Els veïns de Vallfogona de Riucorb homenatgen Francesc Vicent Garcia (Tortosa 1579 - Vallfogona de Riucorb 1623), el Rector de Vallfogona, amb l’objectiu de preservar el seu llegat i mantenir viva la memòria. El poeta-eclesiàstic va morir el 2 de setembre de 1623 en aquest municipi de la Conca de Barberà i, entre altres particularitats, també se’l recorda com el mossèn 'verd' que escrivia poemes eròtics, recordava ara fa un any a ElNacional.cat Pep Antoni Roig en un reportatge.

Vallfogona de Riucorb acollia aquest dissabte l’acte central de l’Any del Rector de Vallfogona decretat pel Govern per commemorar els 400 anys de la seva mort. L'alcalde Francesc Llobet ha reivindicat, segons recull l’agència ACN, la importància de la figura del Rector més enllà del mite: "ressaltar molt la part literària, va ser el poeta català més important del barroc". A més, destaca que en la celebració es farà una recreació virtual de les carrosses dissenyades per Antoni Gaudí per al primer homenatge al poeta l’any 1879, que finalment no es van arribar a crear.

Un amant del sarcasme i la crítica permanent

Tal com descrivia Roig en aquest diari, el Rector de Vallfogona era amant del sarcasme, la crítica permanent i se’l coneixia per un ús esmolat de la llengua capaç de transformar “la grolleria en un art”. Destaca el fet que, tot i ser mossèn, escrivia poemes eròtics i, a més, li agradava poetitzar l’art d’anar de ventre. El llegat del vallfogonisme, escriu Roig, és també “un finíssim estil per poetitzar l’acte de cagar”.

Poemes escrits des del lavabo

Alguns poemes van ser escrits des del lavabo i alguns sonets freguen la pornografia. "Desengany del món" és un extensíssim poema amb referències a la variabilitat de la fortuna, l'evidència de la fe construïda a base de falses aparences o el desengany davant la vida. La seva obra respon a un moment en què existeixen una sèrie de factors que deriven en un pessimisme intel·lectual, que també es troba en escriptors espanyols de la seva generació, com Quevedo, Góngora, Calderón de la Barca o Lope de Vega.

A “Desengany del món” Rector usa en les primeres estrofes la figura de la musa Talia per invocar la comèdia de la qual vol ajudar-se i ens presenta la tirallonga de temàtiques i elements que podríem ajuntar dins aquest desengany vital: la fortuna, els elements que conformen la societat, l'escepticisme davant la vida, la fugacitat del món, el destí després de la mort, etc.

El seu darrer any de vida

Aquest dissabte es compleix el 400 aniversari de la seva mort. Del seu darrer any de vida, el 1623 se sap que el 9 d’abril és a Valls per deixar constància davant de notari que ha recollit al monestir de Santes Creus la relíquia de santa Bàrbara promesa l’any 1617 per l'abat del monestir. I poc després, a mitjan juny, ja està malalt, perquè consta que el prevere Pau Martí es fa càrrec de la seva parròquia.

El Rector testa a Vallfogona el 31 d’agost del 1623 i mor el 2 de setembre, a l’edat de 44 anys. No se sap la causa de la seva mort ni tampoc se n’ha conservat la sepultura, tot i que es coneix que està enterrat al cementiri dels preveres de Vallfogona.