Els tres festivals de música més subvencionats pel Govern tenen una programació en català inferior al 20 %. És la conclusió d'un estudi sobre la presència de la llengua als festivals del país en els últims quatre anys que ha elaborat Plataforma per la Llengua. El festival Cruïlla és el que rep més diners públics i enguany ha programat un 15 % de música en català. L'acompanyen en el podi el Vida Festival, amb un 19% de català; i el Festival de la Porta Ferrada, amb un 12%. L'únic festival que té "normalitzada" la presència del català, és el Canet Rock, que enguany ha tingut un cartell amb un 86% d'artistes en llengua catalana. L'entitat en defensa de la llengua ha denunciat com un fet "inadmissible" que el Govern no inclogui una clàusula en els contractes per oferir aquestes subvencions que "forcin els festivals a incloure més música cantada en català".
Segons l'estudi de Plataforma per la Llengua, el Cruïlla, que rep una subvenció de 150.000 euros i un ajut reintegrable de 305.000 euros, ha patit una disminució de la presència del català en els últims anys. Així, el 2021 el cartell tenia un 25% de català, que el 2022 es va reduir al 18% i aquest 2023 ha caigut fins al 15%. El Vida Festival, que per aquesta edició ha obtingut 125.158 euros de subvenció i 224.842 reintegrables, també ha patit una disminució del català en el cartell, tot i que la diferència és menor, ja que el 2021 era del 20% i aquest 2023 ha estat del 19%.
Finalment, el Porta Ferrada, que s'ha endut 118.309 euros de subvenció i 121.691 reintegrables, ha reduït dràsticament el català en l'última edició, en què ha estat del 12%. En anys anteriors s'havia situat en el 28% i 29%. En aquest context, el Canet Rock, el quart festival que rep més diners públics —enguany 103.236 euros de subvenció i 290.602 euros reintegrables —és l'únic que ha registrat un augment en la presència de llengua catalana. El 2021 va ser del 57%; el 2022, del 70%; i aquest any ha arribat fins al 86%.
Plataforma per la Llengua demana al Govern que actuï
Plataforma per la Llengua ha lamentat que la situació no ha canviat des del 2016, quan va publicar l'últim informe sobre la música en català, i n'ha responsabilitzat el Govern. Li ha retret mantenir la situació "tot i el context de desigualtat i de precarietat que viu el sector" i tenint en compte que "la música en castellà o en anglès té unes condicions molt més favorables i un suport d'altres administracions públiques potencialment molt superior". L'organització considera que el Govern hauria d'aprofitar la seva posició com a agent subvencionador i prestador, per incloure "clàusules que forcin els festivals a incloure més música en català".