Com reflecteixen els fotògrafs i cineastes la ciutat en la seva obra? Això és el que es pregunta l'exposició Càmera i ciutat, que avui s'ha presentat a la premsa al CaixaFòrum, de la Caixa. Una exposició que vol ser un homenatge als fotògrafs, i que inclou alguns dels més cèlebres artistes internacionals, però també alguns dels millors fotògrafs catalans. Aquesta exposició ha estat coproduïda pel Centre Pompidou de París, però per produir-la s'ha fet una recerca en profunditat als grans arxius fotogràfics catalans per incloure imatges d'aquests en diàleg amb creadors que són referència a nivell mundial. L'exposició inclou obres de 80 autors i autores que van ser realitzades entre 1910 i 2010. Aquesta exposició ha estat presentada pel seu comissari Florian Ebner, responsable de fotografia al Centre Pompidou, per Valentí Farràs, director del CaixaFòrum, i per Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa.  Es podrà veure fins al 8 de març al CaixaFòrum de l'avinguda Ferrer i Guàrdia.

andre kertesz i paris a l estiu una tarda de tempesta i 1925 centre pompidou paris musee national d art moderne ce

André Kertész. París, a l’estiu, una tarda de tempesta, 1925. Centre Pompidou, Paris, Musee national d’art moderne – Centre de creation industrielle © RMN-GP © Centre Pompidou, MNAM-CCI/Philippe Migeat/Dist. RMN-GP.

Història urbanística i història social

Aquesta exposició és alhora una història de l'urbanisme i de l'evolució de la ciutat durant un segle, però també dels moviments socials i dels habitants de les urbs. Ebner ha volgut recordar també que els fotògrafs es posicionen davant la realitat que troben al carrer i que fotografien. La seva mirada pot ser molt crítica: "a vegades aquesta exposició és una història de la pèrdua de la nostra confiança en la modernitat", i afegeix que "alguns creadors que prenien de la ciutat els aspectes més pintorescos, amb el temps van convertir-se en molt més escèptics". Ebner explica que "Aquesta exposició explica molt sobre la fotografia, però també sobre la vida".

diane arbus i parella d adolescents al carrer hudson n y c i 1963 centre pompidou paris musee national d art moderne

Diane Arbus. Parella d’adolescents al carrer Hudson, N.Y.C. 1963. Centre Pompidou, Paris, Musee national d’art moderne - Centre de creation industrielle © The Estate of Diane Arbus.

Vaivé fotogràfic

L'exposició s'organitza en àmbits cronològics; en cadascun d'ells hi trobem fotografies i pel·lícules d'un determinat període, de creadors catalans i estrangers. S'inicia amb la fascinació dels creadors de principis del segle XX per la modernitat, amb obres com les pel·lícules de Lázló Moholy-Nagy. Més endavant mostra la fascinació dels creadors pels proletaris, per les perifèries, on la ciutat cau en el pintoresc, amb fotografies d'artistes com Brassaï. Continua amb la fotografia humanista de després de la guerra mundial, i presenta creacions de William Klein, però també les famoses prostitutes del Raval fotografiades per Joan Colom. Una crítica social que es dispararà als anys seixanta en què els fotògrafs pretenen convertir-se en analistes de la complexitat de les societats urbanes (en aquest àmbit es presenten, per exemple, els treballs de Lissete Model). L'espai "La ciutat rebel" se centra en les creacions dels anys 1960, un període de crítica social que capgira el món de les arts i de la fotografia; aquí hi ocupen un lloc destacat les fotografies de l'agència Magnum, però també les fotografies de la repressió policial a l'Estat espanyol de Manel Armengol. L'adopció d'un llenguatge cinematogràfic per part dels fotògrafs és l'element central de l'espai "La ciutat com a escenari", on s'usa la fotografia per crear històries. L'exposició també recull, en un apartat, la descoberta dels suburbis per part d'uns fotògrafs que busquen nous escenaris allunyats dels estereotipats centres urbans (i recull, per exemple, les fotografies de Martí Llorens sobre l'enderroc del Poblenou per donar pas a la Vila Olímpica). Un dels darrers espais aborda la necessitat dels artistes moderns d'intervenir en les relacions humanes dels individus fotografiats. El darrer apartat, "Ciutat global i virtual" es planteja el paper de la fotografia urbana en el món globalitzat.

