La Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, s'ha vestit de gala aquest dissabte per acollir la Nit de les Lletres Catalanes, que han impulsat Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans amb un nou format per lliurar els principals premis de la literatura en català. El punt àlgid d'aquesta gala, renovada per crear "un gran esdeveniment icònic" per a les lletres catalanes ha arribat amb el lliurament del 66è Premi Sant Jordi que s'ha endut l'autor Carles Rabassa per la seva novel·la Prometeu de mil maneres. El llibre, amb un clar vessant social que toca temes com la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor dels seus personatges, ha captivat el jurat. Per altra banda, La gran família, la novel·la d'Antònia Carré-Pons s’ha alçat en el 75è aniversari de la gala dels principals premis de literatura en català amb el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025. L'obra descriu la relació entre dues germanes jubilades que, per no avorrir-se, busquen un company de pis. La gala, que han conduït Elisenda Pineda, Alba Riera i Xavier Grasset, ha guardonat unes altres onze obres i productes culturals en llengua catalana i ha servit com a clam per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, així com per recollir les reivindicacions contra la guerra i en defensa de sectors com els docents.
En la nit del seu 75è aniversari, la Nit de Santa Llúcia es revoluciona i es reinventa i passa a proclamar-se la Nit de les Lletres Catalanes, que vol ser el punt central de la celebració de la literatura en català. La unió entre Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans vol convertir-se en un esdeveniment icònic per celebrar les lletres catalanes i posicionar-les davant del gran públic des de la televisió i amb una gala amb actuacions musicals i més cultura. Des d’un escenari cobert de blanc, els diferents artistes han pujat a recollir cada un dels premis de la Nit, que amb aquesta voluntat d’interpel·lar tota la població i apropar la literatura i cultura catalanes al públic, també amplia la seva oferta de guardons amb cinc nou premis. El Premi Àngel Guimerà, que s’atorga a la millor novel·la dramàtica, el Premi Lo Somni al Nou Talent Literari, que reconeix la millor nova veu en la narrativa catalana, i el Premi Vinyeta FICOMIC que, per primer cop, ha reconegut la feina dels autors de còmics en català. Una nit de celebració de la bona vida de la narrativa, la poesia, el còmic i, en general, la literatura en català, i per reconèixer els autors que la fan créixer.
Prometeu de mil maneres, Premi Sant Jordi
El premi Sant Jordi, en aquesta ocasió, l’ha guanyat Carles Rebassa, l’autor de Prometeu de mil maneres, que estarà disponible durant aquest mes de març. Rebassa ja va ser premiat amb el premi Carles Riba d’aquesta gala en el seu moment, i aquest dissabte ha pujat a recollir el Sant Jordi per a la segona novel·la. Una novel·la que ha definit com una obra de crítica social, que toca temes com la marginalitat, la lluita de classes i, sobretot, una reflexió sobre les relacions humanes i l’enamorament. Una novel·la de relacions humanes, amb intriga i misteri, i que està construïda amb metàfores brillants i una bellíssima llengua catalana. L’enamorament del protagonista, que es viu de forma perillosa, temerària i carnal, conviu amb la crítica social i la convivència “entre amos i criats”. El protagonista, Prometeu Dolors, s’enamora del jove Carles i el seu món es trastoca. La desesperació, la mentida i la necessitat d’amor del protagonista s’amalgamen a Palma, una ciutat que, com ell, no sap regenerar-se sense destruir-se, com un Prometeu encadenat. D’altra banda, el segon gran premi de la nit, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any 2025, l’ha guanyat Antònia Carré-Pons pel seu llibre, La gran família. En el seu discurs, Carré-Pons ha volgut reivindicar la figura de la dona en la literatura i, en aquest sentit, ha criticat que només dues de les deu novel·les nominades al premi fossin escrites per dones i ha demanat una selecció més igualitària de cara a la pròxima edició.
La de les Lletres Catalanes és una nit de premis amb un llarg recorregut i que han reconegut a les veus més importants de la literatura en català durant la seva història. Un d’aquests és el 67è Premi Carles Riba de poesia, que en aquesta ocasió ha estat atorgat a Jaume Coll Mariné i Com les fulles. Una col·lecció de poemes que neix d’una connexió intima amb la natura en un lloc i temps concret, i que és un entorn quotidià i familiar, que comporta una manera d’estar en el món i en el temps. L’autor afirma que vol representar “una petita estupefacció amb el món” d’una persona, que en el món “no és més que una fulla, però, tanmateix, és al món”. Per la seva part, el 52è Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil ha anat a parar aquest dissabte al veterà Alejandro Palomas, que el recull per la seva obra Una veritat. Palomas recupera en Guillem, el protagonista d'Un fill, novel·la guanyadora del Premi Ruyra l’any 2014, per explicar “com la mirada dels nens trastoca el món dels adults”. L’autor explica que recorre a la imaginació i la fragilitat de la infantesa per construir el món emocional dels joves “a partir de les absències, els silencis i les fragilitats familiars”.
