Moltes xiques joves als anys 70 van escollir la carrera de magisteri com una opció per a seguir estudiant i tenir una professió. Emma Zafón, periodista i escriptora de Llucena (Castelló), ens relata a Casada i callada (Empúries) la història d’una dona que marxa del poble a la ciutat de Castelló per a ser mestra. Al mateix temps, comença a festejar amb el Ximo, un noi d’Alcora. Amb el cap “ple de pardals”, la protagonista ens explica passatges de la seva joventut i ens deixa entreveure un to insatisfet. Potser no és tan evident el to, però sí la selecció de moments per fer-nos entendre les expectatives enfonsades per una boda comuna, sense focs artificials ni papallones a la panxa, o una lluna de mel no escollida: “en el seu cap no hi havia una cosa millor que Espanya i ja feia temps que li havia entrat curiositat de conèixer el nord però no anirem al País Basc perquè hi ha ETA”. Amb frases com aquesta, o apreciacions evidents de l’autora, anem descobrint un Ximo controlador, un maltractador.
Un dels temes tractats a la novel·la és el despertar sexual de l'estudiant. Sabem que durant aquella època no hi havia educació sexual, ara tampoc, però llavors encara menys. Comprar preservatius, parlar de sexe o masturbar-se eren pecats capitals, una vergonya nacional. Zafón ens relata episodis sexuals de manera breu, irrompent en la narrativa, i observem com de desinformats estaven en aquella època i la poca autonomia de les joves a l’hora de decidir. La majoria de capítols ens van deixant pinzellades de la relació de violència de gènere en la qual està immersa la protagonista i també ens apunten lleugerament com es va adonant de la cruesa de la seva relació. Ens falta enfonsar-nos en els seus neguits i desitjos, perquè les seves experiències avancen fulgurants cap a una presó anomenada matrimoni, entre els braços d'un home que l'asfixia i la colpeja. Tota la narració respon a un patró de pensament masclista de la societat de l'època on les dones estaven immerses en ecosistemes opressius molt subtils i recolzats sense fissures per tota la comunitat que les envoltava. Darrere d'aquesta violència sibil·lina hi havia violència física, assetjament i molt de patiment. Amb el pas del temps, amb l'Ana Orantes, el #Metoo o l'actual #Seacabó, moltes dones han reconegut en les seves experiències situacions de violència i han volgut alçar la veu i explicar-se, per una vegada, a elles mateixes.
Tota la narració respon a un patró de pensament masclista de la societat de l'època on les dones estaven immerses en ecosistemes opressius molt subtils i recolzats sense fissures per tota la comunitat que les envoltava
La història de Casada i callada podria ser la de moltíssimes dones de províncies o rurals i no només mestres, també secretàries, perruqueres, obreres. A moments ens recorda a Algún amor que no mate de la Trilogía de la huida de Dulce Chacón, o projectem imatges de la pel·lícula Te doy mis ojos d’Icíar Bollaín. La virtut d’aquesta aposta literària és demostrar una vegada més que les petites històries són universals; l’autora d’aquest llibre és una gran coneixedora de la seva província i és capaç de dibuixar-nos un mapa castellonenc de localitats, topònims o paraules “del terreny”. La lectura es fa lleugera i ràpidament, a vista d’ocell, com si estiguéssim al pic del Penyagolosa, observem un Ximo trist, patètic, i una Aurora, la protagonista, més forta i lliure per enamorar-se com ella i de qui ella vulgui.