A hores d'ara tothom té clar que aquest dijous serà un Sant Jordi ben diferent dels que estàvem acostumats. Habituats a discutir sobre si havia de ser festiu o continuar sent feiner o si era un risc que coincidís amb Setmana Santa o amb diumenge; sobre la pluja o l'excés de calor, sobre els llibres anomenats "mediàtics" i els rànquings dels més venuts; sobre si era millor un sol dia que generés un 10% de les vendes anuals o que tot plegat s'allargués durant l'any –amb la Setmana del Llibre en català, sobre el qual encara no s'ha dit res, com a segona gran diada–; sobre els riscos de la banalització de la festa i l'emergència dels contraris a la celebració, i un llarg etcètera, mai ningú havia pensat què passaria si pel Dia del Llibre no es podia sortir de casa, anar a les llibreries, passejar per les parades i comprar llibres. Parlem amb editors i llibreters independents sobre la nova situació, a curt i a llarg termini, quan l'explosió de nous projectes, especialment en català, havia estès la idea d'una certa normalitat esperançadora.
"El sector editorial català estava en un moment molt interessant des del punt de vista de la creació, la diversitat de l'oferta... i això feia que poc a poc es guanyessin lectors, especialment en el camp de la narrativa i l'assaig" recorda Montse Ayats, editora d'Eumo i presidenta d'Editors.cat, que agrupa els editors en llengua catalana. Hi coincideix Laura Huerga, editora de Raig Verd, creada l'any 2012: "Estàvem en el millor moment de l'editorial des que vam néixer, potser una mica esgotats després de vuit anys donant-ho tot, però amb il·lusió per projectes que havien de venir". Entre aquests, la publicació d'Un mag de Terramar, d'Ursula K. Leguin, llançament estroncat per l'estat d'alarma. Aniol Rafel, de Periscopi, que aquest any ha publicat novetats tan destacades com Ignot, de Manuel Baixauli, A l'horitzó, d'Hernán Díaz o Atrapa la llebre, de Lana Bastašić i Qualityland, de Marc Uwe-Kling –el llançament d'aquests dos va coincidir amb l'inici del confinament i han vist suspesa la seva promoció i la visita a Barcelona dels autors–, també encarava l'any d'una manera molt positiva: "Gener i febrer havien estat mesos bons, fins a aquesta aturada anàvem arribant a més lectors", es lamenta. També vivien un moment dolç les llibreries, en plena efervescència de Sant Jordi, com confessa Rafa Brujo, de Dòria Llibres i vocal del Gremi d'Editors, que preparava la Dòria Book Party, ja consolidada com a cita obligada d'escriptors, editors i lectors abans de Sant Jordi. A La Calders, a més, s'havia produït un canvi de socis i Luigi Fugarolli i Club Editor s'hi acabaven d'incorporar substituint un dels fundadors, Abel Cutillas, que decidia prendre nous aires. Isabel Sucunza, l'altra cofundadora, explica que la campanya de Nadal havia anat tan bé que "feia broma dient que després de tota la moguda burocràtica i de números que un canvi d'aquest tipus implica, aquest Sant Jordi seria un passeig".
Montse Ayats: "El sector editorial català estava en un moment molt interessant des del punt de vista de la creació, la diversitat de l'oferta..."
Montse Ayats, presidenta d'Editors.cat
La crisi del coronavirus, amb el consegüent decret de l'estat d'alarma i el confinament, ha caigut com una maledicció bíblica. Sorpresa, incertesa i desconcert són alguns dels termes emprats pels entrevistats. A Laie, Lluís Morral explica que han hagut de fer un ERTO que ha afectat els dependents –la majoria de personal d'aquesta emblemàtica llibreria– i només han quedat el personal d'oficines i un mínim equip per atendre les comandes via web. L'emergència de propostes culturals que van proliferar a la xarxa especialment durant els primers dies també va astorar Sucunza, que reconeix que "nosaltres, que normalment hi som molt actius, no ens vèiem amb cor de mantenir l'activitat. Vam decidir no passar a format virtual les presentacions que teníem programades i vam rebutjar propostes que ens arribaven. Pensàvem dues coses: una, que com que vèiem que la cosa anava per llarg, millor si ens centràvem a pensar com ens ho faríem els dies abans de tornar perquè d'alguna manera se'ns veiés enmig de tant de soroll; i dues, que les activitats, a la llibreria, les fem per vendre llibres". En aquest sentit, Sucunza admet que l'espanta molt la imatge d'aquesta cultura feta en poc temps i regalada que s'ha ofert a les xarxes darrerament.