perez de rozas i col lecta per a les victimes del feixisme i 23 d agost del 1936 arxiu fotografic de barcelona ajuntame

Pérez de Rozas. Col·lecta per a les víctimes del feixisme, 23 d’agost del 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Fotògrafs catalans, en clau universal

Florian Ebner ha celebrat aquesta ocasió d'obrir els arxius del Pompidou i posar-los en contacte amb l'obra d'altres fotògrafs d'altres àrees. Així, al costat de grans genis de la fotografia a nivell mundial, com William Klein, Cartier-Bresson o Man Ray, s'hi troben obres de creadors catalans tan prestigiosos com Gabriel Casas, Margaret Michaelis, Francesc Català Roca o Joan Colom. Entre el material exposat hi ha aproximadament un 30% de fotografies catalanes i espanyoles que s'ha localitzat mitjançant un treball de recerca exhaustiu, que segons Ebner ha estat molt fructífer per a els mateixos membres del Centre Pompidou. De fet, hi ha un àmbit de l'exposició, el tercer, consagrat a l'Espanya dels anys 1930 en què es presenta una mostra riquíssima de fotògrafs locals de tanta talla com Pere Català Pic, Agustí Centelles, Gabriel Casas o Carlos Pérez de Rozas. I les seves obres no són menors, ni tan sols exposades al costat dels grans mestres de la fotografia mundial.

aleksandr rodtxenko i l escala i 1930 centre pompidou paris musee national d art moderne centre de creation industri

Aleksandr Ródtxenko. L’escala 1930. Centre Pompidou, Paris, Musee national d’art moderne - Centre de creation industrielle © Aleksandr Ródtxenko, VEGAP, Barcelona, 2019 © Centre Pompidou, MNAM-CCI/Service de la documentation photographique du MNAM/Dist. RMN-GP.

El Pompidou, soci de luxe

Elisa Durán ha volgut resaltar que aquesta és la primera exposició fruit del recent acord entre els CaixaFòrums i el Centre Pompidou, un pacte que garantirà l'arribada d'exposicions del Pompidou a Barcelona en els propers anys, i que se suma als acords ja signats anteriorment per La Caixa amb entitats tan prestigioses com el British Museum o el Museu del Louvre. Valentí Farràs ha recordat que aquesta exposició va associada a activitats pensades per a alumnes d'escoles, des dels 4 anys, com visites guiades. Però també s'organitzen visites comentades per a grups, i també alguns diumenges es fan visites-vermut. I els dijous, del 14 de novembre al 12 de desembre, hi haurà un cicle de conferències en torn de "Variacions sobre la ciutat".

marti llorens i enderroc final d un edifici ferroviari a l avinguda d icaria 6 8 triptic i 1989 museu nacional d art

Martí Llorens. Enderroc final d’un edifici ferroviari a l’Avinguda d’Icaria, 6–8 (tríptic) 1989. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Entre la fotografia i l'urbanisme

Càmera i ciutat és una exposició que ens permet apropar-nos als grans mestres de la fotografia, de Man Ray a Cartier Bresson, de Brassaï a William Klein. Ens ofereix un gran ventall de fotògrafs genials, sempre dins un paradigma molt eurocèntric, estrictament canònic. Però, a més a més, ens permet relacionar aquests creadors amb els fotògrafs de casa nostra, dels més coneguts, com els Pérez de Rozas, Brangulí, Agustí Centelles o Margaret Michaelis, als menys populars, com Gabriel Casas o Esteve Lucerón. Però, a més a més, ens permet una aproximació als diferents discursos sobre la ciutat generats des de l'art. Probablement el relat és massa simplista i massa lineal, però sens dubte ens ajuda a pensar la relació entre la ciutat i la fotografia. I, en definitiva, també entre nosaltres i la ciutat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat