Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, 3 d’abril de 1493. Fa 530 anys. Cristòfol Colom, acabat d’arribar del primer viatge transoceànic, s’entrevistava amb els reis Ferran i Isabel, per passar balanç del resultat d’aquella empresa. En aquelles entrevistes, que es perllongarien per espai d’unes setmanes, hi van participar diversos personatges dels estaments de poder catalans i valencians, que, de manera indirecta, ja havien estat presents en la preparació del primer viatge. Un d’aquests personatges seria el diplomàtic Bernat Boïl, en aquell moment vicari general de l’orde dels Mínims als territoris peninsulars de la monarquia hispànica. Bernat Boïl s’embarcaria en el segon viatge (1493) designat pel pontífex valencià Alexandre VI —el papa Borja— com la màxima figura pastoral de la tripulació i de la futura colònia. Seria el primer bisbe d’Amèrica.
D’on venia Bernat Boïl
L’origen de Bernat Boïl ha generat un important debat en relació a la identitat del personatge. Boïl va néixer l’any 1445 a Saidí, un petit poble situat al marge esquerre del riu Cinca, molt a prop de la vila de Fraga. L’origen d’aquest petit poble datava de l’època de dominació musulmana (segles VIII a XI). Però durant la centúria del 1100, la vall baixa del Cinca va ser ocupada pels catalans. L’any 1120, Avin-Hilet, valí de Lleida, havia transferit el domini de Saidí a Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona. Però aquell domini no es faria efectiu fins a la campanya militar del seu successor Ramon Berenguer IV l’any 1149 (conquesta de Lleida, Fraga i Mequinensa). A mitjans del segle XII, Saidí va passar a formar part del marquesat de Lleida i va quedar enquadrat dins el territori de la diòcesi de Lleida.
Bernat Boïl, com a mínim tan català com aragonès
La línia divisòria entre el Principat de Catalunya i el regne d’Aragó va ser desplaçada a est i oest en diverses ocasions. Però quan va néixer Bernat Boïl (1445) el poble de Saidí i la vall del Cinca formaven part del regne d’Aragó. No obstant això, no podem oblidar altres detalls tan importants i tan decisius com aquest. La reconquesta de Lleida (1149) havia impulsat la restauració de la vella diòcesi ilerdense de l’època romanovisigòtica (segle V). I la repoblació d’aquell territori es va dirigir des de Lleida, i amb gent procedent dels comtats pirinencs de llengua i cultura catalana. La societat on va néixer i créixer Boïl era filla d’aquella empresa repobladora. I la seva ciutat de referència sempre seria Lleida, que va ser on Boïl va viure un bon grapat d’anys de la seva vida, mentre cursava estudis superiors.
Quina connexió tenia Boïl amb el poder?
La carrera de Boïl comença a Aragó, però ràpidament s’emplaça a Catalunya, seu de la cancelleria reial. L’any 1473 Boïl és a Daroca (Aragó) com a secretari de Pedro Zapata, amic personal del futur rei catòlic. No obstant això, les capacitats intel·lectuals de Boïl devien impressionar Ferran, perquè en assolir el tron el reclamaria a la cancelleria de Barcelona (1480). A la capital catalana Boïl s’inclinaria definitivament per la carrera eclesiàstica. L’any següent (1481) seria nomenat rector de la parròquia de Santa Maria del Pi i, al mateix temps, tresorer del bisbat de Barcelona. I un any més tard (1482), seria nomenat vicari superior dels ermitans de Montserrat. En aquest punt és important destacar que va ser promogut per l’abat Della Rovere, de la poderosa família del mateix nom aliada dels pontífexs valencians Borja i del seu partit, els catalani romans.
Què feia Boïl a Sant Jeroni de la Murtra?
Abans del retorn de Colom i de la preparació del segon viatge (1493), Boïl ja havia treballat per la diplomàcia de Ferran el Catòlic. Entre 1486 i 1487, i el 1492 de nou, havia viatjat a París amb l’objectiu d’aplanar el camí per a la devolució dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, que Joan II —pare del Catòlic— havia empenyorat (1462) per obtenir el finançament que li permetria guanyar la Guerra Civil catalana (1462-1472). Aquella empresa de devolució, estrictament “catalana”, culminaria amb èxit a Barcelona (19 de gener de 1493). Però abans, Ferran el Catòlic patiria un greu atemptat a les escales del Palau Reial (7 de desembre de 1492). I mentre esbrinaven qui hi havia darrere aquell regicidi, Ferran i el seu equip negociador serien evacuats a la Murtra, i allà signarien l’acord final i s’hi estarien fins que va arribar Colom (abril, 1493).
En qualitat de què s’embarca Boïl?
L’eix rei Ferran-papa Borja és ben conegut. I, precisament, aquest eix seria el que explica la participació de Boïl en l’empresa americana. El segon viatge colombí, a diferència del primer, va ser un impressionant desplegament de recursos amb un únic propòsit: la colonització de les noves terres. I aquesta empresa requeria el trasplantament de tota l’estructura de poder de la metròpoli a la colònia. La cancelleria barcelonina de Ferran no va deixar cap fil per lligar i va sol·licitar al pontificat el nomenament d’un vicari apostòlic —l’equivalent a un bisbe— que seria el pastor espiritual de la tripulació (més de mil cinc-cents homes i dones, embarcats en un comboi d’un mínim de disset naus) i, més endavant, de la comunitat cristiana de la colònia. D’aquesta manera, el català Bernat Boïl es convertiria en el primer bisbe catòlic de la història d’Amèrica.