El camp de refugiats de Ribesaltes (Rosselló), on van anar a parar milers d'exiliats catalans i espanyols al final de la Guerra Civil, ha estrenat una visita de tal com era, que es pot aconseguir veure amb ulleres de realitat virtual sense cap cost adicional amb l'entrada, segons ha informat L'indépendant. Amb les ulleres, es pot veure com era el camp de Ribesaltes des que es va crear.
Inicialment no hi havia cap camp de refugiats sinó que en el terreny s'hi va construir després de la primera Guerra Mundial el camp Joffre, en honor al mariscal català que va néixer en aquesta localitat rossellonesa i que va ser heroi de l'exèrcit francès en el conflicte mundial. Quan la caserna encara no estava acabada, ja va servir per hostatjar petits grups de soldats colonials que estaven de pas, a partir de 1939.
Mentrestant al Rosselló van aparèixer en aquella època camps improvisats per als catalans i espanyols que fugien de l'Espanya de Franco, en el que a la Catalunya Nord es coneix com la Retirada. A la tardor de 1940, el Ministeri de Guerra francès va cedir la gestió de les instal·lacions militars de Ribesaltes al ministeri de l'Interior, per alleujar els camps mig improvisats que funcionaven a Argelers de la Marenda, a Sant Cebrià de Rosselló o Gurs (Bearn). A finals del 1940, el ministeri de l'Interior va començar les obres per al camp de refugiats de Ribesaltes, bastit en 612 hectàrees, i els primers refugiats van arribar el 14 de gener de 1941. El camp ràpidament va quedar desbordat per l'arribada de 450.000 persones al Rosselló i les condicions va esdevenir deplorables, i a sobre amb la instauració del règim de Vichy aquell any el govern francès col·laboracionista va passar a veure amb hostilitat els refugiats.
El 1942 el camp es va convertir en el denominat Centre interregional per a la trobada de jueus, seguint l'antisemitisme d'Adolf Hitler. El recinte de Ribesaltes va passar llavors a ser clau per a la política col·laboracionista de la França de Vichy amb l'Holocaust. Dels uns 5.000 jueus internats a Rivesaltes entre agost i novembre del 1942, 2.289 homes, dones i nens van sortir en 9 combois a partir de l'11 d'agost de 1942 en direcció al camp d'extermini d'Auschwitz. Es calcula però que més de la meitat van poder escapar-se gràcies a l'acció agosarada d'organitzacions d'ajuda, com la Creu Roja Suïssa. I a la Catalunya Nord també es recorda l'actuació solidària de Paul Corazzi, el representant del prefecte.
L'Alemanya nazi va acabar ocupant la Catalunya Nord el novembre del 1942, i deu dies després les tropes alemanyes van reconvertir el camp de Ribesaltes en una caserna per a les tropes, amb la qual cosa va tornar a la funció inicial. I amb l'alliberament de França i la derrota dels nazis va tornar a ser un camp de concentració. Primer va ser un centre de residència tutelada per a francesos sospitosos de col·laboració (1944-1945), i també un recinte per a presoners de guerra del bàndol feixista (1944-1948). Hi havia alemanys, austríacs, italians i hongaresos, i també espanyols filonazis i fins i tot soviètics.
Però la història tètrica del camp de Ribesaltes no va acabar amb la Segona Guerra Mundial. El 1962, es va crear al camp de Ribesaltes una presó per a militants o simpatitzants del Front d'Alliberament Nacional d'Algèria, considerats terroristes, arran de la sagnant guerra de la independència. Però pocs mesos després de la signatura dels Acords d'Evian que van segellar la secessió algeriana, el camp va servir per a tot el contrari. Llavors va acollir els denominats harkis (algerians que van lluitar amb l'exèrcit francès i que van ser considerats traïdors al seu país). El camp de Ribesaltes es va convertir d'aquesta manera en el Centre d'acollida de francesos d'origen nord-africà, i va rebre unes 21.000 persones. El camp va tancar definitivament el desembre del 1964, amb una horrible trajectòria que resumeix la història d'Europa.