Sant Jordi i més enllà
Pel que fa a la diada de Sant Jordi, en la qual tenien tots dipositades esperances, una vegada assumit el cop que no es podrà celebrar aquest dijous com seria habitua l–"el mal principal, que és que no hi hagi un Sant Jordi normal, ja està fet" assegura Rafel–, llibreters i editors valoren de diferents maneres les opcions plantejades. Com diu Rafa Brujo, la viabilitat de la proposta consensuada pel Gremi d'Editors i el de Floristes de celebrar la festa el 23 de juliol dependrà més de les autoritats sanitàries que no pas del món del llibre i valora que possiblement hauria estat més oportú fer-ho a l'octubre. Lluís Morral també es mostra pessimista sobre les possibilitats reals d'aquesta celebració alternativa abans de l'estiu, com Isabel Sucunza, que recorda que Sant Jordi no es fa aixecant una persiana i prou: "Les llibreries tenim ara mateix les plantilles retallades; si obro ara la Calders, jo sóc l'única treballadora regularitzada de l'empresa, també fa un mes que no rebem llibres; hem perdut el fil de les novetats totalment; també s'ha perdut tota la promoció que els mitjans fan per aquell dia... Es pot arreglar tot això amb un Sant Jordi sense parades i sense gent? Entenc que hi ha un interès per fer-ho digital i gratar el que es pugui, però serà un Sant Jordi esquifit, que, a sobre, cremarà aquell que organitzem d'aquí a uns mesos".
Isabel Sucunza: "Es pot fer un Sant Jordi sense parades i sense gent? Crec que serà un dia esquifit que pot cremar el Dia del Llibre que es vol celebrar més endavant"
Imatge de la llibreria Calders
De tota manera, des d'Editors.cat, la seva presidenta assegura que per al sector és important celebrar un Dia del Llibre abans del mes d'agost, a banda del que pugui fer-se demà passat: "Darrere la celebració hi ha tota una feina que ara no s'ha pogut fer perquè estàvem confinats. Sant Jordi i la tradició de regalar llibres està molt arrelada i la necessitat de trobar maneres de tenir ingressos ha fet que surtin múltiples iniciatives per continuar celebrant el dia 23 d'abril, malgrat que hi hagi una segona data fixada". En aquest sentit cal destacar iniciatives com la impulsada per Comanegra i seguida per diverses editorials, com Adesiara, Fragmenta, Fonoll, Sidillà, Apostroph, Obscura i Trípode, o la crida "DesconfinemElsLlibres", amb què editorials com Pol·len, Periscopi, Tigre de Paper, Alrevés, Fonoll, L'Altra, Raig Verd, Les Hores, Edicions de 1984, Cossetània, Saldonar o Males Herbes han animat a la compra de llibres a través de plataformes com Libelista o Llibreries Obertes. També Isabel Sucunza de La Calders explica que han hagut d'enllestir un web d'emergència "on donem l'opció d'enviar els llibres a casa durant la mateixa setmana de Sant Jordi, però l'acompanyem d'un missatge que avisa del risc que això comporta: no podem assegurar que tots els agents implicats en un enviament (distribuïdora, llibreria, empresa de missatgeria i client final) prenguin les mesures correctes per evitar el contagi".
