El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) alerta del retrocés de l'ús social del català en aquest sector, malgrat viure un moment de gran vitalitat creativa, augment de públics i projecció internacional. Així ho recull l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2025, que aquest dilluns s'ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull i a la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que posa el focus en l'impacte creixent de la intel·ligència artificial en el sector cultural. L'ens assenyala que, si bé s'han "intensificat els esforços culturals" per a reforçar-ne l'estatus, els usos socials del català continuen en retrocés en àmbits com el consum cultural i digital, especialment entre els joves. Davant d'això, reclama el "desplegament efectiu" del Pacte Nacional per la Llengua i l'enfortiment de la presència i preferència del català en tots els sectors culturals.
Més enllà de la llengua, l'informe destaca que les condicions laborals "continuen sent el principal punt feble del sistema" i assenyala la centralitat de Barcelona i el desequilibri territorial com un altre dels factors de fragilitat del sistema cultural català, així com l'impacte desigual en la digitalització, les desigualtats de gènere i diversitat o la internacionalització forta però desigual. “Les condicions laborals continuen sent el principal punt feble, especialment en arts visuals, audiovisual i música. La manca d'honoraris dignes, estabilitat i protecció social limita trajectòries i frena el talent”, ha expressat el membre del Plenari del CoNCA, Salvador Casals. Per tot això, reclamen polítiques laborals específiques que garanteixin una contractació digna dels professionals de la cultura, polítiques que garanteixin circuits estables de difusió i exhibició a tot Catalunya i polítiques que "reforcin" la presència del català a tots els espais de consum cultural.
Creix la despesa per habitant, però cauen els espectadors i la recaptació cinematogràfica
L'informe del CoNCA constata que la despesa per habitant en cultura ha crescut fins als 189 euros, el valor més alt registrat fins ara, i el 2025 el pressupost conjunt de les administracions catalanes —el 58% l'aporta els ajuntaments— destinat a les polítiques culturals va ser de 1.517 milions d'euros, gairebé un 11% més que l'any anterior. Tot i això, el CoNCA remarca "l'estancament pressupostari" per la manca de comptes durant aquest període i encara que considera "útil" arribar al 2% del pressupost, assenyala que cal avançar cap a un model basat en els euros per habitant, alineat amb els estàndards europeus.
Pel que fa a la despesa privada en lleure i cultura va assolir el 2024 un total de 6.659 milions d'euros, l'equivalent al 5,7% de la despesa total de les llars catalanes, i representa un increment del 35% respecte del 2023 i supera les dades prepandèmia. Tot i aquests increments, el CoNCA ha alertat del descens de l'exhibició cinematogràfica el 2025, amb una caiguda d'espectadors i de recaptació: 11,6 milions d'espectadors i 85,7 milions d'euros recaptats, trencant la tendència positiva dels anys anteriors, en què s'havien assolit els 13 milions d'espectadors i els 9 milions d'espectadors.
La intel·ligència artificial, un "ecosistema en transició"
Cada any, l'informe sobre l'estat de les cultures i les arts incorpora un bloc monogràfic a un tema d'especial rellevància, que enguany és l'impacte de la intel·ligència artificial en el sector cultural. En aquest sentit, l'informe desprèn que el sector cultural català fa un ús "encara limitat" de la intel·ligència artificial, amb un 14% dels professionals culturals que declaren fer-la servir habitualment, un 43% que ho fa ocasionalment i un 29% que diu que no preveu utilitzar-la mai. A més, també i alerta de riscos de la utilització de la IA, com l'homogeneïtzació estètica, la substitució parcial de tasques, la precarització, l'absència de marcs legals clars o la invisibilització de llengües minoritzades, entre altres.
La presidenta en funcions del CoNCA, Margarida Troguet, constata amb aquestes dades que és un "ecosistema en transició", on la tecnologia avança amb intensitats desiguals. Segons una enquesta a 358 professionals del sector cultural, 7 de cada 10 alerten que la IA planteja reptes urgents per a l'autoria, els drets dels creadors i la diversitat cultural, i gairebé unànimement la necessitat de regulació, i un 58% afirmen que la IA encara no ha tingut cap efecte o que ha estat poc significatiu. L'objectiu conclou l'informe, és "integrar la IA de manera responsable i alineada amb els drets culturals".