Aquisgrà (capital de l’Imperi carolingi), 11 de setembre de 878. Fa 1.147 anys. El rei Lluís II, anomenat el Quec —o el Tartamut—, besnet de l’emperador Carlemany i tercer rei de França, nomenava Guifré nou comte de Barcelona. Guifré, que durant la seva existència molt probablement ja seria conegut amb el patrònim “Pilosus” (el Pilós), ja era comte —és a dir, delegat territorial del poder central— als comtats d’Urgell, de la Cerdanya, del Conflent i d’Osona, i amb aquell nomenament esdevenia el funcionari reial més poderós de la Marca de Gòtia, la regió més meridional del regne francès. Qui era Guifré i per què la cancelleria reial francesa el va "premiar" amb aquella acumulació de càrrecs? Quina relació tenia Guifré amb la cancelleria reial? És cert que era descendent de l’emperador Carlemany i, per tant, parent del rei Lluís II?
D’on venia Guifré?
L’origen genealògic de Guifre continua envoltat de polèmica. Una part de la historiografia sosté que era fill del comte Sunifred I d’Urgell, un terratinent "indígena" originari de la Ceretània —l’actual Cerdanya— que hauria facilitat el trànsit de poder d’aquell territori —dels àrabs als francs (785). I una altra part sosté que era net del comte Bel·ló de Carcassona, un terratinent descendent del monumental exili de la Tarraconense i de la Narbonesa cap al regne dels francs, que es va produir durant la invasió àrab (714-723). No obstant això, tant Sunifred com Bel·lò formaven part d’un mateix corpus social: el de les velles oligarquies visigòtiques de l’extrem nord d’aquell domini —les actuals Catalunya i Llenguadoc—, que s’havien exiliat. Per tant, Guifré era un producte d’aquell fenomen.
Per què Guifré va acumular tants càrrecs?
La resposta a aquesta pregunta l’hem de buscar mig segle abans, en el decurs d’uns fets transcendentals que marcarien el futur d’aquells primigenis comtats catalans (o, més ben dit, precatalans). L’any 826 havia esclatat la revolta d’Aissó, la primera guerra civil de la història de Catalunya, que enfrontaria els comtes d’origen "indígena" (partidaris de conrear la pau amb el califat andalusí) i els comtes d’origen "palatí" (els cabalers de les famílies oligàrquiques de la cort, que estimulaven la guerra amb el califat per a guanyar honors i beneficis). Aquell conflicte es va saldar amb la victòria dels cabalers “palatins” (827), i moltes famílies oligàrquiques "indígenes" van quedar marginades del poder. Excepte la família de Guifré (avis i pares), que, malgrat ser "indígenes", haurien combatut al costat dels cabalers "palatins".
Molt probablement, la tradició de les "quatre barres de sang" (un lleial Guifré combatent fins a la mort i l’escut amb la marca dels dits, que simbolitza el reconeixement de Lluís II) intenta explicar aquesta estreta relació entre la família de Guifré i la cancelleria reial (partidari dels cabalers "palatins" a la guerra civil precatalana). I aquesta seria la causa que explicaria el fet que, passat mig segle, Guifré tingués aquesta significativa acumulació de càrrecs. Entre el 878 (quan completa l’acumulació de càrrecs comtals) i el 897 (any de la seva mort), Guifré va ser "l’home d’Aquisgrà" a la Marca de Gòtia, fet que no li impediria afegir-se a la inèrcia general feudal (usurpació de béns públics, com l’exèrcit, la hisenda o la justícia) i esdevenir el primer comte català —dependent del poder central— que transmetia el seu càrrec per herència.
El matrimoni de Guifré
I aquesta estreta relació es veuria recompensada amb un matrimoni polític, que el confirmaria, plenament, en la seva posició de comte més poderós de la Marca de Gòtia. L’any 877 (amb 37 anys, una edat avançadíssima en aquella època) es casava amb Guinidilda (d’edat desconeguda). També amb Guinidilda succeeix el mateix que amb Guifré. Una part de la investigació historiogràfica sosté que és filla del comte Borrell I de Cerdanya —un oligarca "indígena", cosí germà del pare de Guifré. Però, en canvi, una altra part sosté que seria filla de Robert "Braç de Ferro" i de... Judit de Flandes, ...neta de l’emperador Carlemany!!! Segons aquesta mateixa part de la investigació, Robert i Judit —els pares de Guinidilda i els sogres de Guifré— eren comtes carolingis de Flandes i havien viscut una curiosa història d’amor, amb segrest inclòs.
La hipòtesi de l’origen reial de Guinidilda no ha estat plenament confirmada, però hi ha una dada que, per significativa, resulta molt reveladora: Guinidilda va ser, automàticament, associada al poder comtal. Després de les noces (877), la immensa majoria dels documents de la modesta cancelleria comtal barcelonina, els signen tots dos. I aquest detall, en una societat de marcada cultura patriarcal com la d’aquella època, té molta importància. Guifré i Guinidilda engendrarien deu fills. Cinc nois (Guifré, Miró, Sunifred, Radulf i Sunyer) i cinc noies (Emma, Ermessenda —no és la de Carcassona—, Cixilona, Riquilda i Guinidilda, com la mare). Entre aquesta descendència hi trobem tres noms que són habituals a la cort d’Aquisgrà (Radulf, Riquilda i Guinidilda). I si bé aquest detall no confirma res, sí que resulta prou significatiu.
Guifré era descendent de Carlemany?
Guifré no era descendent de Carlemany. En canvi, la seva muller Guinidilda molt probablement ho seria. I considerant que Guifré seria el primer comte de la Marca de Gòtia que transmetria hereditàriament el càrrec, tots els comtes dependents (897-987) i els comtes independents —i reis d’Aragó, València, Sicília i Sardenya— (987-1410) que el van succeir serien descendents de Carlemany. Serien una branca menor de la família imperial carolíngia. I aquesta condició hauria pogut tenir un gran pes quan, amb la mort de Lluís V (987) —el darrer rei de la nissaga carolíngia de França—, Borrell II de Barcelona (net de Guifré i de Guinidilda), per diversos motius, i un d’ells la coronació d’un membre d’una altra branca menor, es negaria a renovar el pacte de vassallatge al nou monarca Hug Capet, fet que precipitaria la primera independència nacional catalana (987).