Carlota Flâneur és amor. Amor i colors. La vam descobrir amb Brains (Hidden Track, 2020), un EP sedós del qual era impossible no enamorar-se. Crònica generacional encapsulada en llepolies com 'Generation of the Young Flesh'. Dos anys després, la redescobrim amb Uncertainty (Hidden Track, 2022), àlbum, produït per la mà prodigiosa de Ferran Palau, que, seguint els mateixos patrons melòdics, multiplica pel seu màxim exponents totes les seves virtuts i excel·lències. Avui estarà actuant al festival Petit Camaleons. "Ha passat tot bastant ràpid davant dels meus ulls", confessa. "Ja fa un any que tinc gravat el disc. El vam fer l'estiu de 2021. He tingut tot un any per fer la resta de la feina".
¿Quina altra feina?
Preparar el directe. Preparar els videoclips. Preparar tota la imatge del disc... En realitat he estat molt ocupada. I ara que ja ha sortit, encara no ho he assimilat. Ara, quan em llevo, el primer que faig és entrar a l'Spotify per convèncer-me que és veritat, que realment l'he publicat, que no ha desaparegut (riures).
Quan em llevo, el primer que faig és entrar a l'Spotify per convèncer-me que és veritat, que realment he publicat un disc, que no ha desaparegut
Quan l'has escoltat per última vegada?
El meu disc? Ahir (riures). M'agrada molt.
Ja està bé que t'agradi!
També l'escolto per preparar el directe. Per projectar-me com el portaré a l'escenari. Són com assajos d'actitud. Em poso en situació de concert i em preparo per si em vénen els nervis.
Com controles tota aquesta intensitat i emotivitat teva?
No la controlo. No hi ha control possible. Hi ha bolos en què passo molts de nervis... Em deixo dur i no passa res. He d'aprendre a conviure amb això. He d'acceptar que aquestes emocions existeixen i et duen. És com quan tens una cita. N'hi ha que al cap de cinc minuts estàs relaxada i d'altres que els nervis et devoren tota l'estona i et passes dues hores amb el petard al cul.
T'has enamorat moltes vegades?
Quan m'enamoro, m'enamoro de veritat, però tampoc m'ha passat moltes vegades a la vida. De fet, jo escric no tant com a catalitzador d'emocions, sinó per entendre el que sento. I sí, les relacions tenen una influència fonamental en la meva música, però totes, no només les amoroses. Per a mi, les relacions són la part més essencial de la meva vida. Són el que més m'inspira.
Per a mi, les relacions són la part més essencial de la meva vida. Són el que més m'inspira
I les teves relacions són millors, des que escrius cançons?
Vaig començar a escriure cançons en el moment en què vaig començar-me a relacionar de manera més profunda amb d'altra gent. Va ser als 14 o 15 anys, el moment en què comencen a aparéixer les relacions que t'importen de debó. El moment en què comences a ser una persona independent amb les teves relacions i emocions.
D'això, per a tu, ja fa 10 anys.
Sí. Recordo la primera cançó que vaig escriure que de veritar m'agradava. Als 14 vaig començar a tocar, però la primera cançó que vaig escriure que realment m'agradava, la vaig fer amb 16 anys. La vaig titular 'Burning'.
Novament, aquesta intensitat.
No la rescataria, no la publicaria. Però la recordo i m'agrada. Després van venir més, però la cançó més antiga que he recuperat és 'Thanksgiving Song', una cançó del 2017 que apareix al meu primer EP, Brains.
Les cançons del nou disc són totes noves?
Són totes bastant coetànies de les cançons de Brains. Quan vaig gravar l'EP l'any 2020, ja feia molt de temps que hi treballava, i durant tot el seu procés de creació, vaig seguir gravant cançons. De fet, moltes de les cançons d'Uncertainty les vaig escriure amb la idea que mai les gravaria, que mai tindria la possibilitat de publicar un disc.
Moltes de les cançons d'Uncertainty les vaig escriure amb la idea que mai les gravaria, que mai tindria la possibilitat de publicar un disc
Per què?
Perquè era un somni que em semblava impossible de materialitzar. Jo escrivia cançons i feia concerts, però no sabia que algun dia gravaria un disc.
Però ho has fet.
Quan amb en Ferran Palau (productor del disc, ndr.-) ens vam seure a preparar Uncertainty, li vaig preparar una carpeta amb totes les cançons que tenia escrites. De la tria i criva que vam fer, va sortir el disc.
Si les cançons les vas escriure entre el 2019 i el 2020, et continuen representant?
Molt. Em sento molt identificada. Per a mi és fonamental que les cançons que faig m'emocionin i vulgui tocar-les. Si sento que em cansaré d'elles, les descarto. És com fer un àlbum de fotos amb les que més t'agraden. Fotos que les veus dos anys després i penses que en aquell instant estaves molt guapa i contenta.
Per a mi és fonamental que les cançons que faig m'emocionin
Fas àlbums de fotos?
