L'amor i el desig són eterns, però la manera d'entendre'ls i de processar les seves conseqüències depèn de les dinàmiques socials i dels principis morals que regeixen cada moment històric. Les emocions i els sentiments són purs; la manera com els avaluem se sotmet als dictats i climes conjunturals. La Vita Nuova (1292-1293) de Dante, Les amistats perilloses (1782) de Pierre Choderlos de Laclos, Les afinitats electives de Johann Wolfgang von Goethe (1809), Seny i sentiment (1811) de Jane Austen, Emma Bovary (1856) de Gustave Flaubert, El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain (1934) i Cinquanta ombres d'en Grey (2011) ens parlen, en darrera instància, del mateix —posem el trasbals que suposa que el cor i el cos s'accelerin en presència d'algú altre—, però cap dels seus protagonistes en jutja els resultats de la mateixa manera.
Si cada generació s'enamora i practica el sexe d'una manera diferent (o potser millor dir que pensa sobre com s'enamora i practica el sexe d'una manera diferent), cada generació necessita veus literàries que les reflecteixin i reflexionin sobre elles
Si cada generació s'enamora i practica el sexe d'una manera diferent (o potser millor dir que pensa sobre com s'enamora i practica el sexe d'una manera diferent), cada generació necessita veus literàries que les reflecteixin i reflexionin sobre elles. Arià Paco (Igualada, 1993), doctor en Filosofia per la Universitat d'Arizona i autor de dues novel·les prèvies —Mentir a les mosques i Covarda, vella, tan salvatge—, ha guanyat el darrer Premi Llibres Anagrama de Novel·la postulant-se per treure una mica l’aigua clara a Teoria del joc.
Una novel·la amb data de caducitat però mirada antropològica
Encara que la percepció que “vivim en temps interessants” és aplicable a qualsevol època, que el títol al·ludeixi a una àrea de les matemàtiques que estudia la manera com els individus prenen decisions en un marc de competitivitat i incertesa, procurant anticipar-se a l’adversari i minimitzar riscos, expressa la fina capa de gel per la qual transita avui dia Eros, atent al fet que els combatius moviments feministes, les noves masculinitats, el Me Too, la cultura de la cancel·lació i altres formes de revisió de tòxiques dinàmiques entre els sexes esquerdin la superfície. El vehicle per analitzar l’estat de la qüestió, o el soldat que s’envia en representació del conjunt al camp de batalla, és l’Ernest, a qui seguirem en la seva confosa i turmentada trajectòria afectiva i sexual, des que és un nen fins a la trentena. Una persona tan oberta a jugar sense descans com a reflexionar sobre els efectes de tot plegat, com un esportista igual de pendent de l’execució sobre el terreny que de l’anàlisi postpartit. Encara que el llibre està escrit en tercera persona, és el mateix Ernest qui ficciona la seva figura, com queda clar en un pròleg que explicita la necessitat de trobar una veu prou lliure i desinhibida per fer un retrat honest de com va experimentar les convulsions emocionals i físiques en un moment de redefinició dels rols de gènere i de les relacions de parella. Un narrador, doncs, intervencionista, que és una de les principals troballes de la novel·la: una mena de mitjancer o exegeta en la lluita del protagonista per desxifrar els nous codis de la masculinitat. (Un narrador de vegades també còmplice i irònic: “Ara seria un bon moment per descriure el cel, o fixar-me en algun tren que passa rabent entre els camps de roselles, però això seria prendre-us el pèl”.) Així mateix, cal destacar el treball de l’escriptor amb el llenguatge: la manera com la parla revela la personalitat i és signe dels temps (per exemple, la presència d’anglicismes), l’encert en l’elecció de símils i metàfores...
Teoria del joc no destaca especialment per les històries que desplega, resumibles en els ingredients de qualsevol novel·la de formació, sinó que brilla per la manera com intel·lectualitza constantment els grans temes
Teoria del joc no destaca especialment per les històries que desplega —llegats familiars, experiències escolars, converses i trobades entre amics, processos de seducció i de ruptura...—, resumibles en els ingredients de qualsevol novel·la de formació, sinó que brilla per la manera com intel·lectualitza constantment els grans temes (amor, amistat, sexe, desengany, culpa, desconcert...). Tot el que l’Ernest porta a terme en el pla de la realitat troba el seu correlat dins el seu cap, una ment que es pregunta, que es qüestiona, que recalibra... procés que li permet anar construint-se una moral personal en un mar de dubtes i indefinicions. Això no treu que Arià Paco mostri un gran talent en un apartat tan delicat i traïdorenc com és l’exhibició del desig i la passió. En efecte, les escenes de sexe brillen perquè no estan atentes al que fan els cossos, sinó al que diuen (“Per què el plaer no és un indicador moral fiable?”, llegim en un moment donat), alhora que l’autor ha declarat en una entrevista que, per a ell, escriure sobre sexe és escriure una conversa, posant el focus en geometries i no en accions.
Teoria del joc admet explícitament que caducarà ràpid, perquè costums, valors, judicis, pràctiques, modes, tendències... evolucionen sense descans. Però precisament per això serà un llibre al qual tornar amb mirada antropològica per entendre les primeres dècades del segle XXI
Teoria del joc admet explícitament que caducarà ràpidament, perquè costums, valors, judicis, pràctiques, modes, tendències... evolucionen sense descans. Però precisament per això serà un llibre al qual tornar amb mirada antropològica per entendre les primeres dècades del segle XXI (feminisme, homes deconstruïts, ecologia, poliamor, pandèmia, certes lectures com a identificadors de moments vitals —“llegíem Murakami perquè ens agradàvem”—...), i apreciar també quines van ser les fórmules de comunicació preponderants (blogs, correus electrònics, missatgeria instantània, fòrums d’internet, xarxes socials, WhatsApp) i com aquestes van modelar les nostres relacions més properes: viure, al cap i a la fi, en un món on “era possible tenir una conversa de vint-i-quatre hores, narrar el dia sencer sense deixar de viure’n ni un segon, duplicar l’abast de la pròpia vida, convertir-la tota en material de conversa”. Amics, amigues, aneu a favor de la vida i opereu amb una moral sex positive. Raó? Teoria del joc.