Pagès Editors presenta, a la Setmana del Llibre en Català, un nou llibre sobre el procés, que comprén el període que va des del referèndum d'autodeterminació d'Arenys del 2009 fins a l'actualitat. Es composa d'una col·lecció de fotografies de Jordi Borràs, un dels grans fotoperiodistes del nostre país, acompanyada d'alguns textos d'Antonio Baños, el dirigent de la CUP (són gairebé, com petites introduccions, molt incissives, a cada reportatge). Amb aquesta obra, el fotògraf i el periodista reivindiquen el protagonisme de la gent i de la societat civil en la marxa per la independència, per sobre de les activitats dels partits polítics.
El procés més enllà dels líders
El títol, La cara B, es refereix a la història menys coneguda del procés, a les activitats de voluntaris i líders socials per organitzar el moviment que ha estat capdavanter del procés. Tot plegat és una aposta clara per visibilitzar el protagonisme popular de cara a constituir "una república sense pròcers ni salvadors" (com afirma Baños). Borràs recull imatges dels líders del procés, però també vol reservar el seu lloc a tots aquells que han col·laborat en l'avenç del procés i a les seves "petites proeses desconegudes". A desgrat de la brevetat dels textos, La cara B planteja el tema d'una forma molt complexa i no tan sols des del triomfalisme: aborda la guerra bruta, les reaccions espanyolistes, el cas Pujol, les disputes internes, les limitacions del suport popular... Els autors es posicionen clarament des de l'esquerra independentista: Baños, ex diputat de la CUP, no amaga les seves simpaties per David Fernández, i la seva distància envers altres polítics, com Jordi Pujol o Pablo Iglesias. I tot i la seva clara militància sobiranista defugen l'excessiu triomfalisme.
Les imatges
En aquest llibre hi podem trobar algunes imatges de gran qualitat molt semblants a les que hem pogut veure a la premsa en els darrers anys: mítings, concentracions, abraçades entre polítics, sessions del Parlament i votacions. Tenim, doncs, una magnífica crònica gràfica que ens permet recordar i reviure aquests set anys tan agitats, en què Catalunya ha canviat de rostre. Però Borràs vol anar molt més enllà. A més a més de fer la crònica de l'alta política, el fotoperiodista busca la gent del carrer: rostres de la gent anònima que es suma al procés. Qualsevol imatge dels líders acostuma a tenir la seva rèplica amb imatges de ciutadans: manifestants, voluntaris, votants... I no falten fotografies de la resistència ultradretana front a l'independentisme, ja que Jordi Borràs és un dels grans investigadors de l'ultradreta. Hi trobem els feixistes amb camisa blava, els neonazis amb símbols feixistes i els ultradretans presents als mitins de Societat Civil Catalana. Els textos de Baños que acompanyen les fotografies conjuguen molt bé amb elles. Amb un to col·loquial i proper, Baños sap trobar l'anècdota pertinent per a cada fase del procés independentista: des del fet que el dia del referèndum es va acabar el pa a Arenys, fins al fet que van ser els xinesos els primers en encarregar desenes de milers d'estelades. Una ullada fresca i atípica al procés que encara continua.
Dos autors compromesos procedents de l'esquerra
Jordi Borràs és conegut com a fotoperiodista, sobretot, pels seus reportatges sobre grups ultradretans. Fa poc va publicar una investigació molt seriosa en què posava de manifest els vincles entre l'extrema dreta i l'associació Sociedad Civil Catalana. Per això ha estat amenaçat en diverses ocasions per grups ultres (la darrera el passat dissabte). Borràs és proper a alguns moviments antisistema: ha publicat un llibre sobre la violència a Barcelona (Warcelona), en clara sintonia amb els moviments antiglobalització, i ha fet reportatges sobre els immigrants i sobre les protestes socials. Antonio Baños sintonitza perfectament amb Borràs en la seva proximitat al carrer. Va ser un polític molt popular, justament, pel seu aspecte d'antipolític. Als seus textos no deixa d'ironitzar sobre els spin doctors, les enquestes i les estructures de poder. Afirma que a l'entrar al Parlament es va sentir com si hagués pres el palau d'hivern, "com els segadors entrant a la ciutat pel Corpus". Ambdós autors es mostren fermament compromesos amb el procés, i convençuts de la seva victòria. "Guanyarem i també ho farem per tu, Muriel": així acaba el darrer text d'Antonio Baños.