Daniel Blanxart i Pedrals, enginyer i musicòleg

• Primer tast: Terrassa: una ciutat d'emprenedors i innovadors

• Segon tast: Alfons Sala i l’Escola Industrial de Terrassa

• Tercer tast: Noguera i Farreras, enginyer manresà excepcional

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat 1884 - Barcelona 1965) és un dels investigadors tèxtils més reconeguts de Catalunya de la primera meitat del segle XX. Va fer grans contribucions al desenvolupament de la indústria tèxtil del país, però la seva gran passió i refugi va ser la música, afició gràcies a la qual va aplegar una de les col·leccions de discos més importants del país.

Des de ben jove va sentir passió per la tècnica fet que el va fer decidir a estudiar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, a la vegada que simultaniejava els estudis amb classes nocturnes a l’Escola de Belles Arts i l’Escola Provincial d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, on va obtenir diversos premis i distincions. De Barcelona va passar a la recent inaugurada Escola Superior d’Enginyeria de Terrassa on començà el curs acadèmic 1903-1904, i obtingué el títol de Peritatge i el d’estudis superiors d’Enginyeria Tèxtil. A partir d’aquí va emprendre una carrera brillant i intensa com a docent, investigador i divulgador.

Blanxart va dedicar la seva vida plenament a l’ensenyament i a la recerca. Amb només 25 anys va obtenir la càtedra de tecnologia tèxtil i teoria de teixits, impartint les classes de tecnologia a Peritatge i Enginyeria fins a la seva jubilació el 1954, als 70 anys. També va ser professor titular de matèries tèxtils i indústria paperera i tècnica de la filatura i tissatge des de 1952. 

Va destacar ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. Va compaginar la docència a l’Escola d’Enginyeria amb l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, on impartia teoria de teixits i tecnologia tèxtil, fins l’any 1943, i amb l’Escola Industrial de Barcelona, que va dur a terme des de 1926 fins a la jubilació. Es calcula que Blanxart va tenir més de 6.000 alumnes de països diversos, que van ocupar càrrecs destacats en empreses nacionals i foranes.

Podem afirmar que Blanxart va assentar les bases de l’ensenyament tècnic i científic i va ser considerat el renovador de l’ensenyament tèxtil. Al llarg dels seus gairebé cinquanta anys de docència, va crear la tècnica tèxtil, adaptant-se contínuament els problemes tècnics dels processos tèxtils industrials. S’esforçà a donar personalitat pròpia i fer progressar la indústria tèxtil, amb la seva contínua recerca, creant invents, patentant-los, perfeccionant aparells de control i precisió, difonent els seus mètodes, com el reconegut dinamòmetre continu que porta el seu nom. 

Blanxart va dirigir l’Acondicionamiento Tarrasense, un centre d’investigació, assessorament i control de la qualitat al servei de la indústria tèxtil, on va introduir el control de les matèries primeres i productes de la indústria tèxtil, i va estimular l’estudi i la millora dels processos de fabricació tèxtil. Gràcies al seu afany per modernitzar els equipaments del laboratori i mantenir-los a un alt nivell va aconseguir uns resultats excel·lents fins a obtenir el reconeixement internacional.

Gràcies al seu afany per modernitzar els equipaments del laboratori va obtenir el reconeixement internacional

Vinculat a les escoles de Terrassa, Blanxart inaugurava també el Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils, que l’any 1941 passà a denominar-se Laboratori d’Investigació de Fibres Tèxtils i de Ginesta. I és que  també va ser reconegut per la recerca que va fer de la fibra de la ginesta. Sobre aquestes investigacions, el 1939, va publicar La retama. Su utilización e importancia como planta textil y papelera. Gràcies a aquests estudis, va rebre el reconeixement oficial: la creació de l’Oficina de la Ginesta, instal·lada a l’Escola Industrial el 1942, depenent del Ministeri d’Indústria i Comerç. L’experiència adquirida al llarg dels anys als laboratoris el va animar a organitzar i fundar el Laboratori Tèxtil de la Mancomunitat de Fabricants Tèxtils de Catalunya, que es va inaugurar l’any 1935.

Preocupat sempre per la seva formació i la dels alumnes i per estar al dia de les innovacions, la biblioteca tecnicotèxtil, fundada el 1932, va ser una altra de les aportacions rellevants impulsades per Daniel Blanxart. Actualment aquest fons es conserva al Museu Tèxtil de Terrassa on va ingressar l’any 2001. 

La seva vasta labor queda reflectida en múltiples publicacions que van ser de lectura obligatòria en els estudis d’enginyeria, com Materias textiles, Formulario de teoria de Tejidos, Problemas de tecnologia textil, Tisaje mecánico, La industria textil, i molts altres articles i monografies, que li van proporcionar una remarcable difusió nacional i internacional.

No és menys important el reconeixement que va obtenir com a musicòleg. Va ser un dels grans melòmans reconeguts del país. Les hores lliures que li quedaven les dedicava a assistir a concerts i a escoltar la seva discografia envoltat de la família i amics. Casa seva era oberta als amants de la música. Hi anaven intèrprets i directors musicals, entre els quals Toldrà, amb qui va mantenir una bona amistat. Sovint els seus fons eren sol·licitats per directors i professionals, per demostracions o conferències. Entre els seus tresors destaquen Goyescas, interpretades al piano per Enric Granados, la majoria de les obres editades per l’Anthologie Sonore i una edició limitada i numerada d’un disc de Mompou.

El febrer de 2015, a la Biblioteca de Catalunya es va organitzar una exposició que portava per títol «Daniel Blanxart, passió per la música» arran de la donació que va fer la seva família de la seva extraordinària discoteca personal de més de 4.000 exemplars i la d’una col·lecció significativa de 177 rotlles de pianola. Anava acompanyada d’un conjunt de catàlegs discogràfics comercials molt rars, que revelaven una acurada selecció de les millors produccions de discos de 78 rpm i de rotlles de pianola editats fins els anys cinquanta del segle XX, quaranta-tres dels quals considerats «rotlle d’artista», enregistrats per cèlebres compositors i pianistes com Granados, Vilalta, Fauré, Backhaus, D’Albert, Landowska, R. Strauss, Busoni o Planté, entre d’altres

La seva extraordinària discoteca personal contenia més de 4.000 exemplars i una col·lecció significativa de 177 rotlles de pianola

De la seva saviesa musical ens han quedat publicacions com Comentarios y poemes musicales o Teoria física de la musica: acústica, bases de la música, instrumentos. Aquest darrer llibre va ser un referent per al Conservatori del Liceu que l’utilitzà com a llibre de text, orientat a una educació científica dels músics.

Treballador incansable, admirat arreu, va saber compaginar la docència i la recerca, a les que hi va afegir els seus dots de bon comunicador que el van portar a un merescut reconeixement a nivell internacional. Entre les moltes distincions que va rebre es troben la Gran Cruz del Orden Civil de Alfonso X el Sabio i la gran creu de l’Orde del Mèrit Civil.

Daniel Blanxart es va dedicar en cos i ànima a la seva professió, però sense deixar de banda les seves grans passions, entre els quals, la música però també la família, la fotografia i l’excursionisme.