El verb cuidar significa 'tindre cura' (exemple: "Aquesta tarda he de cuidar l'àvia"). Tanmateix, té un altre significat molt interessant: 'estar a punt de'. Exemple: "M'han fallat els frens del cotxe i he cuidat xocar contra un mur", (pot dir-se amb una a després de cuidar). Aquest ús és freqüent a les Illes (sobretot a Eivissa, en regressió a Mallorca), la Catalunya Nord, l'Empordà, part de la Catalunya Central (Ripollès, Osona, Berguedà, etcètera; al Moianès es deia al segle XX) i l'Alt Pirineu (Cerdanya, Andorra, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça).

A punt de...

D'on ve aquest ús? En època medieval cuidar significava 'pensar'. A l'Spill d'en Jaume Roig (segle XV) llegim "cuydant que fos fill meu" ('pensant-me que era fill meu'). En el Diccionari català-valencià-balear trobem aquest exemple de l'any 1387: "Sapiats que jo so vengut de Barcelona a Perpenyà, hon vos cuydave trobar" ('on us pensava trobar'). En l'esmentat diccionari també trobem, en la Crònica de Pere III, aquest verb usat com a nom: "E aquests eren enganats en llur cuydar" ('eren enganyats en el que pensaven').

Aquest significat de cuidar va anar desapareixent, tot i que encara el fem servir quan utilitzem el verb descuidar: "Abans m'he descuidat de comentar-te una cosa"; o bé: "M'he descuidat el mòbil a casa".

Davant d'una situació que podia haver-se donat, podem dir pensar. Per exemple, si fallen els frens d'un cotxe: "Pensava que em matava". Aquí pensar significa 'tindre la creença', però també pot interpretar-se que una cosa ha estat a punt de passar.

Com que antigament es deia tant cuidar com pensar, amb cuidar va subratllar-se la idea que una cosa gairebé passa. D'aquí que, avui, cuidar seguit d'infinitiu signifiqui 'faltar poc per': "Amb tant de balanceig m'he cuidat marejar" ('de poc em marejo') o "amb això en cuides tenir prou" ('pràcticament en tens prou').

El context ajuda

Com que aquest ús no es diu a Barcelona, no apareix en la premsa ni en la literatura. De retruc, els traductors automàtics tampoc ho preveuen. Tampoc sol difondre's a l'escola. Per tot plegat, els qui ho diuen acaben abandonant-lo, i va perdent-se.

La manera com s'ensenya la llengua als instituts sol comportar un empobriment. Però si es reforcessin les paraules de cada lloc, la llengua formal (la que s'usa en els mitjans de comunicació i en els escrits comercials o administratius) s'enriquiria i seria més eficient. En una notícia és més pràctic dir: "La borsa ha cuidat desplomar-se", que no pas: "La borsa ha estat a punt de desplomar-se".

I no val a al·legar que molta gent "no entendrà" aquesta frase. La gent entén (i amb bastanta rapidesa) allò que sent o llegeix per primer cop. El context hi ajuda molt. A més: bé la gent rep anglicismes nous que no havia vist mai! Ara resulta que tothom pot entendre un anglicisme acabat d'arribar però és incapaç d'entendre el que es diu a Eivissa o al Pirineu.

Si sou dels que dieu cuidar significant 'estar a punt de', utilitzeu-lo a tothora, tant escrivint com parlant amb gent d'altres llocs: que s'escampi i que la llengua estàndard s'enriqueixi i tingui expressions d'allò més eficients!