L’any 1988 el cineasta Francesc Bellmunt va dirigir un thriller en què en el marc els Jocs Olímpics de Barcelona 92, Catalunya es proclamava un Estat independent dins de la Comunitat Europea.

L’any 1992 Barcelona va viure el seu gran any. Per a molts el millor de la història, de la fisonomia a la seva presència internacional, els Jocs van canviar per sempre la història de la capital catalana. Però què hauria passat si els Jocs haguessin servit per materialitzar els anhels independentistes de part de la societat catalana?

A finals de la dècada dels 80 l’independentisme era un sentiment viu però que no comptava amb el suport massiu d’avui dia. A més, conscient que els Jocs serien una finestra oberta al món, l’Estat va posar en marxa l’Operació Garzón (per estar dirigida, principalment, pel titular del jutjat central d'Instrucció número 5) amb què entre el 29 de juny i el 14 de juliol del 1992 es van detenir 45 persones vinculades al moviment independentista català. L’objectiu de la maniobra era anul·lar la seva capacitat d’acció durant els Jocs Olímpics. Quatre anys abans, el 1988, el cineasta Francesc Bellmunt ja havia avançat la possibilitat que els Jocs de Barcelona fossin l’escenari d’una col·lusió independentista amb El complot dels anells, un treball de política-ficció protagonitzat per Stephen Brennan, Ariadna Gil (la millor de la pel·lícula), Mònica Huguet (sí, la de TV3) i Josep Maria Pou.

Amb un guió firmat conjuntament amb l’escriptor valencià Ferran Torrent i prenent com a referència clàssics del gènere de la dècada dels 70 com All The President’s Men, Three Days of the Condor, The Parallax View, The Day of the Jackal o Z; amb El complot dels anells Bellmunt va crear un thriller on es combinen conspiracions, terrorisme, política i, sí, també, una mica d’esport. 

Mike 0'Brian, un reporter televisiu nord-americà de la cadena SBC, arriba a Barcelona quan la ciutat enllesteix els preparatius per a la celebració dels Jocs Olímpics. En un principi, la seva missió és informar sobre l'ambient esportiu, però tot canvia quan pren contacte amb la realitat social i política catalana. A través d’una misteriosa dona, Muriel Basora, descobrirà el complot amb què el grupuscle independentista, el Front d'Alliberament Patriòtic (FAP), es vol apoderar del govern de la Generalitat durant la cerimònia d’inauguració i declarar la independència del país.

Correcte exercici cinematogràfic en què s’entremesclen tots els tòpics del gènere: periodista amb ínfules de detectiu privat, femme fatale, figura de poder que exerceix el seu control des de l’ombra, informadors de veu ronca que amaguen el rostre rere el fum d’una cigarreta… el gran mèrit de Bellmunt va ser aconseguir fer una pel·lícula com aquesta en una època com aquella. Tot i que, molt probablement, ara ho tindria molt més difícil. 

*Com que la realitat sempre supera la ficció, atenció al discurs amb què a la pel·lícula és proclama la independència de Catalunya i com algunes de les expressions que s’empren són del tot reconeixibles actualment.