Avui s'ha presentat a la premsa la instal·lació Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura a Barcelona, que pel moment s'ha instal·lat a la Model. Es tracta d'una obra ubicada en un contenidor fet de fusta, pensada per a fer itineràncies, que fomenta una reflexió sobre la repressió simbòlica durant el franquisme. L'element essencial d'aquesta instal·lació és una pantalla interactiva a través de la qual el visitant pot identificar la petjada franquista sobre l'espai públic. Es vol visualitzar quin va ser el seu impacte en el seu moment, i com s'ha corregit fins a aquest moment. En aquesta instal·lació es reaprofiten 160 plaques de l'Institut de la Vivenda falangista que l'Ajuntament ha retirat en els darrers tres anys. Això sí, col·locades de cap per avall, com a mostra de rebuig al règim franquista. Aquest projecte, promogut pel Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, ha estat dirigit per Jordi Guixé i per Núria Ricart i es podrà veure a la Model fins el 15 de juny, però tan sols estarà obert els divendres, de 15h a 18h, i els dissabte, de 10h a 18h.
Els àmbits de la recerca
Al darrera d'aquesta instal·lació hi ha una recerca duta a terme per l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la UB, amb l'objectiu d'identificar el llegat del franquisme a l'espai públic i de posar-lo de manifest. Aquesta recerca ha estat abocada a la instal·lació audiovisual interactiva. En una pantalla que representa el mapa de la ciutat s'hi poden localitzar els llocs on hi havia 1.000 plaques franquistes de l'Institut de l'Habitatge, 100 carrers amb nomenclatura franquista, 25 monuments franquistes i 20 espais dedicats al control de la població i a la repressió durant la dictadura. Núria Ricart afirma que espera que aquesta instal·lació pugui posar-se al mig del carrer per explicar alhora la repressió real i la simbòlica. "L'espai públic ha d'explicar coses", argumenta, tot afegint que aquest projecte ha d'ajudar als ciutadans a preguntar-se pel seu entorn.
El passat i el present
En clicar sobre els punts on hi havia nomenclàtor franquista, la instal·lació interactiva ens remet a informació sobre l'evolució del nom de les vies; se'ns diu quin era el nom republicà, quin va ser el nom triat pel franquisme, i per quin nom es va substituir posteriorment (i quan). Alguns casos són molt coneguts: la Gran Via de les Corts Catalanes va mudar-se en José Antonio Primo de Rivera... Però sorprén més que del 1939 al 1962 l'avinguda dedicada al pietós Antoni Gaudí fos substituïda per l'avinguda General Primo de Rivera. En canvi, no estranya que el carrer Sabino de Arana fos substituït, durant el franquisme, pel carrer General Sanjurjo, i que acabés essent Pi i Margall, ni que el catalanista Prat de la Riba perdés el seu carrer en benefici del Príncep d'Astúries.
Veure el passat
La instal·lació interactiva també ofereix imatges de l'evolució dels símbols franquistes, perquè als organitzadors els interessava tant veure com el franquisme va marcar la seva empremta sobre l'espai públic, com investigar fins a quin punt la democràcia s'havia involucrat en canviar aquest llegat. Per això, en clicar sobre el mapa en la icona d'un monument, es veu alguna fotografia que representa com era en ple franquisme, i s'explica quan i com es va retirar. Tot un recorregut, no només per la nostra memòria urbana, sinó també per la desmemòria barcelonina.
Barcelona, gairebé sense plaques
A la instal·lació de la Model s'hi poden veure unes 160 plaques. Són una petita part de les 1.330 que l'Ajuntament ha retirat durant la darrera legislatura, en una iniciativa que Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament, ha definit com a "Una acció més contra la indiferència" que té com a objectiu "acabar amb la impunitat falangista en l'espai públic de Barcelona". De fet, les comunitats de veïns tan sols s'han oposat a la retirada de 18 plaques, de les quals 13 a Sarrià Sant Gervasi. A la instal·lació de la Model es pot constatar, malgrat tot, que moltes plaques ja havien estat pintades o vandalitzades per la població. Moltes d'altres van ser retirades al marge de les iniciatives institucionals.
Bloqueig electoral
La intenció d'EUROM era fer una itinerància d'aquest projecte, per diferents espais públics de Barcelona, i també fora de la ciutat. A causa del calendari electoral no han pogut fer realitat aquest projecte i inicialment només es mostrarà a la Model. Jordi Guixé espera, malgrat tot, que pugui moure's molt. I espera que serveixi perquè les institucions es plantegin accions en l'àmbit de l'espai públic. Assegura que "No s'ha de ser tímid ni poruc en aquests temes". I apunta que ara s'hauria de decidir, de forma valenta, què fer amb monuments com el de Montserrat, dedicat als requetès, o el de Tortosa.