Carlos Lopes, economista i representant de la Unió Africana (UA) en les seves negociacions amb la Unió Europea (UE), ha visitat Barcelona. Ho ha fet, convidat per Casa África, per tal de debatre amb agents socials i experts sobre la situació econòmica del continent africà, i també per presentar el seu llibre África en transformación. Desarrollo económico en la edad de la duda (Los Libros de la Catarata).
Estats en crisi
Aquest economista africà posa èmfasi en els problemes de les relacions econòmiques globals, però també apunta als problemes locals del continent. Reconeix, en primer lloc, que a l'Àfrica hi ha una baixa pressió fiscal (del 20%, en relació amb el 35% en l'àmbit mundial). I aquest problema seria absolutament prioritari per resoldre la situació de l'Àfrica. Creu que cal reforçar econòmicament els Estats africans mitjançant els impostos, i que es va pel bon camí (en poc temps la pressió fiscal ha augmentat del 15 al 20%, en l'àmbit continental). Però assegura que el problema és el baix nivell de pagament d'impostos de les elits africanes. Apunta que els grans països exportadors de recursos naturals, com Nigèria, són els que menys recursos capten mitjançant impostos, perquè l'Estat no fa cap esforç: viu de rendes, "i si un viu de rendes, no es preocupa de la formalització de l'economia, i per tant no pot haver-hi canvi estructural de l'economia". Constata que, paradoxalment, els països que tenen menys recursos econòmics són els que millor maximitzen els seus recursos escassos.
D'Ansu Fati al contracte social global
Lopes, que és de Guinea Bissau, com Ansu Fati, l'africà més popular de Barcelona, assegura que el futbolista del Barça és una perfecta metàfora del continent: ja té el passaport espanyol i ja sembla que no sigui de Bissau. El fet que Fati sigui esborrat de l'Àfrica i vingui a produir aquí reprodueix unes relacions bilaterals injustes que afecten molts àmbits de l'economia. El representant de l'Àfrica en les negociacions amb la UE creu que aquesta dinàmica s'ha de trencar: "al món, en l'àmbit global, tenim una alternativa: o hi ha crisis i conflicte, i serà molt greu per a tots, o arribem a un contracte social mundial". I explica, com a exemple, que els problemes relacionats amb les migracions no es resoldran si no es resolen les seves causes (i afegeix que l'envelliment poblacional a Occident obligarà a buscar a l'Àfrica mà d'obra jove). Però aquest procés, segons Lopes, no sorgirà per si sol: "Els africans hauran de lluitar per aconseguir-ho", recorda. I en qualsevol cas serà, per a ell, "un procés paulatí, sorgit del canvi de consciència en l'àmbit global, com ha passat en la qüestió climàtica".
La desunió de la Unió Africana
Lopes es pregunta si el panafricanisme dels anys seixanta del segle passat continua vigent o si cal definir-ne un de nou. Critica el fet que el colonitzador encara sigui el model: la Unió Africana copia el procés establert prèviament la Unió Europea. En qualsevol cas assegura que la relació existent entre la UA i la UE és perniciosa: la UE fa el possible per dividir l'Àfrica en les seves negociacions. "Les negociacions Europa - ACP no respecta els mateixos acords signats fa 20 anys", afirma Lopes, que critica els acords de paternariat econòmic, que divideixen l'Àfrica en 5 entitats i estableix acords especials per a certs estats. "Com a representant de la part africana tinc grans dificultats, perquè es negocia amb 13 actors diferents". Lopes ha recordat que Àfrica té una forta importància per a l'economia d'Europa: representa el mateix percentatge d'intercanvis que l'Amèrica Llatina i el Carib junts, més que el Japó... Però això no es reflecteix en el seu poder negociador: segons Lopes, una interlocució conjunta li donaria moltes més oportunitats (de la mateixa forma que apunta que l'Àfrica hauria de tenir una estratègica conjunta amb la Xina). A més a més, aquests acords són absolutament desiguals: Europa a través dels acords Europa-ACP (Àfrica - Carib - Pacífic) té capacitat per sancionar països africans, però els africans no poden fer-ho amb països europeus ("encara que ens agradaria sancionar alguns països com Hongria", explica Lopes). En qualsevol cas, Lopes critica els obstacles que els organismes occidentals drecen per evitar la competència africana. Si bé s'han suprimit molts aranzels, hi ha barreres importants, com les sanitàries, que impideixen les exportacions de productes africans.
Optimisme en el futur
Però Lopes es mostra optimista: confia en la joventut d'un continent, com una oportunitat de futur: "Els africans tenen la població més jove del planeta, i això s'accelera. En el futur, els africans tindran un percentatge abassegador dels joves del planeta. Però això que se sol plantejar com un gran problema africà és una oportunitat global". Lopes defensa que la joventut africana serà "una mena de reserva mundial de la fertilitat, i de determinat tipus de relacions socials" davant l'envelliment de la població a la resta de continents. Aquesta joventut africana tindrà un gran potencial d'innovació tecnològica, i a més a més, s'ha convertit, ja, en el gran mercat de les noves tecnologies. Lopes apunta que els països africans, com a territoris que es poden començar a a industrialitzar ara, poden apostar directament per la indústria verda, que és la del futur. Confia, així, en el seu futur, tot i que està convençut que li caldrà lluitar per tirar endavant.