Dòria Llibres també està venent per Internet –"fa tres anys que tenim una magnífica web i és ara que no parem de rebre comandes. Curiós, no?" explica Brujo–, com Laie, i totes dues participen a Llibreries Obertes, impulsada inicialment pel grup cooperatiu Som i l'agència de publicitat Mortensen i ara assumida per Òmnium, i amb la qual Sucunza es mostra molt crítica. "Només fent quatre números, es veu de seguida que ha estat un despropòsit. Diu que ara han venut uns 7.000 llibres; feu comptes: dividit pels dies que porten funcionant i dividit per les 350 llibreries que hi són apuntades, surt una mitjana d'un llibre per dia per llibreria; dividit per la meitat, que és la part del preu que fins ara retenia Som fins que les llibreries no tornin a obrir, queda el benefici de mig llibre per dia per llibreria" reflexiona Sucunza. "Això sense entrar a considerar que és una iniciativa que posa la venda de llibres en mans d'un grup editorial en comptes d'en les llibreries, i que un dels beneficis que en treu aquest mateix grup, a banda de l'efectiu que té retingut fins que no reobrim (que no sabem quan ho farem) és que es fa amb la base de dades dels clients de les llibreries i d'altres editorials. N'hi ha hagut d'altres, com la proposta de Penguin. Totes comparteixen que van disfressades d'altruisme, quan en realitat són intervencionistes i molt molt interessades". Menys contundent es mostren els editors, com Laura Huerga, que des de Raig Verd troba a faltar una mica més d'unitat en un moment d'excepcionalitat com el que estem vivint. Ha impulsat la venda i subscripció per Internet que dona un percentatge a les llibreries que escull el client, i que considera totes les opcions positives, tot i que assegura que és una llàstima que, en comptes d'aprofitar els canals existents, com Libelista, se n'hagin impulsat de nous. Com a membre de Llegir en Català, associació que agrupa diverses petites editorials en català, recorda que ells també han impulsat la campanya #Obrimfinestres per promocionar els seus llibres i impulsar la compra a través de Libelista. Ayats posa sobre la taula la clau de tot plegat: "Qui té necessitat de tenir els diners ara són les llibreries i, de rebot, tota la cadena del sector".
Rafa Brujo: "Fa tres anys que tenim una magnífica web i és ara que no parem de rebre comandes. Curiós, no?"
Laura Huerga, editora de Raig Verd, i Blanca Busquets/ACN
Mesures públiques imprescindibles
Mirant de cara al futur immediat i pensant en quines mesures públiques caldrà impulsar per remuntar el desastre ocasionat per la Covid-19, tots els entrevistats tenen clar quines haurien de ser les mesures de xoc, però són pessimistes sobre la seva aprovació. Rafa Brujo assegura que, de moment, "les úniques opcions reals i per les quals donem les gràcies són els nostres associats i els nostres clients que fan ingressos, la majoria sense tenir el llibre, i fan aportacions als seus comptes de clients. Les ajudes públiques que tenim fan riure, els crèdits ICO amb interessos i a retornar a partir del any següent. A banda, cada llibreria intentarà ajornar els pagaments a proveïdors" i recorda com des del Gremi de Llibreters, conjuntament amb editors i distribuïdors va proposar crèdits a interès zero, ajornament del pagament d'impostos, autònoms i IRPF. "I si s'ajornen els lloguers i s'han de tornar més tard, qui ens assegura que no ens hi tornarem a trobar?" es pregunta l'ànima de Dòria Llibres. Sucunza també creu que les mesures s'haurien de centrar en impostos i despeses fixes (lloguers, subministraments...), però recorda irònica les primeres declaracions del ministre de Cultura per assegurar que no confia gaire en l'aprovació de polítiques específiques, mentre Lluís Morral afegeix la necessitat de dotar de liquiditat les llibreries, "però no només a base de crèdit, sinó també a fons perdut". Des del sector editorial, Aniol Rafel creu que una bona mesura seria la compra extraordinària a llibreries per part de biblioteques. Ayats, des d'Editors.cat, pensa que el més important ara és parar el cop, actuar amb rapidesa perquè el sector disposi de liquiditat, però recorda que "l'administració, per naturalesa, és lenta i farragosa per trobar mecanismes per resoldre les urgències". Per això creu que és bàsic posar en valor la lectura i la cultura i incentivar-ne el consum, més enllà d'aquesta crisi, augmentant pressupostos. Una idea que comparteix Laura Huerga, que rebutja la solució de l'endeutament per al sector cultural i recorda el clam per augmentar la inversió en cultura al 2% del pressupost de la Generalitat: "Estem a un vergonyós 0,6%. 30 euros per ciutadà a Catalunya quan a Portugal són 158€ o a França 476€". Huerga també proposa impulsar projectes que ajudin els col·lectius més febles i precaris del sector, per exemple "que totes les subvencions incloguin una tarifa mínima als col·laboradors precisament per desincentivar la precarització... hi ha molt per fer i no tot són diners. Només cal voluntat política", assegura.
