànecs: ànecs verds, ànecs blancs, ànecs piuladors... També s'hi poden veure martinets, bernats pescaires, cames-llargues, gavines corses, àguiles pescadores... Però els preferits dels visitants, sens dubte, són els flamencs. Un dels millors llocs per contemplar-los són els miradors situats prop de la llacuna de la Tancada, a la part sud del Delta.

Illa de Buda. Fotografia: Maria Rosa Ferré. Viquipèdia.

Un passeig

Pels que vulguin conèixer la zona a peu, poden fer una petita ruta d'una mica més de 5 quilòmetres, sortint des de Riumar, una urbanització del terme municipal de Deltebre a la qual es pot arribar fàcilment des de Tortosa. Des del final del passeig marítim de Riumar, on es deixa el cotxe, es va cap al sud-est. A mig quilòmetre hi ha un mirador des d'on es poden contemplar les aus. Un quilòmetre més endavant, es passa pel far de Buda. Allà es deixa el camí no asfaltat per prendre una via asfaltada, marcada com a GR99. Es passa per nombroses instal·lacions dedicades a la pesca esportiva o als passejos fluvials i marítims. Un quilòmetre més endavant ens trobem al Muntell Gros o de les Verges. És la duna més alta de la zona, des d'on es té molt bona vista del riu i del delta. Des d'aquí, podem refer el camí per la mateixa ruta. La caminada dura poc més d'una hora.

Espai per a l'esport

Al Delta de l'Ebre hi ha nombroses activitats preparades perquè els visitants puguin gaudir d'esports d'aventura, especialment al mar i al riu. Nombroses empreses organitzen cursos de submarinisme. També hi ha moltes possibilitats de practicar el piragüisme a les aigües del riu. Els aficionats a la vela troben vents molt favorables, especialment en aquesta època estival: l'oferta és molt gran, tant per a principiants com per a veterans. Gràcies a aquest vent té molt èxit el surf, però també el kitesurf (el surf aquàtic, en què l'esportista és estirat per la tracció d'una cometa). Però l'oferta és molt diversificada: hi ha des d'excursions amb barques "de perxar" (que es desplacen pels aiguamolls mitjançant llargues perxes), fins a lloguer d'embarcacions a motor.

La gastronomia: fet distintiu

Una de les especificitats del Delta de l'Ebre és la seva gastronomia. Al Delta s'hi poden degustar determinats productes que són inusuals a les taules d'altres parts de Catalunya. En primer lloc, hi ha certs productes típics de la zona que no són gaire freqüents en d'altres parts. El més peculiar és, potser, l'anguila, amb la què es fa un fantàstic arròs, però també una saborosa anguila amb suc. També és possible degustar les anguiles més petites, les angules, un dels productes més apreciats i més escassos de la regió. Però hi ha d'altres plats que rara vegada coneixen els que no viuen a la zona, i que val la pena degustar. Entre aquests cal destacar els dàtils de mar, una petxina bivalva típica de la zona (Lithodomus lithofagus). Una altra cloïssa molt apreciada són les caixetes (Arca noae). I al Delta també s'hi consumeixen les anèmones (algú també les anomena fideus de mar). I els que no tinguin problemes amb els amfibis, també podran degustar, com a entrant, les fines anques de granota.

Festa de la plantada de l'arròs. Fotografia: Biblola. Viquipèdia.

Menjar per als menys agosarats

Aquells que no vulguin experimentar amb la gastronomia, també podran trobar un plat a la seva mida. Els més clàssics, poden tastar els diferents arrossos, com l'arròs a banda o el rossejat, un arròs de peix d'un preciós color daurat. La matèria primera, naturalment, és l'arròs estrella de la mediterrània: l'arròs bomba del Delta de l'Ebre, caracteritzat perquè té una gran capacitat d'absorció. També el marisc de la zona té merescuda fama: els llagostins són els que tenen més anomenada, però les galeres també són d'un gust refinat, tot i que no tenen tan bona premsa perquè acostumen a tenir poca carn. I en temporada de caça, al Delta hi preparen uns magnífics guisats d'ànec salvatge: una delícia poc freqüent.

Rossejat. Fotografia de Raul Moreno. Viquipèdia.

Triar on menjar

Per als que no es vulguin distanciar de la natura ni tan sols per menjar, una bona opció és anar a menjar musclos i ostres a les muscleres situades al bell mig de la badia dels Alfacs. És típic menjar-los cuinats en vi i acompanyats d'una copa de cava. S'hi pot arribar amb golondrina des de Sant Carles de la Ràpida. Potser un dels millors llocs per dinar a la zona és Les Cases d'Alcanar, un dels pobles menys massificats pel turisme de la zona. Hi ha molts restaurants on s'ofereix la típica cuina de la zona: entre ells es podria destacar el Bitácora, el Casa Ramon o Casa Esquerra. I els que vulguin passar la nit a la zona, una bona opció és l'hotel Cal Naudi, a Ulldecona. Un allotjament molt acollidor amb una gran terrassa amb vistes sobre el mar i sobre el Parc Natural. Al seu restaurant s'hi ofereixen uns magnífics plats mediterranis per sopar o per esmorzar.