El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugura aquest dimecres l’exposició El culte a la bellesa, una mostra que es podrà visitar fins al 8 de novembre i que proposa un recorregut pels ideals estètics que han marcat diferents èpoques i cultures. L’exposició, impulsada per Janice Li a la Wellcome Collection de Londres, analitza com s’han construït històricament els cànons de bellesa i posa el focus en els cossos i les identitats que han quedat al marge d’aquests models dominants. El projecte també planteja el debat sobre si existeix realment un ideal universal de bellesa, una qüestió que pren una nova dimensió en plena era dels tutorials estètics de TikTok, la pressió sobre la imatge i el retorn de patrons de primesa extrema.

A través de més de 400 obres, El culte a la bellesa reuneix artistes de perfils i èpoques molt diverses, com William Hogarth, Angélica Dass, Narcissister, Colita, Isidre Nonell, Sandra Gamarra o Marina Vargas, per explorar com han evolucionat els cànons estètics i quins espais existeixen als marges d’aquests models dominants. El color rosa travessa tota la proposta expositiva com un fil conductor que remet, gairebé de manera inconscient, a la pressió estètica exercida especialment sobre les dones. La comissària de la mostra, Júlia Llull, ha explicat que un dels grans reptes ha estat analitzar com la idea de bellesa s’inscriu en els cossos i com està condicionada pels contextos culturals, econòmics, socials i polítics de cada època. “L’objectiu de l’exposició és adonar-nos que la bellesa és un concepte creat, habitat i construït socialment i políticament i que, per tant, també el podem revisar, reformular, reconstruir i desfer”, ha defensat.

La bellesa fora dels marges

La mostra posa en qüestió els límits dels models de bellesa hegemònics i reivindica la possibilitat de trobar experiències estètiques fora dels patrons tradicionals. Segons ha explicat l’altra comissària de l’exposició, Blanca Arias, el recorregut defensa que la bellesa és una experiència universal que no es pot restringir només a determinats cossos. Aquesta reflexió pren forma, entre altres peces, en una videoinstal·lació de Lorenza Bötner en què l’artista, que va perdre els braços de petita després d’un accident amb un pal elèctric mentre intentava arribar a un niu d’ocells, apareix immòbil recreant la Venus de Milo amb el cos completament pintat de blanc. En un moment de la projecció, Bötner mira directament a càmera i interpel·la l’espectador amb una pregunta: “Què faries si l’art cobrés vida?”. Arias considera que aquesta peça convida a replantejar-se per què alguns cossos poden ser percebuts com a bells dins d’un museu, però no fora d’aquest espai.

Entre les peces que formen part del recorregut d’El culte a la bellesa també hi ha una reinterpretació de La maja desnuda creada per l’artista Peliagudas, que presenta la figura femenina sense depilar, així com fotografies de concursants de Miss Regne Unit amb el maquillatge desfet després de perdre el certamen. Les obres qüestionen els ideals de perfecció i la construcció social de la feminitat. El tancament de l’exposició el protagonitza una de les peces més impactants del recorregut, Narcissister, que explora el pes simbòlic i físic de la pressió estètica i del culte a la bellesa transmesos de generació en generació, en aquest cas a partir de la relació de l’artista amb la seva pròpia mare.