Sota la presidència del president de la Generalitat, Quim Torra, i de la Consellera de Cultura, Laura Borràs, el Palau de la Generalitat ha acollit l'acte de cloenda de l'Any del Centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya. Gràcies a la tasca de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Puig i Cadafalch, i a l'impuls d'Eugeni d'Ors, conseller d'Instrucció Pública, fa cent anys es van desenvolupar els primers centres bibliotecaris a localitats mitjanes. Cinc d'aquelles biblioteques ja han acomplert el centenari: Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques i Canet de Mar. El president Torra ha aprofitat l'ocasió per fer un anunci llargament esperat: enguany es posarà en marxa un carnet únic d'usuari de biblioteques que facilitarà que tots els usuaris puguin emprar els serveis de les biblioteques públiques catalanes, amb un catàleg únic i un servei de préstec unificat.
Biblioteques per tenir cura de l'ànima
A l'inici de l'acte els actors Rosa Cadafalch i Pep Pla han representat una escena històrica de la creació de les primeres biblioteques i han enaltit la tasca de les bibliotecàries, que van jugar un paper clau en la difusió de la cultura pel territori. La consellera Laura Borràs ha pres la paraula per recordar les primeres biblioteques del món conegudes, amb una finalitat no gaire diferent de les actuals: "La biblioteca és una casa on es té cura de l'ànima, tal i com es deia en la primera biblioteca de què es té constància: la de Ramses II, de l'any 2000 abans de Crist". Borràs ha recuperat un text d'Eugeni d'Ors quan les primeres biblioteques de la xarxa eren a punt d'obrir-se, en què Xènius comparava la creació d'aquests centres amb el moment en la creació de l'Univers en què es va fer la llum. La creació de les biblioteques, a principis de segle XX, era una forma de fer una Catalunya Nova, segons D'Ors, i Borràs ha reivindicat que aquesta tasca de les biblioteques continua, i ha assegurat que Catalunya, perquè té biblioteques, és un país plural, acollidor i obert. "Som el que som gràcies, en bona part, a que algú va pensar que les ànimes dels ciutadans haurien de curar-se tant com els seus cossos", ha assegurat la consellera.
Reserves per a l'hivern de l'esperit
Borràs ha volgut reivindicar la tasca cultural desenvolupada abans de la guerra civil, que va ser destruïda pel franquisme (com la mateixa Biblioteca de Les Borges Blanques enderrocada en aquells anys). "Hem volgut desenvolupar un projecte que venia de la República i que va quedar estroncat amb la dictadura", ha afirmat. I ha volgut dir que "continuem construint per estar a l'alçada dels somnis dels que van crear les primeres biblioteques catalanes" i ha volgut celebrar que Catalunya ja té més de 400 biblioteques, "reserves per a l'hivern de l'esperit", en paraules de Margarite Yourcenar. La consellera ha afirmat que cada biblioteca és un far cultural que ofereix una mica de llum, i ha reivindicat que aquesta llum no serà completa fins que arribi, també, per als que estan injustament tancats a la presó.
Les biblioteques de la democràcia
La bibliotecària Carme Renedo, a continuació, ha fet un resum de la història de les biblioteques catalanes, i ha recordat per començar que les biblioteques s'enriqueixen en temps de democràcia i llibertat i que s'aprimen en moments d'opressió i dictadura. Ha recordat que en temps de la Mancomunitat les biblioteques, molt modernes, van ser tot un símbol de difusió de la cultura. Després d'un temps de paràlisi durant la dictadura de Primo de Rivera, va haver-hi una gran expansió en temps de la República i les biblioteques van patir una regressió molt forta amb el franquisme. Però a desgrat de tot, Renedo ha recordat que en aquells anys les biblioteques es van convertir en centres de resistència cultural. I ha celebrat que després del retorn de la democràcia es van tornar a dinamitzar les biblioteques. Renedo ha reivindicat la tasca dels bibliotecaris com una tasca de país. "Les nostres biblioteques viuen i bateguen", ha assegurat Renedo qui ha reclamat la història reivindicativa, però alhora fràgil, de les biblioteques catalanes: "Tenim un país tan fràgil i tan humà com nosaltres mateixos", ha assegurat.
Carnet únic
El president Torra i la consellera Borràs han lliurat als responsables de les 5 biblioteques centenàries els diplomes commemoratius. Al discurs de clausura de l'acte, Torra ha anunciat que, per fi, el 2019 es posaria en marxa un projecte llargament reivindicat: la creació d'un carnet únic de biblioteques amb un catàleg unificat, el que permetrà als usuaris accedir a la consulta o al préstec a qualsevol biblioteca. El president ha reivindicat l'esperit modernitzador de la Mancomunitat que va voler que cada poble tingués la seva biblioteca, la seva escola, la seva carretera i el seu telèfon. Torra ha recordat que "la Mancomunitat va fer de la cultura la seva raó de ser". "Enlloc de la raó de la força, nosaltres advocarem sempre per la força de la raó", ha assegurat el president. Torra ha reivindicat els llibres i la cultura com a eina de lluita contra la intoxicació i el populisme i ha manifestat que la Generalitat ampliaria el seu suport a les biblioteques i a la lectura. "La República que volem construir la volem construir sobre la cultura, el talent i la llibertat", ha explicat Torra, qui ha acabat el seu discurs recordant que un bon grup d'escriptors, el 1939, es van exiliar en un bibliobús, enduent-se la llengua i la cultura a l'exili per preservar-los. "Ara tornem a viure un exili i una presó que no hauríem d'estar vivint", ha explicat, i ha conclòs el seu discurs amb un homenatge als presos polítics i exiliats.