Laura Huerga: "Cal que totes les subvencions incloguin una tarifa mínima als col·laboradors precisament per desincentivar la precarització... hi ha molt per fer i no tot són diners. Només cal voluntat política"
Imatge de la Llibreria Laie
Un cop especialment dur per a l'edició en català
On coincideixen els sis entrevistats és que el cop per al llibre en català, amb un mercat més petit que el seu competidor castellà, serà especialment brutal. Com assenyala Huerga, l'edició en català vivia un moment dolç, "estaven sorgint moltes editorials i llibreries noves i s'estava preparant un espai on assaltar gèneres que no són tan habituals o que són inexistents en català" i que havien de fer consolidar l'augment de lectors en català. Ara aquest camí és ple d'incertesa. Lluís Morral augura que les editorials petites, que havien tingut un paper clau en el bon moment del llibre en català, patiran molt. També, a parer seu, els grans grups aprofitaran per retallar oferta buscant rendibilitat immediata i això afectarà especialment al llibre en català. Montse Ayats explica algunes claus: "Ens falta musculatura econòmica per poder afrontar situacions com aquestes. Alguns projectes serà difícil que puguin continuar. D'altra banda, per al llibre en català hi ha un repte fonamental, el manteniment de les llibreries de proximitat. Si anem perdent punts de venda, cosa que ja passava abans de la crisi, l'edició en català és qui perd més possibilitats. En aquest sentit, des de Raig Verd, Huerga demana que el cop ens faci prendre consciència sobre quines polítiques cal defensar. Isabel Sucunza, però, és optimista i assegura que un factor importantíssim en el creixement dels darrers anys del llibre en català ha estat l'augment del nombre de lectors, que descriu com espectacular, i que aquesta crisi no l'ha tocat.
Aniol Rafel: "Els projectes independents tenen menys múscul financer per aguantar la sotragada, però també menys despeses estructurals i això pot ser clau per sobreviure"
Imatge de la Dòria Party de l'any passat. Eugènia Güell
El futur: treballar conjuntament i no oblidar el lector
El futur de projectes independents com els que encapçalen els sis entrevistats, tant en l'àmbit editorial com de llibreria, és el que més els preocupa. "Tant l'absorció de petites empreses com l'acomiadament de treballadors a les grans em semblen males notícies. No ens podem permetre perdre ningú", afirma Laura Huerga, mentre Aniol Rafel posa sobre la taula que si bé els projectes petits tenen "menys múscul financer i menys capacitat d'endeutament per poder aguantar la sotragada", el fet que tinguin unes despeses estructurals menors els dona més capacitat de resistència. Ayats assegura que l'experiència de les darreres crisis permet augurar una nova polarització del sector. De tota manera, està convençuda que hi ha fórmules positives a estudiar i a posar en pràctica que no passen pels grans grups ni per les microeditorials: "Crec que hem de ser capaços de construir empreses mitjanes compartint determinats serveis o fent que l'ambició, el treball i la visió empresarial permetin que siguin viables. I també hem de ser capaços de millorar algunes coses col·lectivament. L'eficiència en la logística, per exemple. Fa temps que parlem del model alemany, amb una central logística única. Si millorem aquest aspecte, podrem destinar recursos a altres necessitats de la cadena". Al final de la cadena, a les llibreries, Sucunza assegura que ja es parla d'iniciatives de grans grups pensades per omplir les llibreries amb els seus llibres. "Els grans grups, òbviament, poden fer això amb molta més facilitat que una editorial independent. Crec que la concentració es podrà evitar en certa mesura si les llibreries i les editorials independents treballem juntes per evitar-la". Treballar conjuntament i no oblidar mai el lector. Com recorda Rafa Brujo, "sense el lector desapareixerem tots plegats, perquè si algú pot fer desaparèixer un sector és l'Homo Sàpiens, com diria Yuval Harari".