El CaixaFòrum, de l'Obra Social la Caixa, s'ha sumat a la celebració del 50 aniversari de La Claca, la companyia de teatre i titelles fundada per Joan Baixas i Teresa Calafell. Per aquesta commemoració el CaixaForum ha obert al seu vestíbul una instal·lació de La Claca: L'enemic viu al sofà. A més a més, ha programat un espectacle de La Claca, Baboia!, que es representarà al CaixaFòrum del 22 al 31 de desembre. Així doncs, arribaran a l'edifici del peu de Montjuïc moltes titelles, i també ombres xinesques, música i teatre. L'Institut del Teatre, de la Diputació de Barcelona, s'ha sumat a l'homenatge amb la publicació d'un llibre sobre La Claca i sobre Joan Baixas, professor de l'entitat durant molts anys.
Espectacle Merma Never Dies. Fotografia Marina Baixas.
Un grup al límit
El 1968 es creava Putxinel·lis La Claca, un grup que apostava directament per fer espectacles populars, en català, i políticament compromesos. I ho feien amb titelles, bàsicament, però uns titelles molt allunyats de la tradició, amb nous materials, noves formes i nous colors. La seva vocació era no ser aliens al món de l'art, i combinaven tot tipus de tècniques: pintura, música, teatre, titelles... Amb el nom Teatre de la Claca, va assolir un gran èxit i ha estat un dels grups catalans amb més relleu internacional: ha actuat per tot el món. Els espectacles de La Claca estan pensats per a tots els públics, però tenen un gran atractiu per als adults. El 1978 van preparar, amb el pintor Joan Miró, una obra amb capgrossos i gegants, anomenada Mori el Merma, que suposava una celebració de la mort de Franco. Més tard van realitzar una obra amb màscares amb l'artista Antonio Saura: Peixos abissals. La Claca ha adaptat obres de Francesc d'Eiximenis, de Joanot Martorell, de Blaise Cedrars, d'Alfred Jarry, de Jacint Verdaguer... I ha col·laborat amb artistes tan diversos com el ballarí Cesc Gelabert, els pintors Antoni Tàpies o Joan-Pere Viladecans, l'escultor Eduardo Chillida o l'artista visual Roberto Matta. El grup va deixar d'actuar temporalment el 1986, però Joan Baixas no ha deixat mai la seva activitat artística. Malgrat tot afirma que, ara per ara, el seu projecte és "parar", i assegura que ha deixat els seus fills preparats per a succeir-lo en aquest àmbit. Confessa que ara vol "tornar a casa i pintar aquarel·les", perquè assegura que la pintura ha existit per a ell, "abans, durant i després del teatre". Això sí, Baixas no sol vendre els seus quadres, no sigui cas que acabin "decorant les parets d'un passadís d'hotel".
Espectacle Daurrodó. Fotògrafa: Alba Redondo.
La instal·lació
La instal·lació ha estat comissariada per Glòria Rognoni i Marina Baixas. Baixas ha defensat el seu títol, L'enemic és al sofà, tot argumentant que realment l'enemic està al sofà, perquè "la comoditat passa pel davant de coses terribles com la gent que es mor al mar" i afirma que avui en dia, que ja no cal bellugar-se, ni per veure cinema, ni per relacionar-se amb els amics, "hem perdut el sentit comú". La mostra incorpora algunes de les peces més emblemàtiques dels espectacles de La Claca, com la manta de diners de Daurrodó o l'escultura de La nave de los locos. I es mostren en una caixa formada per miralls de dos direccions, per la qual cosa segons com s'il·lumini la sala tan sols es pot veure un frontal de la vitrina, o tan sols l'altre. També hi ha cartells d'espectacles, ombres xinesques, ceràmiques i alguns vídeos que mostren les representacions més clàssiques del grup. Marina Baixas, que ha treballat en teatre "des de tota la vida", tot seguint els seus pares, explica que han volgut, sobretot, fer una "exposició sentimental", on hi figurin les peces més estimades de cada espectacle. No han volgut oferir un repàs cronològic de la trajectòria de La Claca, sinó motivar al públic amb les peces que puguin apropar-los a les seves creacions.
El pintor, director d’escena i cofundador de la companyia teatral La Claca, Joan Baixas a l’exposició L’enemic viu al sofà, al CaixaFòrum Barcelona.
Baboia!
Baboia! és l'espectacle que s'oferirà al CaixaFòrum de forma simultània amb la instal·lació. Ha estat concebut per Joan Baixas i serà representat per dos fills seus: Josep i Marina. Es tracta d'una faula contemporània sobre un nen que es passa tot el dia veient la tele i es queda catatònic, fins que a la fi el sofà se l'empassa. Una història en què es combinarà el teatre d'ombres, la projecció d'animacions, les titelles i, sobretot, la música. Es podrà veure del 22 al 31 de desembre i es recomanat, sobretot, per a famílies amb infants d'a partir de 3 anys.
Espectacle ZOÉ. Fotògraf Jordi Bover.
El llibre
Carles Batlle, director de Serveis Culturals de la Diputació de Barcelona, ha anunciat que Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca (edicions de l'Institut del Teatre), és el primer volum d'una nova col·lecció. Ha informat que aquesta col·lecció inclourà també una obra d'homenatge a Albert Vidal. L'edició de l'obra sobre La Claca ha anat a càrrec de Glòria Rognoni i Marina Baixas, dos persones molt properes personalment i professionalment a Baixas. Joan Baixas ha volgut explicar el motiu del títol, tot criticant que a la nostra civilització l'ordre s'identifiqui amb el bé, i ha argumentat que "hi ha coses que no s'han d'endreçar" i que sempre ha d'haver-hi "una part de caos". Una de les peces de la instal·lació ho exemplifica: un mostrari de capsetes de sorra de tot el món, de colors i textures diferents, fa companyia a un calaix ple de sorra, integrat també per sorres de tot el món. "Quan la sorra de cada lloc es mostra sola és molt maca, mentre que quan es barreja tota té un aspecte brut", explica, "però amb una miqueta de sorra no pots fer-hi res. No serveix. Per jugar, cal barrejar-la tota", argumenta Baixas que converteix aquesta obra en una apologia del mestissatge. El llibre és, bàsicament, una tria de fragments dels quaderns personals de Baixas que permeten fer entendre la trajectòria del grup. L'obra, publicada en català, castellà i anglès, incorpora també una completa col·lecció de fotografies sobre la historia de La Claca.
50 anys de relació
Valentí Farràs, director del CaixaFòrum Barcelona, ha volgut celebrar que la col·laboració entre La Caixa i La Claca gairebé acompleix 50 anys, perquè la institució financera ha donat suport, durant dècades, a nombrosos projectes de la Companyia, en un principi a escoles i després en d'altres espais. El 1972 ja va promoure una exposició sobre els titelles de La Claca. Va ser gràcies a La Caixa que es va poder produir Mori el Merma i La música pintada (on la música de Débussy i Ravel en directa es barrejava amb la pintura). Baixas, en la presentació de L'enemic viu al sofà i Desordre general, ha volgut agrair el paper de La Caixa en la companyia i en la seva carrera, i ha volgut fer un balanç del mig segle de trajectòria, tot concloent que es sent molt satisfet de la feina feta, que troba una gran coherència en tot el que ha realitzat durant aquests cinquanta anys ("tot lliga" i queda un conjunt "sense fisures", afirma), i que amb aquest bagatge, "ja ho podria tancar tot".