Premis amb recorregut
Aquest any, el 28è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions l’ha rebut Marc Artigau Queralt pel seu primer llibre de contes: Aquest serà el nostre pou. Es tracta d’un recull de 12 contes que, segons indica l’autor estan “units per la responsabilitat individual davant del col·lectiu”. El llibre tracta temes d’actualitat com la gentrificació, la burocràcia, la migració o l’educació de les criatures que, segons apunta el jurat, “l’encerta en el to i la prosa”. Artigau és autor de teatre, de narrativa i de poesia i també col·labora creant contes radiofònics per a l’emissora RAC 1. Damunt l’escenari, Artigau ha volgut destacar que escriure és el seu plaer, però “que et llegeixin és un privilegi”. Per altra banda, el Folch i Torres de novel·la infantil i juvenil és per a Animals que cauen del cel, un llibre de Víctor Borràs i Gasch que té com a protagonista una nena que, tot esperant que la vinguin a buscar al graó davant una perruqueria, li cau un animal de paper del cel. Al llarg de la novel·la, la nena forjarà, a través de la creativitat i de les accions, un vincle amb la persona que li fa arribar aquests animals quan ho deixa de fer. L’Aina aprendrà a mirar el món amb ulls curiosos a través d’una novel·la en la qual el jurat ha destacat “la prosa delicada i precisa” de l’autor, amb una “notable capacitat per captar l’emoció de les coses petites”.
I premis nous
Cristina Genebat, amb Sorra, ha estat reconeguda en aquesta gala com la millor nova veu de la literatura catalana. Amb el premi Lo Somni, de nova creació per aquesta 75a edició de la Nit de les Lletres Catalanes, el jurat ha reconegut Genebat per ser una veu “nova i fresca, que dibuixa un mosaic de totes les vides que poden cabre dins d’una vida”. Amb Sorra, Genebat, que té una reconeguda carrera en la dramatúrgia, porta al lector les veus i les vides de tres dones d’edats diferents (12, 25 i 48 anys) i ens parla de com es relacionen amb el món, sempre amb un toc d’humor, afirma. El jurat considera que l’obra examina “com la mirada masculina condiciona les dones a través de les diverses edats” i que Genebat ho fa “creant veus genuïnes i extraordinàriament properes”. Dins dels premis de nova creació hi ha també l’Àngel Guimerà, que reconeix La segona línia, com la millor novel·la dramàtica. L’obra es desenvolupa en un escenari, una urbanització d’estiueig de Calvià a l’hivern, que s’uneix als mateixos personatges per construir una història en la qual la crítica a la turistificació actua en un segon pla donar veu a quatre personatges, entre els quals hi ha tres veus masculines que, fracassades, busquen la redempció. El tercer nou premi és el Vinyeta FICOM que ha guardonat a Berta Cusó per la seva obra, La conca dels àngels, que tracta des d’un punt de vista femení “un tema universal com la guerra” amb un enfocament original i molta “personalitat a nivell gràfic”.
D’altra banda, el 46è Premi Muriel Casals de comunicació ha estat guardonat enguany ex aequo a La Contracoberta, d’Editorial Barcino i conduït per Clàudia Rius; i a Club Tàndem, el projecte multiplataforma sobre literatura impulsat per 3Cat i que presenten la comunicadora Juliana Canet i la crítica literària i professora Marina Porras. El jurat ha reconegut les dues produccions per “difondre amb rigor i estima tant la llengua com la literatura catalanes”. De La Contracoberta, el jurat destaca el seu ús de referents indiscutibles per transferir el coneixement sobre la literatura, mentre que de Club Tàndem n’han destacat la seva presència arreu del territori i la presència de les veus dels autors. En la categoria internacional, el 39è Premi Internacional J.B. Cendrós, ha estat atorgat aquest any a Paul Freedman, professor d’història a la Universitat Yale dels Estats Units per la seva dilatada trajectòria dedicada a l’estudi del passat medieval de Catalunya i a la seva projecció internacional. La seva recerca, des dels seus primers llibres, ha contribuït decisivament a renovar la interpretació de la història catalana, tot situant-la en els grans debats històrics europeus. El seu darrer llibre es titula The Splendor and Opulence of the Past: Studying the Middle Ages in Enlightenment Catalonia (2024), que serà publicat en català l’any 2028. Finalment, l’11è Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026 li ha estat atorgat a Ramon Monton per la seva traducció de Josep i els seus germans, la immensa tetralogia de més de 2.000 pàgines de Thomas Mann.