Avui l'Agència Espacial Europea ha donat a conèixer la segona versió del catàleg de la Missió Gaia, un satèl·lit que des de desembre de 2013 recorre l'univers mapejant-lo i des de juny de 2014 envia informacions des de l'espai, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. La presentació s'ha fet, també, a la Universitat de Barcelona, un dels centres científics associats al projecte. La Missió Gaia recull les informacions obtingudes pel satèl·lit durant els seus primers 22 mesos de funcionament, fins 2016. S'han aconseguit nombrosos avantatges sobre el catàleg espacial que es va presentar el 2016, amb moltes menys dades. El 2016 només es podia mostrar el moviment de 2.000.000 d'estrelles, ara s'ha pogut deduir-ne el principi de moviment de 1.300 milions d'estels de la Via Làctia i de galàxies properes, a més de determinar la posició de 400 milions d'estels més. I el moviment s'està analitzant amb una gran precisió. Però, a més a més, s'han analitzat les grans masses de gas i de pols estelar que omplen l'univers. Aquestes informacions estan disponibles, a partir d'avui, en accés obert, a la pàgina de l'Agència Espacial Europea.

És una mena de Google Maps on es pot veure el cosmos amb moviment i en tres dimensions

Guia detallada de l'Univers

Francesca Figueras, professora de la Universitat de Barcelona i membre de l'equip de la Missió Gaia, ha resumit la descoberta: "És una mena de Google Maps on es pot veure el cosmos amb moviment i en tres dimensions". I això serveix per investigar l'origen de la nostra galàxia i preveure'n la seva futura evolució. La Missió Gaia ha ampliat enòrmement els nostres coneixements astronòmics. Ara se sap a quines velocitats es mouen els estels, i podem preveure'n l'evolució i deduir-ne la composició. Això és essencial, perquè com comenta Francesca Figueras, "tot es mou al cel", i ho demostra assegurant que fa molts anys l'Estrella Polar a la Cerdanya senyalava ben lluny del Nord... 

missio gaia color

Aclarir la matèria fosca

Les dades obtingudes també serviran per intentar localitzar la matèria fosca a l'Univers; s'espera que ben aviat se sàpiga si hi ha una massa de matèria fosca al voltant del Sol. De fet, amb una primera observació de les dades de Gaia, no es pot verificar l'existència de forats negres prop de la nostra galàxia, com alguns defensen. Amb les dades de Gaia també podrem trobar nous exoplanetes. I es podrà saber quants braços té l'espiral de la nostra galàxia. També es podrà determinar l'edat de moltes estrelles a través d'una anàlisi cromàtica de la seva llum... Figueras està convençuda de que canviarà els models que tenim de formació i evolució de la galàxia. De fet, hi ha moltes teories preparades que podran verificar-se (o no) amb les riquíssimes dades que avui s'han donat a conèixer a la comunitat científica.

milky way

Obrir interrogants

Però si bé els resultats de Gaia poden ajudar a resoldre moltes qüestions científiques pendents, també, sens dubte, obriran nous interrogants. "Els models que teníem fins ara han quedat qüestionats. Les coses no són tan senzilles com pensàvem. Haurem de dissenyar nous models. Veiem diferències entre com es mouen unes estrelles i les altres, veiem detalls que abans no vèiem", asseguren els investigadors catalans. Per exemple, s'ha pogut calcular l'òrbita de les petites galàxies que orbiten al voltant de la nostra galàxia, i s'ha demostrat que no totes orbiten en el mateix pla, com havien previst alguns models.

La materialització d'un llarguíssim projecte

"Avui ho hem aconseguit", ha anunciat Francesca Figueras, una de les professores que ha participat en aquesta iniciativa des de fa molts anys. "Les dades que tenim són tan precises que es podran utilitzar durant moltíssims anys" A finals de 2020 s'espera un tercer mapejat del cosmos amb dades de la Missió Gaia, molt més complet. I s'espera que Gaia continuï enviant imatges fins a 2023, que és quan es calcula que se li acabarà el gas que necessita per al seu funcionament. Però la Missió Gaia només treballa amb llum visible. S'espera que ben aviat un nou satèl·lit, el James Webb, un telescopi espacial, se situï prop de Gaia i pugui obtenir dades més completa, amb dades obtingudes mitjançant infrarrojos.

Catalunya protagonista

Aquest projecte implica 450 investigadors, amb participació de nombrosos actors de Barcelona, especialment de l'equip de l'Institut de Ciències del Cosmos, de la Universitat de Barcelona, que compta amb una vintena de científics de diverses especialitats. Francesca Figueras ha volgut resultar que la ciència catalana va ser essencial per a la Missió, des dels seus inicis, el 1995 (fins i tot havien participat en el disseny del projecte i en el prototip de sistema de tractament de dades). En l'actualitat, els científics catalans lideren la part de treball d'arxiu de Gaia: han processat un bilió d'observacions de dades, fins avui. I els investigadors d'aquest equip han publicat sis articles científics, a la revista Astronomy & Astrophysics,  que demostren la validesa de les dades recollides.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat