Alianza Editorial presenta un llibre que tracta d'explicar un dels fenòmens que més preocupa els ciutadans: la corrupció. La corrupción en España. Un paseo por el lado oscuro de la democracia y el gobierno és un conjunt d'estudis coordinats per Víctor Lapuente, de la Universitat de Göteborg. Aquest llibre intenta anar més enllà de la simple descripció de casos de corrupció, i analitza les dinàmiques polítiques i socials que fomenten els comportaments corruptes. Tots els estudis són realitzats per prestigiosos sociòlegs.

Una panoràmica

El llibre s'inicia amb un estudi sobre la presència de corrupció a l'Estat espanyol, a través d'una sèrie d'anàlisis estadístiques sobre determinats elements relatius a la corrupció. A través d'aquestes dades es pot constatar que a Espanya el volum de corrupció és prou elevat, en relació als països del nostre entorn (tot i que inferior al de la majoria de països pobres). I, malgrat tot, la corrupció no afecta per igual a tots els nivells de la societat. Existeix molta corrupció en les altes esferes, però en canvi els ciutadans no perceben corrupció al seu entorn, perquè afecta poc als escalons més baixos de l'administració. A més a més, els estudiosos destaquen que a Espanya hi ha tant rebuig a la corrupció com a la majoria dels països europeus: les pràctiques corruptes no serien un costum propi del país, com alguns argumenten, sinó que és una xacra rebutjada col·lectivament.

Un problema sistèmic

Dels estudis del llibre se'n dedueix que la corrupció, a Espanya, no és un problema conjuntural, sinó una pràctica sistèmica. La corrupció tindria a veure amb diverses qüestions: el finançament dels partits polítics, la relació entre funcionaris i polítics, el sistema electoral, la baixa taxa de militància, les relacions històriques entre empresaris i polítics, la bombolla immobiliària, el problema dels municipis... No es tractaria del fet que alguns polítics s'hagin corromput, sinó que és el sistema el que està podrit.

Funcionaris i polítics

Espanya és un territori on manen molt els advocats de l'Estat integrats a l'anomenada "Brigada Aranzadi". Els autors de l'estudi constaten aquest fet, i apunten que en realitat,la separació entre la funció pública i la política és una de les bases per frenar la corrupció, tal com demostra l'experiència de països amb poca presència de corrupció. En aquest sentit, Espanya està molt lluny dels paràmetres dels països desenvolupats: és massa freqüent el pas de la funció pública a la política i viceversa. I el contractament d'assessors i de càrrecs de lliure designació ajuda encara més als comportaments corruptes.

Ineficàcia en la persecució

Els autors deixen ben clar que la persecució dels corruptes no ha sigut suficient per dissuadir-los (una cosa que dia a dia ens confirmen els informatius). Els mecanismes policials, fiscals i judicials emprats contra els corruptes no són eficaços, i els autors proposen una reforma en profunditat de la justícia per posar fi a això. Però també apunten que les institucions han d'apostar per polítiques de transparència que tendeixin a prevenir la corrupció. No es tracta només de perseguir, sinó de prevenir. El més greu és que els autors detecten que la reforma del Codi Penal del 2015 no ha millorat les eines per castigar la corrupció, sinó que les ha limitat. En realitat, ajuda als corruptes.

Els partits, el problema pendent

Un dels problemes més greus que estan a l'origen de la corrupció és el baix nivell d'afiliació dels partits. Això suposa l'escassa disposició de recursos, i la necessitat de buscar-ne més fins i tot al marge de les vies legals. Els estudis detecten un alt nombre d'irregularitats, com el finançament dels partits a través de les fundacions, la falta de presentació de comptes, l'elevat nivell d'endeutament de les formacions... Els autors apunten, malgrat tot, que la situació millora a poc a poc. Allò que és més important per a ells, és que la ciutadania reacciona cada cop més, i que la judicatura començar a ser més bel·ligerant en aquest tema.

Corrupció sense càstig electoral

Una de les qüestions que analitzen els autors és l'eficàcia de la democràcia com a fre per a la corrupció. Constaten que a Espanya molts partits i personatges sospitosos de corrupció no han patit càstig electoral o l'han patit d'una forma molt limitada. I comparen això amb la situació d'altres països, com els Estats Units o el Brasil, on s'han produït situacions anàlogues, també amb poc càstig electoral per als corruptes. Els autors argumenten que bona part del problema prové dels mitjans de comunicació, que no informen de forma objectiva, però també part de culpa la té el sistema electoral, que afavoreix les maquinàries partidistes.

Recomanacions

Els autors de l'informe afirmen que la corrupció és evitable. Afirmen que a alguns països hi ha un nivell de corrupció pràcticament imperceptible. Asseguren que aquesta situació és reversible, però no pot canviar de cop, sinó que cal implementar mesures molt complexes a mitjà i llarg termini.

Una visió integrada

Aquest llibre no és una simple compilació d'estudis sobre un tema determinat, sinó un conjunt de textos perfectament articulats que pretenen explicar aspectes poc coneguts del problema. A més a més, aporta una visió comparativa, que és molt enriquidora. I aporta propostes concretes de lluita contra la corrupció. Els autors apunten una idea essencial: lluitar contra la corrupció no és tant qüestió que governin els "bons", sinó d'impedir que els corruptes, vinguin d'on vinguin, puguin continuar fent les seves malifetes. Un llibre bàsic per als interessats en el tema.