El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat obrirà el dissabte 13 les visites al públic de la reproducció de la cascada de Gaudí. Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la font desapareguda, que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i que s'ha situat als jardins d'aquest museu d'Agbar. La reconstrucció de la font s’emmarca dins del pla de renovació de l’oferta museística del recinte. Per celebrar l’obertura oficial al públic de la font, aquest dissabte totes les visites seran guiades. Es realitzaran a les 12 h, 12.30 h, 13 h, 13.30 h, 17 h i 17.30 h (a les hores en punt les visites seran en català i a les mitges, en castellà). La visita, d’una durada de 30 minuts, explicarà la història de la cascada i el procés de reconstrucció que s’ha dut a terme. L’entrada al Museu de les Aigües aquest dissabte 13 d'abril tindrà un preu únic i especial de 8 €. A partir del dia 13 hi haurà visites guiades a diari, en horaris prefixats. Es podrà fer la reserva prèvia per correu electrònic.

Cascada Gaudí Institut Amatller d'Art Hispànic 1932

La Casa Vicens el 1932, amb el templet en primer pla i la cascada entre la font i la casa. Foto: © Institut Ametller d'Art Hispànic.

Una obra monumental i funcional

La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala per sobre la cascada. Situada a 10 metres de la casa, servia per preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per refrescar l'habitatge als mesos de calor.

Cascada Gaudí Museu de les Aigües (4)

Reproducció fidel de l'original

Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala, que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat estrictament el projecte de Gaudí).