Els bombardejos indiscriminats sobre la població civil van ser una de les tècniques bèl·liques perfeccionades durant la Guerra Civil Espanyola que, al conflicte posterior, la Segona Guerra Mundial, arribarien al seu clímax. La guerra de 1936-39 va ser així un banc de proves –com també ho va ser, a l'altra punta del món, la guerra sinojaponesa– per assajar els horrors que assolarien el món just després.
El paper de les aviacions militars de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi van tenir un paper de primer ordre no només en el seu suport als militars revoltats contra l'ordre republicà, sinó també perquè van tenir pràcticament carta blanca per experimentar amb els seus aparells les noves maneres de fer la guerra.
En aquest context, la costa catalana va ser víctima de primera línia dels bombardejos, en especial de l'aviació italiana que, amb base a Mallorca –un autèntic portaavions al mig de la Mediterrània– podien anar i venir gairebé a plaer davant les minses defenses terrestres i aèries que podia oferir en aquell moment Catalunya.
Tres anys de guerra
Aquesta és, a grans trets, la història que explica Sota les bombes (Angle Editorial), un llibre gràfic signat per David Íñiguez, David Gesalí i Josep R. Casals que repassa el paper de les dues aviacions –la republicana i la feixista– durant els tres anys de guerra, des de la batalla de Barcelona el juliol del 36 –quan un hidroavió lleial va bombardejar la caserna revoltada de les Drassanes– fins al bombardeig de Figueres al febrer del 39, amb bona part de Catalunya camí de l'exili.
El llibre, que dóna valor a les imatges i il·lustracions per sobre d'uns textos que contextualitzen els fets, sovint a partir de fonts italianes, s'entreté en episodis especialment tràgics, com les diferents onades de bombardejos sobre Barcelona el març del 1938, però també amb les accions que van devastar moltes altres localitats catalanes, com Lleida, Reus, Colera, Llancà, Flix, Ulldecona, Tortosa, Granollers, el Perelló i el Port de la Selva entre molts d'altres.
Víctimes infantils de Sant Felip Neri, 30 de gener del 1938 / Photo Aisa
Les defenses passives –refugis– i actives –antiaeris– van formar part de la resposta catalana i republicana a l'atac feixista, que convertiran moltes localitats de Catalunya en formiguers de passadissos subterranis destinats a protegir la població civil per una banda i que convertiran els aviadors fidels en herois a bord dels seus aparells de fabricació soviètica –els cèlebres xatos i mosques– que maldaran per defensar el cel català i que fins i tot faran alguna incursió aèria sobre Palma per l'altra.
Refugi antiaeri a la plaça Major de Vic / Photo Aisa
Sota les bombes ofereix, doncs, una visió eminentment gràfica de la crua realitat que es va viure a Catalunya durant la Guerra Civil, una història tràgica que encara recorden les generacions més grans i que amb obres com aquesta es poden apropar a les generacions més joves.