Jo, com tothom, odiava Justin Bieber. Bé, odiar, odiar, no l'odiava. O només una mica. Intranscendent, irrellevant, el veia com un producte més creat per la imparable maquinària pop; una indústria regida per les normes del capitalisme més salvatge: aquella empresa dissenyada per facturar mites transitoris i recanviables. Productes de temporada a què esprémer tot el suc i després llançar-los al contenidor del reciclatge equivocat. Si, tothom l'odiava i jo també, una mica. Ara l'admiro i el gaudeixo.

Justin Bieber
Justin Bieber, d'estrella teen a un dels millors artistes de la seva generació

Hiperglucèmia belieber

Justin Bieber va ser un nen prodigi que sí, feia una mica, bastanta, rabieta. Un nom més en la infinita llista de talents prematurs esdevinguts fenòmens sobredimensionats. Un pòster més a la paret, una altra foto retallada i enganxada a la carpeta. Un nou candidat a joguina trencada engolida per titulars sensacionalistes. Però es va rebel·lar contra el seu destí. Tot i que amb els seus traumes, excentricitats i desequilibris, aquella criatura d'aspecte i veu angelical, ara un home amb bigoti i tatuatges, ha evolucionat fins a convertir-se en un artista que en els darrers anys ha publicat alguns dels discos més interessants del seu moment. No tingueu por, escolteu-los.

Ho admeto, de tan ensucrada, 'Baby', el tema amb què es va presentar en societat un ja llunyà (o no tant) 2010, pot causar-vos hiperglucèmia. Ara... és un tema pop d'aquells que se't claven al cervell com un clau impulsat per un martell hidràulic: "baby, baby, baby, uhhhhh...", i així tot el dia. Però la gent odia Justin Bieber i el seu vídeo és el segon amb més dislikes de la història de Youtube. Els haters no el salven ni pels cameos de Ludacris, Drake, Lil Twist o Tinashe. Jo també l'odiava, ara ja no. 

El seu món

'Baby' va ser el single més destacat de My World 2.0 (2010), l'àlbum de debut de Justin Bieber. Només cinc anys després, el mateix Bieber, ara ja sense aquell serrell de príncep de marca de galetes, va donar vida a Purpose (2015), el seu quart llarg. Com els Beatles (i ara ja em podeu començar a insultar) del 'I Want To Hold Your Hand' als del 'Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band'; el canadenc feia un salt brutal,  viatjant del teen pop més canònic i intranscendent a una sublim obra de pop paradigma del segle XXI: melodies incontestables construides a partir de produccions pròpies de l'EMDB, el house, el hip hop, el R&B i el neosoul.

Purpose és un disc extraordinari en què trobem peces com 'Love Yourself'. Tan sols una veu i una guitarra acústica per aconseguir una cançó total traçada en aliança amb Ed Sheeran, una altra ment brillant que s'ha rebelat contra les normes des de dins del sistema. "My mama don't like you and she likes everyone", canta el canadenc esgarrapant-te l'ànima. No és l'única col·laboració destacada del disc. Al llarg dels 14 temes que amaga l'àlbum, Bieber s'envolta d'amics i companys generacionals de gremi com Big Sean, Travis Scott, Halsey, Jack Ü o Ariana Grande. El moment culminant de l'elapé, però, arriba amb 'Where Are Ü Now', el tema que firma amb Skrillex i Diplo, dos dels noms essencials de la música electrònica els darrers anys.

Justin Bieber nova cançó   Instagram
Justin Bieber, el nen que tothom odiava, l'artista que heu d'escoltar

El vostre nou artista favorit

Insisteixo, punt d'inflexió en la carrera de Bieber, no tingueu por, escolteu i gaudiu d'aquest disc. I també del següent, Changes (2020). I encara molt més de la seva última entrega fonogràfica, Justice (2021), treball en què, novament envoltat de còmplices de luxe: Khalid, Chance the Rapper, Beam, Burna Boy... torna a evidenciar tot el seu talent. Pop urbà amb molt de flow propulsat per temes com 'As I Am', 'Holy', 'Hold On', 'Ghost' o 'Peaches', indiscutiblement, una de les cançons de l'any, indubtablement un dels àlbums del 2021.

Temes tots ells que, de ben segur, sonaran en el concert que Bieber oferirà al Palau Sant Jordi el 25 de gener de 2023. Queda més d'un any i diverses onades de coronavirus per superar, però allà em trobareu. I si no podeu suportar l'espera, sempre podeu passar el mono amb Justin Bieber: Our World, el documental de Prime Video sobre l'actuació que el canadenc va oferir la nit de Cap d'Any de 2020 a Los Angeles. Sensacional. De veritat, no tingueu por, mireu-lo. Quan haureu acabat, Bieber serà el vostre nou artista favorit