Ho va dir una vegada un heroi de l'ofici: "Ja hi ha massa cançons". Per tant, si es fan noves, han de ser bones. Les paraules, més o menys precises, són de Lluís Gavaldà, líder d'Els Pets. D'aquelles, quan les va pronunciar, ni tan sols hi havia plataformes d'streaming, ni singles cada divendres, ni temes pensats per a TikTok. És a dir, el combo ideal perquè un tema caduqui abans que la crema pastissera.
Les covers són més antigues que el fil negre, però també una magnífica opció per al reciclatge sonor
Una bona manera de no contribuir a la infoxicació musical que vivim és, com amb la roba, donar segones oportunitats. En aquest cas, a les cançons. A les bones. Les covers són més antigues que el fil negre, però també una magnífica opció per al reciclatge sonor. Així i tot, es prodiguen poc a l'indie. Potser per això, quan passa, és motiu de celebració. Expliquen els més vells del lloc que hi va haver una banda fa anys, Luna es deiexes, que va fer que Sweet Child O' Mine (Guns N'Roses) deixés de sonar ridícula.
Ments obtuses, cançons antològiques
Lluna era un grup de culte entre la parròquia alternativa. Els van preguntar per què fer una versió dels d'Axl Rose. Per què triar un tema d'un grup tan allunyat d'ells en el musical i en l'ideològic. La resposta va ser que fins i tot les ments més obtuses podien escriure cançons antològiques. Deu combregar amb aquesta idea Chico Blanco, jove músic granadí amb una creixent carrera entre l'electrònica i l'urbà, a més d'una intransferible i gens dogmàtica manera de relacionar-se amb el LGTBI+. El músic ha decidit desempolsegar una cançó als antípodes –en principi– del seu ésser: Cadillac solitario (1983) ha quedat com a Cadillac per a Pablo Cobo. La cançó del català Loquillo (escrita pel seu inseparable, per èpoques, Sabino Méndez) ha passat de la cosa més arnosa –samarreta imperi, imaginari heteronormatiu i balada rock– a una versió més inclusiva, "nene por qué no volviste a llamar", més mental i inquietant, amb un genial clip, de veus cavernoses, toc hiperpop i amb un final house cluber que desencapotaria qualsevol dia ennuvolat.
La cançó del català Loquillo ha passat de la cosa més arnosa a una versió més inclusiva, "nene por qué no volviste a llamar", més mental i inquietant, amb un genial clip, de veus cavernoses, toc hiperpop i amb un final house cluber
Chico Blanco demostra que en l'obtús ell té molt a dir; que reversioni tot allò que sigui obtús, si us plau. I també demostra que les versions són una excel·lent excusa per tornar al present cançons genials que van agafant pols en les golfes-pop. Perquè les generacions han de dialogar.