Sí, soc de les que encara fan àlbums de fotos. No tinc ni idea, no soc experta, però m'agrada fer fotos analògiques i imprimir.
Què més fas a part de cançons i fotos?
M'agrada molt escriure. Però les meves cançons sempre parteixen de coses que escric.
Les teves cançons són en anglès. Però quan escrius ho fas en català o en anglès?
Escric en català i en anglès. Vaig viure un temps fora i en aquella època vaig començar a escriure en anglès. Vaig seguir escrivint en anglès quan vaig tornar, però al principi. Al cap del temps, em vaig adonar, inconscientment, que havia començat a escriure en català. Però l'anglès m'agrada molt i, per no perdre l'hàbit, m'estic forçant a fer-ho en anglès. Però també tinc un podcast...
L'esmorzar, amb el Marc Ferrer.
I el podcast el fem en català. És una experiència que m'està agradant molt. Fem entrevistes amb d'altres músics i m'he adonat que m'agrada molt parlar amb altra gent que fa el mateix que jo. Dedicar-se a la música és molt més que fer cançons i concerts. M'agrada descobrir que hi ha darrere d'altres projectes.
Quina és l'artista que més t'ha sorprés?
La Ludwig Band. Em van fascinar. Són molt autèntics. Molt ells mateixos. M'agrada molt en Quim (Carandell), el cantant. Em va captivar la idea que té de què significa per a ell la música.
Per a mi, en Quim és un dels millors lletristes del país.
És un poeta. I m'encanta com canta.
Amb tanta activitat, vius de la música?
Tinc un privilegi molt gran: els meus pares no m'han fet fora de casa. Això em permet viure de la música i destinar tots els diners que van entrant al projecte. Sobrevisc així. No he fet números, però no em podria independitzar vivint de la música.
Els pares són els primers fans?
Totalment. Són els meus roadmanagers. Són els que em porten amunt i avall. Tenim una monovolum de 7 places, perfecta per encabir la bateria. Estan entregadíssims a la causa. Els encanta. Aquesta entrevista la trobaran ells abans que jo. El meu pare entra diverses vegades al dia a Google buscant tot el que es publica sobre mi.
Per cert, Carlota Flâneur no és el teu veritable nom.
Volia un nom artístic. Tenia un nom artísitc anterior, que feia servir en el projecte musical que tenia abans, un duet de versions que tenia amb un amic.
Com us deieu, com et deies?
No ho diré. No ho faig mai, però avui em permeto ser misteriosa (riures). El fet és que teníem un duet de versions. M'agradava molta. Però quan vaig començar el meu projecte en solitari vaig pensar que seria incongruent mantenir el mateix nom. Carlota és el meu nom i el volia mantenir. Però volia trobar un pseudònim. Just en aquell moment estava llegint un llibre, La sociedad errante, que parla de la figura dels 'flâneurs'. Em va agradar molt com sonava la paraula. Em va meravellar. D'aquí Carlota Flâneur.
Jo soc així. Soc colors, però això no significa que no pugui expessar dolor o ràbia. Dono molt valor a com de bonic és sentir
Les teves cançons són colors, naïf, però a la mateixa vegada son molt intenses.
Jo soc així. Soc colors, però això no significa que no pugui expesar dolor o ràbia. Dono molt valor a com de bonic és sentir. Tot sovint, quan sentim emocions que hem catalogat com a negatives, tenim la tendència a amagar-les. A mi, m'agrada expressar-les i compartir-les. Exposar que existeixen. Mostrar que també formen part del que soc. Perquè això m'ajuda a créixer i buscar el camí que necessito seguir. També es pot fer una cançó des de la tristesa. De fet, el primer single del disc, 'Lungs', parla d'un rebuig. I no per això he deixat d'estimar aquesta persona, ni aquesta persona m'ha deixat d'estimar a mi. Simplement vam haver de buscar una altra forma per fer funcionar la nostra relació.
Musicalment, també hi ha hagut una evolució. Uncertainty segueix el camí de Brains, però és un treball molt més elaborat.
De l'EP al disc hem repetit la fórmula, hem gravat al mateix lloc i amb les mateixes persones. El que ha canviat és que ara ens coneixem molt més. Jo ho he notat molt, i trobo que al disc també es nota. Tots estàvem més còmodes i el fluxe d'idees era molt més fluït. Les cançons en aquest disc caminen soles.
Les cançons en aquest disc caminen soles
Com et sents ara?
Molt feliç, però també molt cansada. Em sento en estat de postpart del disc. Estic súperorgullosa del que hem fet i aconseguit. Em sento molt identificada amb el que hem creat. Estic commocionada perquè era el meu somni des de petita. Ni en els seus millors somnis la Carlota de 15 anys hauria imaginat que arribaria fins aquí. Si li digués a la Carlota de 4t d'ESO que publicaria un disc, no s'ho creuria mai. Dit això, no tornaria mai a tenir 14 anys.