La música urbana en català va viure ahir la seva gran nit. Els tres principals referents del trap a casa nostra: P.A.W.N Gang, Flashy Ice Cream i 31 Fam, van reunir milers de seguidors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Un concert programat dins del cicle Cruïlla XXS.
La història es repeteix
Tot just feia una setmana, el dilluns 14 de juny, que feia 30 anys que els 4 grans del rock català: Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït i Sau, van viure la seva gran nit reunint a més de 20.000 joves al Palau Sant Jordi.
La història, d'una manera o altra, sempre s'acaba repetint. Aquesta vegada no va ser rock sinó, signes del temps, trap. No va ser al Palau Sant Jordi sinó a l'Estadi Olímpic. No van ser 4 sinó 3. Però ahir, diumenge 20 de juny, els noms més destacats de la música urbana en català: P.A.W.N Gang, Flashy Ice Cream i 31 Fam (LilDamim, l'altre gran referent de la moguda, tot i no formar part del cartell, va participar de la festa col·laborant en diversos moments de la nit amb Flashy Ice Cream i 31 Fam), van reunir una petita multitud (coses d'aquesta pandèmia que sembla que, afortunadament, comencem a acomiadar) en un triple concert programat dins del cicle Cruïlla XXS.
Un parell de milers de joves i adolescents amb ganes de ballar a ritme dels beats de les tres clicas i fer sentir la seva veu.
Good Jan, Willfree i Monrra Straps de la P.A.W.N Gang. Foto: Nil Ventura
Ells van ser el primers
La nit va començar amb els pares de l'escena, no només a casa nostra sinó a tota la península, P.A.W.N Gang. Després d'una època convulsa, els barcelonins reapareixien a inicis del 2020 amb un disc tan destacable com Oli d'uliva (Delírics, 2020). Bona forma que no s'ha carregat la pandèmia, com han evidenciat en les últimes setmanes presentat tres temes nous que apunten a clàssics instantanis del seu repertori. Triada de cançons de seducció massiva entre les quals destaquen molt especialment un '024', droga dura ultra addictiva, o aquell 'Vastit d'Amari' que vam estrenar en exclusiva des de Revers divendres passat. Tan entranyablement desfasats com sempre, facció punk i destroyer del contingent, Teuma Thug, Monrra Straps, Lil Guiu (que es va presentar en escena amb el braç esquerre completament enguixat), Good Jan, Yung Mare i Willfree van atacar sense pietat les seves novíssimes entregues, combinant-les amb ¡peces com 'Tu i tu' o 'Vull se pulisia', èxits pretèrits que han convertit als del barri de Gràcia en mites perennes.
Llàgrimes de sang a l'Estadi
La P.A.W.N Gang van ser els primers i rere seu van venir la resta, entre altres uns Flashy Ice Cream que ahir van aprovar amb nota alta actuar en un escenari tan imponent com el de l'Estadi Olímpìc. Des de Sabadell, capital nostrada del trap (de fet el Vallès sempre ha sigut l'epicentre del nostre rap i gèneres adjacents), balancejant-se entre les formes més crues del hip hop i la declinació més melòdica de la urbana; DAAX, productor de la clica, sorprenentment ultra comunicatiu amb l'audiència (a les entrevistes se li ha de treure les declaracions amb tenalles) i els mcs P.Giancana y Sneaky Flex van reviure el millor del seu segon disc Don Gelato (Delirics, 2020), una de les millors obres de trap facturades a casa nostra, disc que per culpa de, novament, la pandèmia, no ha tingut tot el recorregut que mereixia. Uns Flashy Ice Cream que molt probablement és la formació més políticament i socialment compromesa de la seva generació, autors d'un dels temes més colpidors que s'han escrit sobre l'1-O, 'Llàgrimes de sang', tema que el públic va rebre i cloure cridant a cor i a viva veu "puta Espanya". Zero eufemismes. Clam unànime que es tornaria a viure diverses vegades al llarg de la nit.
Membres de Flashy Ice Cream, P.A.W.N Gang i 31 Fam: la gran família del trap català. Foto: Pil Moyes
Un nivell superior
31 Fam està a un altre nivell. Els sabadellencs (una vegada més els sabadellencs i el trap) són actualment la formació d'urbana més en forma del nostre imaginari sonor. Kid Pi, Koalekay, Lil Didi, Joey C, AAA i Bandam s'han afiliat a les formes més pròximes al pop de la urbana. Res a retreure. Menys encara si això es tradueix en senzills infal·libles com els que amaga el seu segon llarg, Jet Lag (Delirics, 2021): 'INSEPARABLES', 'Una player' i, molt especialment, 'Nens del barri'. Singles totals que han afegit a ja dos himnes de la nostra història musical més recent com el seu cant d'amor a la terra, 'Ferran Adrià' i 'Valentina'. Un treball d'estudi impecable (Jet Lag pero també el seu predecessor TR3TZE) en gairebé tots els aspectes que la 31 amplifiquen amb una posada en escena cada cop més elaborada. Poques bandes tenen avui dia a casa nostra un sentit de l'espectacle tan accentuat i menys encara tan ben executat. Eren els que més seguidors havien aplegat, i no van defraudar.
La d'ahir va ser una nit de reafirmació. La confirmació de l'eclosió d'una escena amb ganes de menjar-se el món, i cruspir-se'l en català.