Del 9 al 12 de desembre se celebrarà, a Barcelona, el Primer Congrés Mundial de Mamífers Marins, una iniciativa de la Societat Americana de Mamífers Marins-SMM (Society for Marine Mammalogy) i de la Societat Europea de Cetacis - ECS (European Cetacean Society) i estarà co-organitzat per l'associació mediambiental marina SUBMON i la Universitat de Barcelona (UB). Carla Chicote, cap de projectes de SUBMON, és un dels copresidents del comitè organitzador i ens explica el perquè d’aquesta trobada científica i quina és la situació actual dels mamífers marins.
Què es preveu per a aquest congrés?
Serà una gran trobada, en què es farà coincidir el congrés bianual de la SMM amb l’anual del ECS. S’hi preveu una assistència d’entre 1.500 i 2.000 persones, amb més de 600 presentacions, i es farà al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, al Fòrum. Té la vocació de ser un congrés mundial... Per això s’estan buscant fons per portar-hi gent del Tercer Món, i que no quedi reduït només gent d’Europa i els EUA. Volem reunir tots els científics que es dediquen a temes de recerca de mamífers marins perquè presentin els seus treballs més innovadors.
Intentarem treure una declaració per mantenir les poblacions de mamífers marins
Quin és l’objectiu d’aquest congrés?
Es vol aprofitar que tota aquesta gent s’ajunta durant 4 dies, de forma excepcional, i que potser passen 10 anys fins que es tornin a trobar. Intentarem treure una declaració, per llançar un missatge que consensuï quins són els propers passos en els anys a venir en termes de conservar i mantenir les poblacions de mamífers marins mundials a nivell mundial.
Quins animals estan englobats en la categoria mamífers marins?
Hi entren els cetacis, dofins i balenes; hi entren els pinnípedes, les foques, morses i similars; hi entren els sirenis, com els manatís; hi entren els óssos polars, i també les llúdries marines... Tots aquells mamífers que passen tota la seva vida o una gran part del seu temps al mar...
Al Cap de Creus hi ha una de les poblacions més denses de dofí mular de la regió
Quins mamífers marins hi tenim a Catalunya?
Hi tenim cetacis, bàsicament. Regularment hi ha unes 8 espècies de cetacis. Al Cap de Creus hi ha una de les poblacions més denses de dofí mular de la regió. Ara a la zona de Roses hi ha llúdrigues marines, que han aparegut darrerament, però és una cosa molt puntual.
I aquí tenim grans balenes?
Hi tenim la segona balena més gran del món, el rorqual comú. A la Mediterrània hi té una població d’uns 2.000 o 3.000 individus, que cada anys passen per les nostres costes, cap al març, de camí al Mar de Ligúria, entre França i Itàlia. Es veuen fins i tot des de terra.
Quins mamífers marins han desaparegut de la zona?
Poso com a exemple el “vell marí” (la foca monjo), que ja va desaparèixer als anys 1940. Darrerament hi ha hagut albiraments puntuals, però no n'hi ha població.
Tots els cetacis estan catalogats dins les llistes d’animals a protegir
Quines espècies que visiten les nostres aigües estan en perill?
Tots els cetacis estan catalogats dins les llistes d’animals a protegir. I el dofí mular, el dels zoos, l’únic que es pot mantenir en captivitat, és un dels animals més amenaçats de la Mediterrània. Com que viu prop de la costa, ha patit molt les interaccions amb l’home. I el cap d’olla gris, un altre tipus de dofí, un animal molt curiós, que tenia població estable als canyons del Maresme, està pràcticament desaparegut. El seu nombre ha declinat espectacularment en els darrers 10 anys. Els científics no els troben.
Des de fa molts anys les entitats conservacionistes han lluitat en defensa dels mamífers marins. Les seves campanyes han estat efectives? I suficients?
La moratòria de la comissió balenera internacional de 1986 va ajudar molt als cetacis, perquè va aturar la caça. Les poblacions van respondre bastant bé. Les campanyes contra les captures van ser efectives, però ara mateix la situació dels mamífers marins és preocupant. En general totes les poblacions de cetaci van a la baixa i en alguns casos algunes poblacions estan al límit de l’extinció.
Algunes societats sempre ha pescat balenes. Perquè en un determinat moment van començar a extingir-se?
Una cosa és caçar animal per alimentar-se, a determinats nivells, i una altra cosa és el negoci que es va muntar amb l’oli de balena. Al segle XIX a Europa bona part de la llum sortia de l’oli de la balena. La indústria de la balena va tenir un gran pes econòmic i industrial, i això va afectar molt a les poblacions de cetacis. Va haver-hi una forta sobreexplotació, amb vaixells i amb tecnologia molt efectius. Els espanyols, en ple segle XX, van portar a l’extinció de la balena basca...
Els problemes que tenen els mamífers marins són una mica els problemes que tenim a nivell global, que sovint també afecten les espècies terrestres
Quin són els principals problemes per als mamífers marins?
Ara per ara els principals són el canvi climàtic, la sobreexplotació dels recursos pesquers, la contaminació marina (microplàstics, minerals pesants...), les captures accidentals en la pesca, el soroll... Són una mica els problemes que tenim a nivell global, que sovint també afecten les espècies terrestres. Després hi ha espècies que tenen problemes particulars...
Els manatís i altres sirenis sembla que estan en una situació crítica. En certes zones ja no n’hi ha cap.
Els manatís solien viure a manglars i tenen problemes molt greus de tràfic marítim: els atropellen. Es queden a zones poc fondes i a algunes zones turístiques pateixen molt, també per la contaminació. Aquí en parlem poc potser perquè no en tenim, però estan molt malament.
Els dofins tenen capacitats que es podrien associar amb la intel·ligència
Sovint es parla de l’extraordinària intel·ligència dels dofins. Des del punt de vista d’un biòleg: això és veritat o una llegenda urbana?
Em costa respondre a aquesta pregunta; és difícil. Primer caldria definir què és la intel·ligència... I no hi ha consens sobre això. Però és obvi que els dofins tenen una capacitat de comunicació que encara estem descobrint. Tenen capacitat d’aprendre i de transmetre ensenyaments als seus fills. Els dofins mulars tenen un nom des que neixen, i no el canvien mai. Tenen llenguatges diferents segons els grups... És obvi que tenen capacitats que es podrien associar amb la intel·ligència...
Foto de portada: Carla Chicote. Submon.