Després de novel·les com Adeu a l’Eddy Bellegueule i Història de violència, l’escriptor francès Édouard Louis, s’ha consolidat com un dels noms més destacats de la literatura francesa actual. La seva obra està tenyida per una dura trajectòria personal, marcada per la violència en un entorn familiar humil en el marc d’una França ajustada a les polítiques macronistes. L’univers opressiu que envolta Louis, ple de racisme, homofòbia i masclisme, és el nucli de la seva novel·la Qui va matar el meu pare, que aquest dimecres arriba en forma d’obra de teatre al Heartbreak Hotel de Barcelona. El muntatge és una idea de l’actor Dafnis Balduz, dirigit per Pau Roca, i es pot veure fins al pròxim 2 de novembre.
Balduz explica a ElNacional.cat que l’obra és un projecte que parteix d’una idea personal després d’haver llegit l’obra de Louis. L’impacte de la lectura el va dur a buscar els “còmplices necessaris” per aixecar un projecte que ha estat “un gran repte”. Va trobar la complicitat de Sixto Paz i Pau Roca, amb qui feia catorze anys que no treballava i ara celebra aquest retrobament que ha servit per assumir nous reptes dalt de l’escenari, no només per “aixecar el projecte” sinó també per la interpretació “d’una història que és brutal, i el fet d’estar sol a l’escenari, que sempre fa més por que una altra cosa”.
Una adaptació fidel
L’adaptació de la novel·la és fidel al text original i, segons Balduz, s’explica la història pràcticament fent ús de les mateixes paraules. “Ens hem posat al servei d’explicar la història”, apunta, que és bàsicament sobre “la relació entre pares i fills”. Una història, a més, que funciona tant a França com a Espanya o a Catalunya, defensa l’actor. “És extrapolable a qualsevol societat on no hi hagi una acceptació del fill per part dels pares, intolerants amb la identitat i la idiosincràsia de la criatura”, explica Balduz. Aquesta distància entre pares i fills té necessàriament un impacte en l’evolució de la persona i és la matèria de què s’ocupa l’obra que interpreta Balduz sota la batuta de Roca. “Els humans hem d’aprendre a permetre la llibertat dels individus a què siguin com són genuïnament”, reflexiona l’actor.
L’obra es pot interpretar com a política tenint en compte que al text “h hi ha molta ràbia i dolor contra la gestió política” que, en el cas de Louis, se centra en la França de Macron. Si en el pla personal l’obra és extrapolable també ho és pel que fa al context polític. “També és extrapolable a molts altres països -diu Balduz-, amb polítiques on s’afavoreix als més rics en detriment dels que no són”. Malgrat tot, apunta l’actor, hi ha també en l’obra una porta oberta a l’esperança i a la possibilitat de canvi per a millor.
Badluz erigeix aquest projecte al costat de Pau Roca qui, el 2013, va crear la productora Sixto Paz. Reconeix Balduz, que Roca és un director que li agrada i encaixa perfectament amb el seu caràcter d’actor que es deixa conduir. “Ell és un director molt brillant, amb un coneixement molt profund de l’instrument actoral i aporta moltes idees que a tu no se t’haguessin acudit”. Balduz, que va presentar aquest projecte a la darrera edició del festival Grec, es deixa emportar per les propostes de Roca en un projecte que li ha permès traspassar alguns límits: “En Pau et fa anar més enllà de la teva pròpia imaginació i et porta a tessitures amb les quals et sents incòmode perquè et generen reptes: ha estat molt potent tenir-lo allà, li he dit sí a tot”, conclou.