Fa prop d'un quart de segle que va morir l'escriptor i dibuixant Pere Calders. En aquest temps les obres de Calders, especialment els seus llibres de contes, no han deixat de reeditar-se. Les edicions de butxaca de les seves obres continuen estant presents a les llibreries mitjanes i grans. I no falten els professors amb bones intencions que inclouen a Calders entre les lectures obligatòries que imposen als seus alumnes. De fet, algunes de les obres de Calders han estat publicades en edicions escolars. Ara, Nórdica publica una nova antologia de contes seus: Coses aparentment intranscendents, i apareix simultàniament en català i en castellà. L'edició prescindeix, molt encertadament, de pròleg i compta amb unes interessants il·lustracions de Comotto.
Il·lustració de Comotto per a Coses aparentment intranscendents.
Més enllà dels instituts
Per desgràcia, sovint Calders ha estat classificat com a autor a llegir als instituts: lectura obligada i poc motivada. Si per a alguns joves lectors això ha estat una sort, perquè Calders els ha obert les portes a la bona literatura, potser ha estat una desgràcia per als llibres de Calders, relegats a una categoria de segona: els llibres recomanats a l'escola, ni de lluny interessants com els best-sellers (especialment si els seus autors es passegen pels platós de televisió). Però les obres de Calders són absolutament complexes. Es poden haver llegit a l'adolescència amb delit, i rellegir-les a l'edat adulta i trobar-los nous matisos, riqueses desconegudes que abans se t'havien escapat. Els contes de Calders són extremadament fins, intel·ligents, complexos, imaginatius... No sobra ni una paraula, no sobra ni una coma. Són rodons. Però alhora usen un llenguatge senzill, sense pretensions, i són aptes per a gairebé tots els públics.
Il·lustració de Comotto per a Coses aparentment intranscendents.
Un il·lustrador per a un altre il·lustrador
Pere Calders era dibuixant. Havia col·laborat amb revistes il·lustrades ja abans de la guerra. I, malgrat tot, no havia il·lustrat aquests contes, potser perquè molts d'ells reflecteixen estats d'ànim, incerteses... Sens dubte, no són contes fàcils d'il·lustrar. Tot un repte, doncs, per a Agustín Comotto, l'il·lustrador argentí resident a Catalunya que ha decidit assumir aquest desafiament. I l'ha superat amb alguns dibuixos que intenten més transmetre l'esperit de les històries de Calders que les mateixes històries.
Il·lustració de Comotto per a Coses aparentment intranscendents.
Reeditar un gran
Sempre és d'agrair que es reediti un gran autor. I Calders era un autor grandiós, monumental. Els contes que es presenten a aquest volum van ser escrits entre 1955 i 1984. I podrien haver estat escrits avui (fins i tot n'hi ha alguns que entronquen amb la moderníssima fascinació per les realitats virtuals). Calders no caduca i amb tota seguretat sobreviurà a tants i tants èxits de vendes dels nostres dies. Els contes de Calders es recorden. Deu, vint o trenta anys després de llegir-los, encara et poden venir al cap algunes de les seves històries colpidores. I això passa amb molt pocs autors. Per altra banda, Nórdica ha sabut publicar una magnífica antologia, tot fent una molt bona tria entre contes de diferents llibres. I, a més a més, ha fet una cosa tan poc usual com publicar un autor català, alhora, en català i en castellà. Calders torna a estar al nostre abast, i amb una gran edició. Aprofitem-ho.