La corrupció, a l'Estat espanyol, no és un fenomen recent. N'han aparegut casos a totes les èpoques. Tampoc és un fenomen episòdic: de fet es tracta d'un fet molt recurrent. Per això, la Universitat Autònoma de Barcelona ha decidit organitzar un congrés on s'aborda aquest tema, el Primer Congrés Internacional d'Història de la Corrupció Política a l'Espanya Contemporània. Se celebrarà al Born els dies 14 i 15 de desembre, i hi participaran destacats especialistes, com Ángel Viñas, l'historiador que va descobrir els suborns de la Gran Bretanya als generals franquistes perquè l'Espanya de l'època no entrés a la Segona Guerra Mundial amb l'Eix. Avui s'ha presentat a la premsa aquest esdeveniment, que ha tingut el suport del Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona.

Esfereïdor

Els organitzadors han presentat diversos casos que posen de manifest fins a quin punt la corrupció ha estat estesa a Espanya en els darrers dos-cents anys. S'ha explicat, per exemple, que entre 1820 i 1864, amb el tràfic d'esclaus prohibit a Espanya, es van introduir 600.000 esclaus a Cuba. La clau d'aquesta entrada clandestina d'esclaus va ser la col·laboració dels capitans generals de Cuba amb els negrers, amb la col·laboració inestimable de la regent Maria Cristina de Borbó, que sembla ser que estava implicada el negoci. Els capitans generals no ho feien per simpatia amb els negrers; cobraven 10 pesos cubans per cada esclau (o no només per això). I el multimilionari Joan March tenia subornat a tot el cos de Carrabiners per introduir tabac de contraban. Quan va ser empresonat, durant la República, va subornar al personal de presons per fugar-se. Des de l'exterior, va finançar el cop d'Estat de Franco, que li va donar suport... El pitjor, com apunten els organitzadors del Congrés, és que molts dels casos van quedar impunes, o perquè el delicte no havia estat definit, o perquè no es va concedir el suplicatori per jutjar els implicats, o fins i tot perquè la justícia va cedir a les pressions dels implicats.

La Monarquia, fins al coll

La corrupció a l'Estat espanyol ha arribat fins a les màximes instàncies de l'Estat. La regent Maria Cristina de Borbó, sospitosa d'haver estat implicada en el tràfic d'esclaus, va cobrar una comissió de 5 milions de rals per vendre les mines d'Almadén, les majors mines de mercuri del món, a la banca anglesa Rotschild. No estava sola. El ministre d'Hisenda, comte de Toreno, se'n va endur 6 milions. Sembla ser que la mateixa Maria Cristina, amb la seva filla, Isabel II, van robar les joies de la Corona en el moment de caiguda de la monarquia borbònica.

Impunitat per a les elits

Borja de Riquer ha denunciat que a Espanya hi ha hagut històricament un dèficit de mecanismes per perseguir els polítics, que mostren una forta tendència a l'autoprotecció. Els organitzadors han posat de manifest que el Congrés espanyol, de 1837 a 1911, va denegar la majoria de suplicatoris per processar els seus diputats. Tan sols en va concedir menys d'un 4%. D'aquesta forma molts dels corruptes van quedar impunes. Però això continua essent problemàtic: actualment Espanya és l'Estat d'Europa amb un major nombre d'aforats: 250.000. No només estan aforats els governants i parlamentaris (centrals i autonòmics), sinó també els membres del Tribunal de Comptes, del Consell d'Estat, de la Judicatura, de la Fiscalia i de les Forces de l'Ordre...

Dels fets a les causes

Els historiadors implicats intentaran no tan sols descriure uns fets, sinó també vincular-los a les seves causes i a les seves conseqüències. Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de la Memòria ha justificat el suport de l'Ajuntament a l'esdeveniment per la seva originalitat, perquè el tema mai no s'havia tractat de forma tan ambiciosa, i també per la transversalitat amb que els organitzadors, un grup de recerca de gran valia, volien tractar aquest fenomen als segles XIX, XX i XXI. Borja de Riquer, organitzador del Congrés a través del Grup d'Història del Parlamentarisme de la UAB, argumenta que en els estudis sobre parlamentarisme la temàtica de la corrupció es tocava molt sovint, però que malgrat tot no hi havia estudis sistemàtics sobre el tema (a diferència del que passava a Alemanya i a França). Borja de Riquer ha destacat que a aquest congrés s'hi ha convidat sociòlegs, politòlegs, economistes i especialistes en d'altres disciplines que abordaran el tema al costat dels historiadors. Assegura que en aquesta trobada hi haurà aportacions importants sobre la història de la corrupció, i que servirà per posar la primera pedra per a una base de dades sobre la corrupció a Espanya, molt sistemàtica, amb referències a les fonts on apareixin els diferents casos. Joan Lluís Pérez Francesch, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB, ha assegurat que sense un coneixement de "les nostres misèries" no podem construir una nova teoria de l'Estat i, alhora, no podem adoptar polítiques que combatin el problema, perquè creu que és possible avançar cap al "bon govern" de les nostres societats.

Sense límit

Borja de Riquer ha afirmat que a aquest Congrés s'hi podrà parlar de casos de corrupció des del segle XIX fins al XXI, sense límits cronològics ni temàtics. "L'única limitació que tindran els ponents serà la llargada del text", ha afirmat Borja de Riquer, de forma taxativa. I ha destacat que tot i que la corrupció és difícil d'investigar, s'ha de continuar intentant-la, perquè continua de plena actualitat. La corrupció costa bilions d'euros a la Unió Europea, i Espanya no està en les millors posicions de lluita contra ella. Riquer afirma, en base a diferents estudis, que hoy en día la corrupció no és sistèmica, però que està profundament arrelada en el finançament dels partits polítics i en les administracions locals. I assegura que a l'Europa Central i Nòrdica hi ha una condemna moral molt més dura de la corrupció que a l'Europa mediterrània. Però també puntualitza que a alguns països nòrdics on hi havia molta corrupció, s'ha aconseguit disminuir-la dràsticament. I que això obre la porta a l'esperança.

 

Foto de portada: La reina María Cristina de Borbón Dos Sicilias. Vicente López y Portaña (Museo del Prado) / Luis Bárcenas. ACN.