La portada del Diario de Barcelona del 20 de juliol del 1924, ara farà un segle, mostrava l’aspecte d’una plaça del Pi, en ple centre de la ciutat, plena de gom a gom. La foto, que mostra una munió d’homes amb barret, retrata el multitudinari adeu que la ciutat va oferir al dramaturg Àngel Guimerà amb motiu del seu enterrament, aquest divendres farà cent anys.
L’edició del 20 de juliol del diari informa sobre alguns detalls de l’enterrament sota el títol “Entierro de Don Ángel Guimerà: Cataluña en peso exterioriza su duelo”. L’enterrament es va celebrar sense caràcter oficial perquè els familiars -atenent les indicacions de l’autor- no van acceptar els oferiments que van fer les autoritats. Així i tot, “el seu enterrament va revestir els caràcters d’una manifestació de dol imponent la qual va prendre la ciutat en massa i a la qual es va adherir Catalunya”, diu el diari.
Barcelona col·lapsada
Un segle enrere el centre de la ciutat va viure un dia intens per acomiadar el dramaturg. Hores abans de l’enterrament els balcons, finestres i terrats dels carrers de Petritxol, la plaça del Pi, del Beat Oriol, Boqueria, Hospital, Sant Pau Unió i les Rambles es van omplir de persones que volien acomiadar-se del poeta.
El cos de Guimerà reposa des d’aquell dia en un fèretre de roure. Damunt del seu pit s’hi va col·locar una insígnia de la Unió Catalanista de la qual havia estat president. Des de la casa mortuòria els empleats de la funerària van dur el fèretre carregat a les espatlles fins a la plaça del Pi on l’esperava el cotxe fúnebre. La marxa va ser contemplada per milers de persones i el servei de tramvia va estar interromput durant una hora davant el col·lapse.
La carrossa amb les restes d’Àngel Guimerà van arribar al cementiri de Montjuïc al voltant de les sis de la tarda. La premsa de l’època descriu que ho va fer acompanyat d’un miler de joves a peu. L’autor va ser enterrat en un hipogeu bizantí que ell mateix va adquirir el 1883 quan la seva mare va morir. L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, en qualitat d’amic i en nom de la família, va ser l’encarregat de donar les gràcies als presents. “El seu cos –va dir- queda a la terra, però la seva ànima està al cel, i nosaltres guardarem el seu record a la nostra i seguirem les seves ensenyances”.
Per commemorar el centenari de la mort de Guimerà, aquest dimecres s’ha fet una ofrena floral davant de la seva tomba a Montjuïc. L’acte l’han organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament del Vendrell i s’ha fet una lectura dramatitzada de fragments de ‘Terra baixa’, a càrrec de Carme Sansa i Enric Majó. L’ofrena floral d’avui és un dels 179 actes programats arreu en el marc de l’Any Guimerà. L'acte s'ha fet en presència d'unes desenes de persones.
El catalanisme d’Àngel Guimerà
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha recordat que el 1924, en temps de la dictadura de Primo de Rivera, l’assistència multitudinària al funeral de Guimerà també va servir per reivindicar el catalanisme que representava la seva figura. L’alcalde del Vendrell ha llegit uns versos de l’escriptor per recordar la voluntat de Guimerà de romandre a Montjuïc.
La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, més enllà del dramaturg de prestigi internacional, ha reivindicat la faceta d’Àngel Guimerà com a “poeta importantíssim”. “Demà farà 100 anys de la seva mort, i penso que és un bon moment no només per donar-li les gràcies sinó per recordar-ne la vigència, per recordar-nos que som nans a les espatlles de gegants. I que el nostre patrimoni també és responsable que tinguem una literatura tan viva, i ens garanteix la continuïtat cap a futur”, ha conclòs Arretxe, segons informa l’agència ACN.